Joan Cavallé Busquets

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alcover, Alt Camp (1958). Membre del col·lectiu literari La Gent del Llamp, que funciona a Tarragona des del 1978. Ha conreat la narrativa, el teatre i, de manera tangencial, la traducció. Des del 1998 dirigeix la col·lecció Textos a part, de teatre contemporani, dins Arola Editors. La seva obra dramàtica ha estat premiada en diverses ocasions.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 19
  • Obra
    Peus descalços sota la lluna d'agost
    (2008) Cavallé Busquets, Joan
    En un poble on aparentment no havia succeït res remarcable durant ni després de la Guerra Civil, es descobreixen els ossos mutilats de cinc persones, pertanyents tots a una mateixa família. A través del testimoni dels mateixos morts, la gent del poble que va decidir callar durant dècades, l'alcalde, un forense i molts d'altres personatges, es van desgranant els fets terribles que van conduir una família que havia fugit del front a ser cruelment torturada i assassinada per l'exèrcit vencedor. Dècades després, les ferides encara segueixen obertes i molta gent prefereix no parlar davant d'uns fets que demanaven a crits ser explicats.
  • Obra
    Petit retaule de la caritat, la mort i la llàstima
    (2014) Cavallé Busquets, Joan
    Diversos personatges que beuen directament de l'univers "espriuà" es troben en una plaça. Alguns parlen en vers, la majoria, i d'altres en prosa. Un homenatge al teatre de Salvador Espriu, escrit com a part d'una iniciativa per acostar el teatre al joves.
  • Obra
    El cap ple de formigues
    (2011) Cavallé Busquets, Joan
    L'obra està constituïda per una multitud de microescenes, algunes de poques línies, que tenen com a denominador comú la condensació mínima del fet teatral. A partir de l'acció poètica surrealista, a vegades de tall brossià, es qüestiona la noció de versemblança i sovint es posa l'espectador al centre com a autèntic accionador de la peça. La majoria de peces són 'irrepresentables', en el sentit que demanen a l'espectador coses impossibles com menjar-se una abella, vomitar, desaparèixer, deixar que una mosca se li fiqui dins l'ull, etc.
  • Obra
    Aquí tens el meu fetge
    (2004) Cavallé Busquets, Joan
    Prometeu, condemnat a treballar en un restaurant i a donar el seu fetge de menjar a Ms. Eagle, finalment aconsegueix alliberar-se del malefici aprofitant la visita de Zeus i Hèracles.
  • Obra
    L'Espiral : Exercici d'autofàgia
    (1985) Cavallé Busquets, Joan
    Un guàrdia vigila ininterrompudament una petita sala on desemboquen dues cel·les d'una presó. Els dos presos no paren de parlar des de l'interior de les cel·les, entestats a rebre alguna resposta del guàrdia, que no parla mai. De vegades aconsegueixen que el vigilant engegui la ràdio una estona, però d'altres, també són víctimes de les seves ires. Tots els dies semblen terriblement iguals i, quan el telèfon sona, cosa molt poc freqüent, els presos recorden que fora, més enllà de les parets de la presó, hi ha un món amplíssim. Llavors planegen fugues impossibles que ells mateixos avorten, per tornar als rituals absurds que despleguen amb el vigilant. En aquests intents, els presos es canvien les identitats i se'n creen de noves, fins al punt de perdre la noció del temps i de la seva identitat, tot en una espiral que no acaba mai.
  • Obra
    Joc de mans
    (2006) Cavallé Busquets, Joan
    Un home amb un capsa, de la qual en treu un conill, fa anar de corcoll un nen, una nena i un policia, que no saben què hi ha dins de la capsa una vegada l'home l'ha abandonat en un banc. Un drapaire que passa per allà, no tindrà por de veure què conté la capsa.
  • Obra
    Oller davant un boc de cervesa
    (2011) Cavallé Busquets, Joan
    L’obra dramatitza les dificultats i preocupacions de Narcís Oller davant de la creació literària. Els personatges que hi apareixen fan referència a personatges de les seves obres. Així, a través de les trobades fictícies de l’escriptor amb els seus propis personatges en un cafè-bar, es va desgranant una sèrie de reflexions al voltant del conflicte entre la realitat i la ficció, el romanticisme i l’idealisme. L’obra, en definitiva, és un pretext per homenatjar la figura de Narcís Oller i aprendre a través dels seus personatges.
  • Obra
    El concurs
    (1993) Cavallé Busquets, Joan
    Un home i una dona coïncideixen en un concurs televisiu que els ha d'ajudar a trobar la seva parella ideal. En un racó discret d'un parc urbà, intenten superar les proves i dificultats que la dinàmica del concurs proposa. De forma paral·lela, les mateixes proves i dificultats han de ser superades per un home i una dona que són parella en una història més o menys real. Al llarg de vuit escenes, ficció i realitat, l'abans i el després, conflueixen en una única història d'amor viscuda pels protagonistes d'una manera inquietantment diferent.
  • Obra
    Dinastia Ming
    (1995) Cavallé Busquets, Joan
    L'Agata i la Berta són veïnes, però comparteixen, sense saber-ho, moltes altres coses.L'Àgata està casada però té un amant, l'Octavi. L'Agata creu que aquest també està casat, però no és cert: l'Octavi fa quinze anys que viu amb en Màrius, al qual li ha explicat el seu afer amb l'Àgata. En Màrius accepta l'afer de l'Octavi i, ell mateix, es dedica a seduir dones casades aprofitant la seva feina de venedor a domicili. Un dia, arriba a casa la Berta i intentarà seduir-la; sense saber-ho, està a l'escala del mateix edifici on l'Àgata i l'Octavi es troben, clandestinament, cada dimecres.
  • Obra
    Senyores i senyors...
    (1988) Cavallé Busquets, Joan
    El Dr. Plató intenta pronunciar una conferència entorn del tema dels bons costums i les bones maneres, presentant un llibre escrit per ell mateix sobre aquesta qüestió. El conferenciant té, però, una estranya tendència a embolicar-se en les seves dissertacions, a perdre's en la densitat dels seus pensaments desordenats, a plantejar absurds jocs de paraules. A mesura que la conferència avança, el Dr. Plató va perdent el control i el seu discurs esdevé més i més inquietant; realitza un cruel experiment amb un escarabat i, després d'amenaçar un home del públic, se suïcida.