Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    L'acadèmia dels prodigis
    (2019-01) Molins Casaña, Manuel
    Al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València es troben Sant Vicent Ferrer, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, el Papa Alexandre VI i el Papa Luna (Benet XIII). Tot i que històricament la trobada no seria possible, les set personalitats són convocades per la ficció perquè debatin sobre qüestions com la pobresa, la crisi de la fe, l’ostentació de l’Església, la ciència, l’amor, la mort o els límits del bé i del mal, entre d’altres. L’obra reivindica aquella València de fa sis segles que va tenir una bona nòmina d’escriptors, teòlegs i pensadors.
  • Obra
    Sodoma (Un diàleg sobre religió i sexe)
    (2007-05) Molins Casaña, Manuel
    Un bisbe molt conservador i un teòleg més liberal mantenen una conversa sobre el significat de la paraula "sodomita", sobre el pecat, sobre la sexualitat en general i, en concret, sobre l'homosexualitat. El bisbe pretén que el teòleg confessi la seva suposada homosexualitat, però el teòleg s'hi nega. La fredor i manca d'humanitat del bisbe queda confirmada quan rep una trucada anunciant la mort de la seva mare i no demostra cap tipus de reacció, fins que finalment es queda sol i, llavors sí, es permet mostrar els seus sentiments.
  • Obra
    Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma)
    (2017-06) Molins Casaña, Manuel
    Lucio és un jove de vint-i-tres anys que està punt de ser ordenat sacerdot. Forma part d'una família relacionada amb les altes esferes del Vaticà. En el context de les reformes que el Papa Ratzinger (Benet XVI) volia implantar, es produeixen una sèrie de lluites intestines al si de l'Església, que sovint tenen com a protagonista un Cardenal contrari a qualsevol tipus de reforma. Amb el pas del temps, Lucio deixa de ser ingenu i es va adonant dels aspectes foscos de l'Església.
  • Obra
    Quatre històries d'amor per a la reina Germana
    (1980) Molins Casaña, Manuel
    La reina Germana dóna una última oportunitat a tres dels seus servents: cadascun d'ells haurà d'explicar una història d'amor que plagui a la senyora per salvar-se de ser fuetejat. El patge Malfaràs explica la història de dos frares i de com aconsegueixen els favors sexuals d’uns joves servents. El bufó Gilot narra com dos seductors cortesans, Lluís Milà i Joan Ferrandis d'Herèdia, són descoberts i burlats. La història del canonge Ester mostra com dues camperoles aprofiten els seus encants per no pagar els impostos reials. Però el to llicenciós i immoral d’aquestes històries molesta a la reina, que en veure-s’hi reflectida, els imposa un càstig més dur. Finalitzades les tres narracions, Germana assisteix a la representació organitzada per Lluís Milà que mostra com és suposadament l'autèntic amor cortesà. En acabar l'obra i quan tothom ja ha marxat, Gilot i Ester parodien la representació a la que acaben d'assistir.
  • Obra
    Dansa de vetlatori : País Valencià, 1693-1707
    (1975) Molins Casaña, Manuel
    "Dansa de vetlatori" explica amb to èpic la insurrecció popular a València de l'any 1693 (coneguda com a Segona Germania) i la Guerra de Successió (1700-1707) amb l'enfrontament entre maulets, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i botiflers, partidaris de Felip V, que va acabar amb la imposició del centralisme borbònic i l'abolició de les institucions valencianes. L’obra explica tots aquests conflictes a través de diversos personatges -models dels diferents estaments socials- entre els que cal destacar: Francesc Garcia (líder d’ascendència popular), el mossèn i l’arquebisbe (exemples dels diferents posicionaments entre el clergat) o Melchor (burgès que aprofita el conflicte per ascendir socialment).