Manuel Molins Casaña
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom
21 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 21
Obra Noé(2007) Molins Casaña, ManuelEn un paisatge postapocalíptic de sequera extrema i canvi climàtic, el profeta Noé explica la seva història al públic. De cop apareix la veu de Déu, que també pateix la sequera i, sorprenentment, diu que no té poder per provocar la pluja. Al final es produeix una pluja torrencial de conseqüències tan devastadores com la sequera i Déu, impotent, se'n desentén, deixa sol Noé i fuig.Obra Pantera (La consagració de la primavera)(1980) Molins Casaña, ManuelA finals dels anys setanta, dos policies troben el cos sense vida d'un vell indigent en una placeta de València, mentre se senten uns lladrucs de fons. Un dels dos policies vol saber qui és l'home, mentre que a l'altre li és indiferent. En un flashback que ens transporta a l'any anterior dels fets, descobrim que l'home mort era un antic combatent republicà anomenat Pantera, que vivia en la indigència amb el seu gos fidel i guardava una carta d'amor i una foto dels seus antics companys. Els monòlegs de Pantera ens parlen de la vida que va dur com a combatent, les seves amistats i el seu amor durant la Guerra, i com finalment va caure víctima de l'oblit i el menyspreu social, com tants d'altres republicans.Obra Troianes / Iraquianes / Africanes / Colombianes... Dones contra la guerra(2003) Molins Casaña, ManuelQuatre dones d'orígens molts diferents (la troiana Hècuba, una obrera tèxtil, una periodista i una dona anònima) expressen poèticament el seu dolor i el seu rebuig contra totes les guerres de la història de la humanitat. L'obra conté un joc intertextual amb 'Les troianes' d'Eurípides i un poema del poeta palestí Mahmud Darwix.Obra Rumba, la rumba, la rumba, ba(2007-02) Molins Casaña, ManuelDues temporalitats diferents convergeixen quan a la riba de l'Ebre topen un soldat republicà en plena Batalla de l'Ebre del 1938, i un noiet ric del PP de principis del s. XXI partidari del transvasament del riu. El noi ric defensa la victòria de Franco i les seves conseqüències, mentre que el soldat republicà abomina del feixisme.Obra El moviment(2019-07) Molins Casaña, ManuelL’obra s’inspira en la pel·lícula ‘L’onada’. Un professor, que de jove va rebutjar els intents de captació d’una secta politicoreligiosa cristiana, planteja una experiència semblant als seus alumnes de secundària. La seva intenció és fer-los adonar de com n’és de fàcil manipular algú i, a partir d'aquesta experiència, que reflexionin sobre la diferència entre l'autoritarisme i la democràcia, malgrat les imperfeccions que la democràcia pugui tenir. A mesura que avança l’obra, però, la cosa se li'n va de les mans i els alumnes cada vegada es creuen més l'ideari autoritari (masclista, violent, homòfob...), fins que al final ha de finalitzar bruscament l'experiment i explicar-los quina era la seva finalitat.Obra La bona educació(2002-02) Molins Casaña, ManuelUn delinqüent es dirigeix al públic i l'amenaça d'esbudellar-lo amb una navalla. Diu que és conscient que no correspon a la imatge que la gent té dels delinqüents perquè té estudis universitaris i parla valencià, però que a vegades a la vida cal fer el que toca per tirar endavant. Afirma que a la vida actual li cal innovació, i que si esbudella algú acabarà sortint als diaris i fent-se un nom.Obra Un vol de coloms(2007-12-16) Molins Casaña, ManuelDos personatges de la ficció de Mercè Rodoreda (la Colometa, de 'La Plaça del Diamant' i Mercè Goday, de 'Mirall trencat') es troben en plena Guerra Civil i recorden que havien estat amigues. Un notari acompanya Goday. Quan la parella se'n va, un home s'acosta a la Colometa i intenta convèncer-la de passar-se al bàndol feixista. La Colometa el rebutja i quan l'home és a punt d'agredir-la, apareix George Orwell i la defensa. La Colometa i George Orwell es fan amics.Obra Feliçment, jo també soc una «loca»(1980-06-09) Molins Casaña, ManuelAlbert Duet és un antic obrer de fàbrica, homosexual i transformista, que va abandonar la fàbrica i el sindicat en ser arraconat pels companys de lluita obrera, els quals el menyspreaven per la seva condició sexual. Després d'una actuació en un music-hall, on actua amb el nom de Lilí, Albert rep la visita d'un antic company de fàbrica, Joan, amb qui havia tingut una intensa relació d'amistat. Entre els dos rememoren els anys de lluita obrera conjunta i emergeixen tensions sobre com afrontar la lluita de classes avui dia. Albert la veu lligada a l'alliberament sexual i està decebut amb els partits d'esquerres, que considera que no han estat a l'alçada del moment històric. Entre els dos ressorgeix també una evident tensió sexual. Queden per veure's un altre dia.Obra Entre amics: Ausiàs, Joan i Vicent (Collage de Manuel Molins)(2016-10-02) Molins Casaña, ManuelAusiàs March, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés es troben per mantenir una conversa sobre el present i el passat del país. Joan Fuster explica els fets que va viure quan els feixistes li van posar una bomba a casa. Per sort no va morir, però afirma que el que més greu li hauria sabut és que haguessin mort els amics que habitualment el visiten, entre els quals es troba el mateix autor de l'obra, Manuel Molins. També afirma que tard o d'hora ho tornaran a intentar i, efectivament, l'obra acaba amb l'esclat d'una bomba. Tots tres sobreviuen a l'atac i ho celebren bevent whisky.Obra Puf!(2004-02) Molins Casaña, ManuelUn home, l'Antoni, entra en un bar i mentre s'encén una cigarreta i beu cervesa coneix un altre home, que també es diu Antoni, a la barra. Li explica que és un obrer que ha perdut la feina a causa del capitalisme salvatge i li parla de la seva joventut i de quan els seus pares volien que estudiés però ell no servia pels estudis. També explica que de jove tenia un gran apetit sexual, que satisfeia sovint. Rememorar tot això li fa agafar ganes de fer l'amor, però llavors recorda que la seva dona està treballant i no podrà satisfer el seu desig, de manera que novament maleeix els horaris i les vicissituds de la classe treballadora.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »



