María-José Ragué Arias

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1941). Doctora en Filologia Hispànica (1986). Llicenciada en Ciències Econòmiques (1965) i en Ciències de la Informació (1977). Professora titular de les Arts Escèniques a la Universitat de Barcelona. Autora, traductora i crítica teatral. És especialista en els mites grecs en el teatre espanyol del segle XX, en l'autoria teatral femenina, i en el teatre espanyol contemporani.
Nom

Filtres

19901
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Solitud ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Crits de gavina
    (1987) Ragué Arias, María-José
    Teresa va fer un bon casament amb Pere, un industrial ric que la va rescatar de les misèries d'un poble de províncies. Ara, després de disset anys pren consciència que no és feliç. Però tampoc sap què fer de la seva vida. Es compara amb la seva germana i amb Isabel, la filla d'un amic del marit, que tenen la motivació de la professió: però tampoc no ho enveja i veu tots els inconvenients de la dona alliberada. Està confusa i la barreja de sentiments la porta a allitar-se amb el fill del primer matrimoni de Pere, un noi jove i atractiu. Sumida en aquesta confusió, però alhora com si tingués una revelació, decideix abandonar la llar, la comoditat i la rutina per retrobar-se amb ella mateixa.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    I Nora obrí la porta
    (1985) Ragué Arias, María-José; Rodríguez Lázaro, Armonía; Simó Monllor, Isabel-Clara
    L'obra comença amb l'última escena de "Casa de Nines" d'Ibsen. Nora obre la porta i hi veu ( o imagina) el que hi ha en el món. De primer, es trobarà amb una mascarada que l'atordeix; més tard, Nora cau al forat per on va caure l' Alícia de Lewis Carrol. Quan és capaç de sortir d'aquest món, que forma part del seu bagatge literari d'adolescència, arriba a un altre món: el del cinema americà ( "Indiana Jones", "Ginger i Fred" ) que també intentarà seduir-la. Així anirà fent un camí caòtic del que també formarà part la realitat més cruel: que no és un món meravellós el que les Nores imaginen rera la porta, però que les conduirà si més no a una llibertat: la llibertat d'escollir. Nora, finalment, tanca la porta darrera d'ella, però la tanca a poc a poc.