Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
19 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 19
Obra Bullia el mar (Cant d'Ilir Kosoré)(2003-01) Molins Casaña, ManuelUn nen de cinc anys, Ilir Kosoré, explica que va fugir de Kosovo amb la seva mare a causa dels maltractaments que ella patia per part del pare. Amb la complicitat de l'àvia, aconsegueixen marxar de casa, però tant la mare com el mateix Ilir moren ofegats al mar mentre intenten arribar a Itàlia.Obra Diàleg de l'amor de Déu(2002-12) Molins Casaña, ManuelUn noi negre de vint anys anomenat Ningú va a una entrevista de feina amb Déu, que vol reclutar persones per fer tornar el cristianisme a Europa. Durant l'entrevista entre Déu i Ningú (un personatge que simbòlicament representa el poble oprimit, pobre, menyspreat i oblidat) es posen de manifest les diferències entre una religió pura i innocent i una religió autoritària i corrupta. Mitjançant l'humor sorgeixen temes com el masclisme, la prostitució forçada i l'opressió dels pobres.Obra Sabates de taló alt(1985-12) Molins Casaña, ManuelUna exactriu alcoholitzada que es va retirar dels escenaris fa tretze anys prepara un espectacle que serà la seva gran tornada al teatre, juntament amb la seva filla i una actriu a qui ha de seleccionar. Fa el càsting en un vell teatre buit, on de seguida s'interessa per una de les aspirants, que té unes formes i una manera de pensar que l'atrauen i repugnen al mateix temps. L'exactriu representa la passió salvatge i sense filtres pel teatre, mentre que l'aspirant valora per damunt de tot la tècnica i el talent. Després d'un combat ferotge i dolorós entre les dues actrius, acabaran trobant un punt en comú que permetrà que treballin juntes: el seu amor pel teatre.Obra L'amant del paradís(1990) Molins Casaña, ManuelDes d'una finestra interior, que permet veure la resta de pisos de l'edifici, una dona mira hostilment la seva veïna, una escriptora vella i alcoholitzada coneguda per tenir molts amants joves. La dona, molt conservadora, sent un odi visceral contra l'escriptora i està esperant el moment de la seva mort, mentre el marit aparentment justifica l'actitud de l'escriptora i en llegeix les novel·les. Quan l'escriptora mor, es fa un salt enrere en el temps i descobrim que ella narrava en les seves novel·les la vida de la parella, de manera que es produeix una ambigüitat entre realitat i ficció, què veu o què creu veure cadascú, qui és el que en realitat mira i qui és el mirat.Obra Abú Magrib(1992) Molins Casaña, ManuelAbú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.Obra Perfums(2005-12) Molins Casaña, ManuelUna senyora que viu temporalment en un hotel perquè s'ha ensorrat la casa on vivia rep una visita d'una desconeguda. La desconeguda s'ha assabentat que la senyora tenia una col·lecció de perfums que ha perdut a causa del sinistre i, com que ella també en col·lecciona, ha vingut per fer-li un regal. Entre els perfums que li regala, n'hi ha un de molt especial: el que li havia regalat el seu marit fa molts anys a París.Obra El darrer cigarret(2006-11) Molins Casaña, ManuelUna dona fuma al llit de matrimoni. Al seu costat, d'esquenes a ella, el seu marit aparentment dorm. És una escena que es reprodueix cada nit. L'esperit del marit apareix a l'habitació, invisible a la dona, i fa un monòleg on repassa les circumstàncies que els han dut al desamor, a la insatisfacció com a parella. El marit, en realitat, aquesta nit ha mort.Obra Dones, dones, dones(1993) Molins Casaña, ManuelSet dones, -sis de les quals formen part de l'entorn d'una mateixa família el dia que una d'elles es casa-, expressen per mitjà de monòlegs interns els seus neguits, angoixes, ambicions i frustracions vitals, cadascuna des d'un punt de vista particular que gravita sempre al voltant de qüestions que afecten la dona: la discriminació per ser transsexual, el biaix de classe social, la insatisfacció matrimonial, l'abandonament, la manca d'expectatives en haver-se de casar massa jove, etc. La setena dona, Hècuba, provinent de 'Les troianes', apareix amb el seu monòleg al mig de l'obra i dona a entendre que parla com a dona universal, com a veu que representa totes les dones.Obra Rosegó, el rodamónMolins Casaña, ManuelRosegó, un gos rodamón i sense amo, arriba un dia famolenc a la casa de Lluc Recatan, un home trist perquè acaba de perdre el seu gos. Tots dos acorden que Rosegó serà a partir d’ara el seu gos. L’amo intentarà educar el gos, sense preocupar-se pel que aquest desitja fer realment i Rosegó intentarà ensenyar a Lluc algunes de les habilitats dels gossos, però aquest s’hi acabarà negant. El gos, decebut, marxa de la casa perquè no es respecta la seva llibertat. Lluc enyora Rosegó i es penedeix de la seva forma d’actuar. El gos també troba a faltar al seu amo i torna a la casa amb una street band de gossos per cantar-li una cançó. D’aquesta manera amo i gos es reconcilien i decideixen tornar a viure junts però respectant-se mútuament.Obra Shakespeare : (La mujer silenciada)(1996) Molins Casaña, ManuelUna dona explica la seva vida en una taverna dels afores de Londres, poc després de la mort del seu germà William Shakespeare. La dona assegura que fou ella qui escriví les obres que li donaren la fama a William i que ell tan sols escrivia el que ella li dictava. Els temes que centraran el seu monòleg són la seva infància a Stratford, els inicis en l’escriptura, la trobada amb Christopher Marlowe i els motius que l’impulsaren a escriure els sonets.