Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 53
  • Obra
    Puf!
    (2004-02) Molins Casaña, Manuel
    Un home, l'Antoni, entra en un bar i mentre s'encén una cigarreta i beu cervesa coneix un altre home, que també es diu Antoni, a la barra. Li explica que és un obrer que ha perdut la feina a causa del capitalisme salvatge i li parla de la seva joventut i de quan els seus pares volien que estudiés però ell no servia pels estudis. També explica que de jove tenia un gran apetit sexual, que satisfeia sovint. Rememorar tot això li fa agafar ganes de fer l'amor, però llavors recorda que la seva dona està treballant i no podrà satisfer el seu desig, de manera que novament maleeix els horaris i les vicissituds de la classe treballadora.
  • Obra
    L'acadèmia dels prodigis
    (2019-01) Molins Casaña, Manuel
    Al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València es troben Sant Vicent Ferrer, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, el Papa Alexandre VI i el Papa Luna (Benet XIII). Tot i que històricament la trobada no seria possible, les set personalitats són convocades per la ficció perquè debatin sobre qüestions com la pobresa, la crisi de la fe, l’ostentació de l’Església, la ciència, l’amor, la mort o els límits del bé i del mal, entre d’altres. L’obra reivindica aquella València de fa sis segles que va tenir una bona nòmina d’escriptors, teòlegs i pensadors.
  • Obra
    L'amant del paradís
    (1990) Molins Casaña, Manuel
    Des d'una finestra interior, que permet veure la resta de pisos de l'edifici, una dona mira hostilment la seva veïna, una escriptora vella i alcoholitzada coneguda per tenir molts amants joves. La dona, molt conservadora, sent un odi visceral contra l'escriptora i està esperant el moment de la seva mort, mentre el marit aparentment justifica l'actitud de l'escriptora i en llegeix les novel·les. Quan l'escriptora mor, es fa un salt enrere en el temps i descobrim que ella narrava en les seves novel·les la vida de la parella, de manera que es produeix una ambigüitat entre realitat i ficció, què veu o què creu veure cadascú, qui és el que en realitat mira i qui és el mirat.
  • Obra
    Sodoma (Un diàleg sobre religió i sexe)
    (2007-05) Molins Casaña, Manuel
    Un bisbe molt conservador i un teòleg més liberal mantenen una conversa sobre el significat de la paraula "sodomita", sobre el pecat, sobre la sexualitat en general i, en concret, sobre l'homosexualitat. El bisbe pretén que el teòleg confessi la seva suposada homosexualitat, però el teòleg s'hi nega. La fredor i manca d'humanitat del bisbe queda confirmada quan rep una trucada anunciant la mort de la seva mare i no demostra cap tipus de reacció, fins que finalment es queda sol i, llavors sí, es permet mostrar els seus sentiments.
  • Obra
    Hamlet canalla
    (2015-08) Molins Casaña, Manuel
    L'obra és una reescriptura del 'Hamlet' de Shakespeare, que en aquesta ocasió posa l'èmfasi en el caràcter maltractador i abusiu del príncep. Així, escena rere escena, Hamlet es burla d'Ofèlia, menysté l'Espectre del seu pare, humilia un actor, no tracta bé la seva mare Gertrudis, etc. Al final, l'Espectre del pare apareix inesperadament per demanar-li explicacions pel seu comportament i desobediència, però el noi es burla del seu pare i prefereix morir abans que rebaixar-se.
  • Obra
    Noé
    (2007) Molins Casaña, Manuel
    En un paisatge postapocalíptic de sequera extrema i canvi climàtic, el profeta Noé explica la seva història al públic. De cop apareix la veu de Déu, que també pateix la sequera i, sorprenentment, diu que no té poder per provocar la pluja. Al final es produeix una pluja torrencial de conseqüències tan devastadores com la sequera i Déu, impotent, se'n desentén, deixa sol Noé i fuig.
  • Obra
    Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma)
    (2017-06) Molins Casaña, Manuel
    Lucio és un jove de vint-i-tres anys que està punt de ser ordenat sacerdot. Forma part d'una família relacionada amb les altes esferes del Vaticà. En el context de les reformes que el Papa Ratzinger (Benet XVI) volia implantar, es produeixen una sèrie de lluites intestines al si de l'Església, que sovint tenen com a protagonista un Cardenal contrari a qualsevol tipus de reforma. Amb el pas del temps, Lucio deixa de ser ingenu i es va adonant dels aspectes foscos de l'Església.
  • Obra
    Els viatgers de l'absenta
    (1987) Molins Casaña, Manuel
    Una pista de circ és envaïda per diversos episodis de l'encontre de Verlaine amb Rimbaud: la seva tormentosa relació; les pressions familiars; els seus enfrontaments, pelegrinatges i exilis; la separació; i les malaties i la mort. Recorren la pista com a miratges d'una modernitat fracassada a la recerca de l'Amor essencial i d'un canvi de vida.
  • Obra
    Perfums
    (2005-12) Molins Casaña, Manuel
    Una senyora que viu temporalment en un hotel perquè s'ha ensorrat la casa on vivia rep una visita d'una desconeguda. La desconeguda s'ha assabentat que la senyora tenia una col·lecció de perfums que ha perdut a causa del sinistre i, com que ella també en col·lecciona, ha vingut per fer-li un regal. Entre els perfums que li regala, n'hi ha un de molt especial: el que li havia regalat el seu marit fa molts anys a París.
  • Obra
    Ni tan alts, i tan rics
    (1985) Molins Casaña, Manuel
    Un home, tot just nomenat Director General de Seguretat, és segrestat a les golfes del seu propi xalet per un encaputxat més interessat per veure-li la titola que no per un rescat. Finalment, l'encaputxat resulta ser el seu fill, que vol retraure-li les renúncies de la seva generació, obligant-lo a escoltar les cançons de la seva joventut.