Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
53 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 53
Obra Troianes / Iraquianes / Africanes / Colombianes... Dones contra la guerra(2003) Molins Casaña, ManuelQuatre dones d'orígens molts diferents (la troiana Hècuba, una obrera tèxtil, una periodista i una dona anònima) expressen poèticament el seu dolor i el seu rebuig contra totes les guerres de la història de la humanitat. L'obra conté un joc intertextual amb 'Les troianes' d'Eurípides i un poema del poeta palestí Mahmud Darwix.Obra Abú Magrib(1992) Molins Casaña, ManuelAbú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.Obra Bagdad (dones al jardí)(2015) Molins Casaña, ManuelJust abans de la segona invasió de l'Iraq, que va tenir el suport de George W. Bush, Tony Blair i J. M. Aznar, una escultora de Bagdad, vigilada pel règim, està preparant la seva nova exposició. Ha acollit una periodista nord-americana, té una criada que ha estat sempre amb la família i manté amistat amb la galerista que li acollirà l'exposició. Els diàlegs que mantenen les quatre dones i les tensions que sorgeixen al voltant de qüestions relacionades amb l'art, la política, el règim iraquià i la imminent incursió nord-americana són el marc previ a la invasió, que es produeix al cap d'uns mesos i té conseqüències fatals per a les quatre protagonistes.Obra Quatre històries d'amor per a la reina Germana(1980) Molins Casaña, ManuelLa reina Germana dóna una última oportunitat a tres dels seus servents: cadascun d'ells haurà d'explicar una història d'amor que plagui a la senyora per salvar-se de ser fuetejat. El patge Malfaràs explica la història de dos frares i de com aconsegueixen els favors sexuals d’uns joves servents. El bufó Gilot narra com dos seductors cortesans, Lluís Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia, són descoberts i burlats. La història del canonge Ester mostra com dues camperoles aprofiten els seus encants per no pagar els impostos reials. Però el to llicenciós i immoral d’aquestes històries molesta a la reina, que en veure-s’hi reflectida, els imposa un càstig més dur. Finalitzades les tres narracions, Germana assisteix a la representació organitzada per Lluís Milà que mostra com és suposadament l'autèntic amor cortesà. En acabar l'obra i quan tothom ja ha marxat, Gilot i Ester parodien la representació a la que acaben d'assistir.Obra La màquina del doctor Wittgenstein(1987) Molins Casaña, ManuelL’obra està dividida en tres monòlegs. En el primer, Thomas, un home que ha matat a la seva dona de manera irracional, es dirigeix al seu antic mestre, el filòsof Wittgenstein, i li exposa el seu cas per veure si aquest és capaç de descobrir les causes que l’impulsaren al crim. En el segon, Wittgenstein parla amb Thomas mentre treballa en una màquina, una rentadora de paraules, que servirà per evitar la confusió en el llenguatge. Un metge psiquiatra estudiarà el cas de Thomas en el tercer monòleg. Però en acabar de parlar el metge, descobrim que era el filòsof disfressat, i després, que la imatge de filòsof era també una disfressa de l’assassí.Obra Rumba, la rumba, la rumba, ba(2007-02) Molins Casaña, ManuelDues temporalitats diferents convergeixen quan a la riba de l'Ebre topen un soldat republicà en plena Batalla de l'Ebre del 1938, i un noiet ric del PP de principis del s. XXI partidari del transvasament del riu. El noi ric defensa la victòria de Franco i les seves conseqüències, mentre que el soldat republicà abomina del feixisme.Obra El moviment(2019-07) Molins Casaña, ManuelL’obra s’inspira en la pel·lícula ‘L’onada’. Un professor, que de jove va rebutjar els intents de captació d’una secta politicoreligiosa cristiana, planteja una experiència semblant als seus alumnes de secundària. La seva intenció és fer-los adonar de com n’és de fàcil manipular algú i, a partir d'aquesta experiència, que reflexionin sobre la diferència entre l'autoritarisme i la democràcia, malgrat les imperfeccions que la democràcia pugui tenir. A mesura que avança l’obra, però, la cosa se li'n va de les mans i els alumnes cada vegada es creuen més l'ideari autoritari (masclista, violent, homòfob...), fins que al final ha de finalitzar bruscament l'experiment i explicar-los quina era la seva finalitat.Obra La bona educació(2002-02) Molins Casaña, ManuelUn delinqüent es dirigeix al públic i l'amenaça d'esbudellar-lo amb una navalla. Diu que és conscient que no correspon a la imatge que la gent té dels delinqüents perquè té estudis universitaris i parla valencià, però que a vegades a la vida cal fer el que toca per tirar endavant. Afirma que a la vida actual li cal innovació, i que si esbudella algú acabarà sortint als diaris i fent-se un nom.Obra Dansa de vetlatori : País Valencià, 1693-1707(1975) Molins Casaña, Manuel"Dansa de vetlatori" explica amb to èpic la insurrecció popular a València de l'any 1693 (coneguda com a Segona Germania) i la Guerra de Successió (1700-1707) amb l'enfrontament entre maulets, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i botiflers, partidaris de Felip V, que va acabar amb la imposició del centralisme borbònic i l'abolició de les institucions valencianes. L’obra explica tots aquests conflictes a través de diversos personatges -models dels diferents estaments socials- entre els que cal destacar: Francesc Garcia (líder d’ascendència popular), el mossèn i l’arquebisbe (exemples dels diferents posicionaments entre el clergat) o Melchor (burgès que aprofita el conflicte per ascendir socialment).Obra Mefistòfil Mercat(2002-12) Molins Casaña, ManuelUn jove artista posa en venda la seva ànima. Es presenten al seu estudi tres personatges diferents (una secretària, un bisbe i Mefistòfil), cadascun dels quals intenta comprar-li l'ànima estafant-lo d'una manera o altra. Ell s'hi resisteix, adduint que tots tres són una creació seva per assajar les diferents situacions en què es pot trobar quan arribin els compradors reals, però Mefistòfil acaba sortint de la ficció i s'emporta l'ànima del noi.