Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
32 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 32
Obra L'amant del paradís(1990) Molins Casaña, ManuelDes d'una finestra interior, que permet veure la resta de pisos de l'edifici, una dona mira hostilment la seva veïna, una escriptora vella i alcoholitzada coneguda per tenir molts amants joves. La dona, molt conservadora, sent un odi visceral contra l'escriptora i està esperant el moment de la seva mort, mentre el marit aparentment justifica l'actitud de l'escriptora i en llegeix les novel·les. Quan l'escriptora mor, es fa un salt enrere en el temps i descobrim que ella narrava en les seves novel·les la vida de la parella, de manera que es produeix una ambigüitat entre realitat i ficció, què veu o què creu veure cadascú, qui és el que en realitat mira i qui és el mirat.Obra Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma)(2017-06) Molins Casaña, ManuelLucio és un jove de vint-i-tres anys que està punt de ser ordenat sacerdot. Forma part d'una família relacionada amb les altes esferes del Vaticà. En el context de les reformes que el Papa Ratzinger (Benet XVI) volia implantar, es produeixen una sèrie de lluites intestines al si de l'Església, que sovint tenen com a protagonista un Cardenal contrari a qualsevol tipus de reforma. Amb el pas del temps, Lucio deixa de ser ingenu i es va adonant dels aspectes foscos de l'Església.Obra Els viatgers de l'absenta(1987) Molins Casaña, ManuelUna pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.Obra Perfums(2005-12) Molins Casaña, ManuelUna senyora que viu temporalment en un hotel perquè s'ha ensorrat la casa on vivia rep una visita d'una desconeguda. La desconeguda s'ha assabentat que la senyora tenia una col·lecció de perfums que ha perdut a causa del sinistre i, com que ella també en col·lecciona, ha vingut per fer-li un regal. Entre els perfums que li regala, n'hi ha un de molt especial: el que li havia regalat el seu marit fa molts anys a París.Obra Ni tan alts, i tan rics(1985) Molins Casaña, ManuelUn home, tot just nomenat Director General de Seguretat, és segrestat a les golfes del seu propi xalet per un encaputxat més interessat per veure-li la titola que no per un rescat. Finalment, l'encaputxat resulta ser el seu fill, que vol retraure-li les renúncies de la seva generació, obligant-lo a escoltar les cançons de la seva joventut.Obra Abú Magrib(1992) Molins Casaña, ManuelAbú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.Obra Bagdad (dones al jardí)(2015) Molins Casaña, ManuelJust abans de la segona invasió de l'Iraq, que va tenir el suport de George W. Bush, Tony Blair i J. M. Aznar, una escultora de Bagdad, vigilada pel règim, està preparant la seva nova exposició. Ha acollit una periodista nord-americana, té una criada que ha estat sempre amb la família i manté amistat amb la galerista que li acollirà l'exposició. Els diàlegs que mantenen les quatre dones i les tensions que sorgeixen al voltant de qüestions relacionades amb l'art, la política, el règim iraquià i la imminent incursió nord-americana són el marc previ a la invasió, que es produeix al cap d'uns mesos i té conseqüències fatals per a les quatre protagonistes.Obra Dansa de vetlatori : País Valencià, 1693-1707(1975) Molins Casaña, Manuel"Dansa de vetlatori" explica amb to èpic la insurrecció popular a València de l'any 1693 (coneguda com a Segona Germania) i la Guerra de Successió (1700-1707) amb l'enfrontament entre maulets, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i botiflers, partidaris de Felip V, que va acabar amb la imposició del centralisme borbònic i l'abolició de les institucions valencianes. L’obra explica tots aquests conflictes a través de diversos personatges -models dels diferents estaments socials- entre els que cal destacar: Francesc Garcia (líder d’ascendència popular), el mossèn i l’arquebisbe (exemples dels diferents posicionaments entre el clergat) o Melchor (burgès que aprofita el conflicte per ascendir socialment).Obra Mefistòfil Mercat(2002-12) Molins Casaña, ManuelUn jove artista posa en venda la seva ànima. Es presenten al seu estudi tres personatges diferents (una secretària, un bisbe i Mefistòfil), cadascun dels quals intenta comprar-li l'ànima estafant-lo d'una manera o altra. Ell s'hi resisteix, adduint que tots tres són una creació seva per assajar les diferents situacions en què es pot trobar quan arribin els compradors reals, però Mefistòfil acaba sortint de la ficció i s'emporta l'ànima del noi.Obra Ombres de la ciutat(1990) Molins Casaña, ManuelCèsar i la seva amiga Cleopatra fan l'acostumada ronda nocturna per la ciutat de València. Primer tot dos plegats i després cadascú per la seva banda, recorren carrers i locals nocturns on troben tota la diversitat de personatges que poblen la nit. En arribar el matí, es retroben a la cantonada de partida. Ell s'adona que és una ombra que fa pudor i ella que és un riu de merda com la ciutat.