Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 19
  • Obra
    Abú Magrib
    (1992) Molins Casaña, Manuel
    Abú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.
  • Obra
    Mefistòfil Mercat
    (2002-12) Molins Casaña, Manuel
    Un jove artista posa en venda la seva ànima. Es presenten al seu estudi tres personatges diferents (una secretària, un bisbe i Mefistòfil), cadascun dels quals intenta comprar-li l'ànima estafant-lo d'una manera o altra. Ell s'hi resisteix, adduint que tots tres són una creació seva per assajar les diferents situacions en què es pot trobar quan arribin els compradors reals, però Mefistòfil acaba sortint de la ficció i s'emporta l'ànima del noi.
  • Obra
    Shakespeare : (La mujer silenciada)
    (1996) Molins Casaña, Manuel
    Una dona explica la seva vida en una taverna dels afores de Londres, poc després de la mort del seu germà William Shakespeare. La dona assegura que fou ella qui escriví les obres que li donaren la fama a William i que ell tan sols escrivia el que ella li dictava. Els temes que centraran el seu monòleg són la seva infància a Stratford, els inicis en l’escriptura, la trobada amb Christopher Marlowe i els motius que l’impulsaren a escriure els sonets.
  • Obra
    Bullia el mar (Cant d'Ilir Kosoré)
    (2003-01) Molins Casaña, Manuel
    Un nen de cinc anys, Ilir Kosoré, explica que va fugir de Kosovo amb la seva mare a causa dels maltractaments que ella patia per part del pare. Amb la complicitat de l'àvia, aconsegueixen marxar de casa, però tant la mare com el mateix Ilir moren ofegats al mar mentre intenten arribar a Itàlia.
  • Obra
    Diàleg de l'amor de Déu
    (2002-12) Molins Casaña, Manuel
    Un noi negre de vint anys anomenat Ningú va a una entrevista de feina amb Déu, que vol reclutar persones per fer tornar el cristianisme a Europa. Durant l'entrevista entre Déu i Ningú (un personatge que simbòlicament representa el poble oprimit, pobre, menyspreat i oblidat) es posen de manifest les diferències entre una religió pura i innocent i una religió autoritària i corrupta. Mitjançant l'humor sorgeixen temes com el masclisme, la prostitució forçada i l'opressió dels pobres.
  • Obra
    Sabates de taló alt
    (1985-12) Molins Casaña, Manuel
    Una exactriu alcoholitzada que es va retirar dels escenaris fa tretze anys prepara un espectacle que serà la seva gran tornada al teatre, juntament amb la seva filla i una actriu a qui ha de seleccionar. Fa el càsting en un vell teatre buit, on de seguida s'interessa per una de les aspirants, que té unes formes i una manera de pensar que l'atrauen i repugnen al mateix temps. L'exactriu representa la passió salvatge i sense filtres pel teatre, mentre que l'aspirant valora per damunt de tot la tècnica i el talent. Després d'un combat ferotge i dolorós entre les dues actrius, acabaran trobant un punt en comú que permetrà que treballin juntes: el seu amor pel teatre.
  • Obra
    Perfums
    (2005-12) Molins Casaña, Manuel
    Una senyora que viu temporalment en un hotel perquè s'ha ensorrat la casa on vivia rep una visita d'una desconeguda. La desconeguda s'ha assabentat que la senyora tenia una col·lecció de perfums que ha perdut a causa del sinistre i, com que ella també en col·lecciona, ha vingut per fer-li un regal. Entre els perfums que li regala, n'hi ha un de molt especial: el que li havia regalat el seu marit fa molts anys a París.
  • Obra
    Elisa
    (1992) Molins Casaña, Manuel
    A finals del segle XX, en Jaume rep una carta de l'Elisa. Al llarg de la seva vida, hi ha hagut moltes Elises, i la carta el porta a recordar alguns dels moments més significatius que ha viscut amb elles. A començaments dels anys 30, la seva mare, l'Elisa 2, va animar-lo a fer-se amic de l'Àngel 2, de qui es va enamorar bojament, tot i que l'Àngel 2, posteriorment, el va deixar per casar-se. El 1962, poc abans que enderroquessin la mansió familiar, en Jaume va conèixer l'Elisa 1, la xicota de l'Àngel 1, un xarnego del qual es va enamorar des que el va conèixer, tot i que ell des del primer moment li va deixar clar que només li agradaven les dones. Finalment, trenta anys després, en Jaume rep la carta de la que segurament serà l'última Elisa de la seva vida. Es tracta de l'Enzyme-Linked Immuno Sorbent Assay, és a dir, la sida, malaltia que acaben de confirmar-li que pateix.
  • Obra
    Declassified
    (2003-01) Molins Casaña, Manuel
    Entrant al quart mil·leni, es desclassifiquen les converses que a principis del tercer mil·leni van mantenir dos líders polítics sense escrúpols. Pel seu nom (Bushòlius i Aznàrius) i pels fets que tracten, els podem identificar com a Bush i Aznar. Planegen envair un país, dubten de si un tercer líder, anglès, pot ser un bon aliat i Bushòlius s'assegura que Aznàrius serà un fidel servent a la seva causa.
  • Obra
    Presos secrets (un ballet sobre la matèria dels somnis)
    (2004-01) Molins Casaña, Manuel
    L'Àngel de la Història està tancat en una presó d'alta seguretat. Explica en un monòleg que l'han tancat els enemics de la llibertat, aquells que neguen la història. De sobte apareix un altre pres, l'Àngel del Diàleg, que també ha estat empresonat pels que neguen la possibilitat de dialogar. Finalment un tercer pres és llençat dins de la cel·la, l'Àngel de la Pau, a qui li han fet explotar el cor. Els tres àngels, conscients que han d'intentar mantenir-se en forma per quan surtin de la presó, s'entrenen fent ballet.