Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 55
  • Obra
    Bullia el mar (Cant d'Ilir Kosoré)
    (2003-01) Molins Casaña, Manuel
    Un nen de cinc anys, Ilir Kosoré, explica que va fugir de Kosovo amb la seva mare a causa dels maltractaments que ella patia per part del pare. Amb la complicitat de l'àvia, aconsegueixen marxar de casa, però tant la mare com el mateix Ilir moren ofegats al mar mentre intenten arribar a Itàlia.
  • Obra
    Diàleg de l'amor de Déu
    (2002-12) Molins Casaña, Manuel
    Un noi negre de vint anys anomenat Ningú va a una entrevista de feina amb Déu, que vol reclutar persones per fer tornar el cristianisme a Europa. Durant l'entrevista entre Déu i Ningú (un personatge que simbòlicament representa el poble oprimit, pobre, menyspreat i oblidat) es posen de manifest les diferències entre una religió pura i innocent i una religió autoritària i corrupta. Mitjançant l'humor sorgeixen temes com el masclisme, la prostitució forçada i l'opressió dels pobres.
  • Obra
    Sabates de taló alt
    (1985-12) Molins Casaña, Manuel
    Una exactriu alcoholitzada que es va retirar dels escenaris fa tretze anys prepara un espectacle que serà la seva gran tornada al teatre, juntament amb la seva filla i una actriu a qui ha de seleccionar. Fa el càsting en un vell teatre buit, on de seguida s'interessa per una de les aspirants, que té unes formes i una manera de pensar que l'atrauen i repugnen al mateix temps. L'exactriu representa la passió salvatge i sense filtres pel teatre, mentre que l'aspirant valora per damunt de tot la tècnica i el talent. Després d'un combat ferotge i dolorós entre les dues actrius, acabaran trobant un punt en comú que permetrà que treballin juntes: el seu amor pel teatre.
  • Obra
    Puf!
    (2004-02) Molins Casaña, Manuel
    Un home, l'Antoni, entra en un bar i mentre s'encén una cigarreta i beu cervesa coneix un altre home, que també es diu Antoni, a la barra. Li explica que és un obrer que ha perdut la feina a causa del capitalisme salvatge i li parla de la seva joventut i de quan els seus pares volien que estudiés però ell no servia pels estudis. També explica que de jove tenia un gran apetit sexual, que satisfeia sovint. Rememorar tot això li fa agafar ganes de fer l'amor, però llavors recorda que la seva dona està treballant i no podrà satisfer el seu desig, de manera que novament maleeix els horaris i les vicissituds de la classe treballadora.
  • Obra
    L'acadèmia dels prodigis
    (2019-01) Molins Casaña, Manuel
    Al Monestir de Sant Miquel dels Reis de València es troben Sant Vicent Ferrer, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, el Papa Alexandre VI i el Papa Luna (Benet XIII). Tot i que històricament la trobada no seria possible, les set personalitats són convocades per la ficció perquè debatin sobre qüestions com la pobresa, la crisi de la fe, l’ostentació de l’Església, la ciència, l’amor, la mort o els límits del bé i del mal, entre d’altres. L’obra reivindica aquella València de fa sis segles que va tenir una bona nòmina d’escriptors, teòlegs i pensadors.
  • Obra
    L'amant del paradís
    (1990) Molins Casaña, Manuel
    Des d'una finestra interior, que permet veure la resta de pisos de l'edifici, una dona mira hostilment la seva veïna, una escriptora vella i alcoholitzada coneguda per tenir molts amants joves. La dona, molt conservadora, sent un odi visceral contra l'escriptora i està esperant el moment de la seva mort, mentre el marit aparentment justifica l'actitud de l'escriptora i en llegeix les novel·les. Quan l'escriptora mor, es fa un salt enrere en el temps i descobrim que ella narrava en les seves novel·les la vida de la parella, de manera que es produeix una ambigüitat entre realitat i ficció, què veu o què creu veure cadascú, qui és el que en realitat mira i qui és el mirat.
  • Obra
    Sodoma (Un diàleg sobre religió i sexe)
    (2007-05) Molins Casaña, Manuel
    Un bisbe molt conservador i un teòleg més liberal mantenen una conversa sobre el significat de la paraula "sodomita", sobre el pecat, sobre la sexualitat en general i, en concret, sobre l'homosexualitat. El bisbe pretén que el teòleg confessi la seva suposada homosexualitat, però el teòleg s'hi nega. La fredor i manca d'humanitat del bisbe queda confirmada quan rep una trucada anunciant la mort de la seva mare i no demostra cap tipus de reacció, fins que finalment es queda sol i, llavors sí, es permet mostrar els seus sentiments.
  • Obra
    Troianes / Iraquianes / Africanes / Colombianes... Dones contra la guerra
    (2003) Molins Casaña, Manuel
    Quatre dones d'orígens molts diferents (la troiana Hècuba, una obrera tèxtil, una periodista i una dona anònima) expressen poèticament el seu dolor i el seu rebuig contra totes les guerres de la història de la humanitat. L'obra conté un joc intertextual amb 'Les troianes' d'Eurípides i un poema del poeta palestí Mahmud Darwix.
  • Obra
    Abú Magrib
    (1992) Molins Casaña, Manuel
    Abú Magrib és un immigrant, un sense-papers que arriba a una platja europea en una pastera. L’obra ens mostra a través de dinou escenes els diversos intents d’Abú per trobar feina, per aconseguir papers, el seu fracàs en l’amor i les diverses relacions que Abú establex amb un africà (King of Kings), la propietària d’un club d’strip-tease, la dona d’un carnisser d’extrema dreta, un encantador de serps i la seva filla, un sense-sostre, una actriu suïcida o un altre immigrant que ha optat per l’integrisme. Al final i després del seu pas per la presó i posterior fugida, Abú acaba sent apunyalat estúpidament per un jove violent.
  • Obra
    Bagdad (dones al jardí)
    (2015) Molins Casaña, Manuel
    Just abans de la segona invasió de l'Iraq, que va tenir el suport de George W. Bush, Tony Blair i J. M. Aznar, una escultora de Bagdad, vigilada pel règim, està preparant la seva nova exposició. Ha acollit una periodista nord-americana, té una criada que ha estat sempre amb la família i manté amistat amb la galerista que li acollirà l'exposició. Els diàlegs que mantenen les quatre dones i les tensions que sorgeixen al voltant de qüestions relacionades amb l'art, la política, el règim iraquià i la imminent incursió nord-americana són el marc previ a la invasió, que es produeix al cap d'uns mesos i té conseqüències fatals per a les quatre protagonistes.