Manuel Molins Casaña

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alfara del Patriarca, Horta Nord, 1946. Dramaturg i professor. Va ser fundador del Grup 49 de teatre amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent, que en la dècada de 1970 es proposava recuperar la llengua i cultura pròpies del País Valencià. Ha estat guardonat amb premis com el de la Crítica de teatre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ciutat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 14
  • Obra
    Puf!
    (2004-02) Molins Casaña, Manuel
    Un home, l'Antoni, entra en un bar i mentre s'encén una cigarreta i beu cervesa coneix un altre home, que també es diu Antoni, a la barra. Li explica que és un obrer que ha perdut la feina a causa del capitalisme salvatge i li parla de la seva joventut i de quan els seus pares volien que estudiés però ell no servia pels estudis. També explica que de jove tenia un gran apetit sexual, que satisfeia sovint. Rememorar tot això li fa agafar ganes de fer l'amor, però llavors recorda que la seva dona està treballant i no podrà satisfer el seu desig, de manera que novament maleeix els horaris i les vicissituds de la classe treballadora.
  • Obra
    L'amant del paradís
    (1990) Molins Casaña, Manuel
    Des d'una finestra interior, que permet veure la resta de pisos de l'edifici, una dona mira hostilment la seva veïna, una escriptora vella i alcoholitzada coneguda per tenir molts amants joves. La dona, molt conservadora, sent un odi visceral contra l'escriptora i està esperant el moment de la seva mort, mentre el marit aparentment justifica l'actitud de l'escriptora i en llegeix les novel·les. Quan l'escriptora mor, es fa un salt enrere en el temps i descobrim que ella narrava en les seves novel·les la vida de la parella, de manera que es produeix una ambigüitat entre realitat i ficció, què veu o què creu veure cadascú, qui és el que en realitat mira i qui és el mirat.
  • Obra
    Noé
    (2007) Molins Casaña, Manuel
    En un paisatge postapocalíptic de sequera extrema i canvi climàtic, el profeta Noé explica la seva història al públic. De cop apareix la veu de Déu, que també pateix la sequera i, sorprenentment, diu que no té poder per provocar la pluja. Al final es produeix una pluja torrencial de conseqüències tan devastadores com la sequera i Déu, impotent, se'n desentén, deixa sol Noé i fuig.
  • Obra
    Rumba, la rumba, la rumba, ba
    (2007-02) Molins Casaña, Manuel
    Dues temporalitats diferents convergeixen quan a la riba de l'Ebre topen un soldat republicà en plena Batalla de l'Ebre del 1938, i un noiet ric del PP de principis del s. XXI partidari del transvasament del riu. El noi ric defensa la victòria de Franco i les seves conseqüències, mentre que el soldat republicà abomina del feixisme.
  • Obra
    La bona educació
    (2002-02) Molins Casaña, Manuel
    Un delinqüent es dirigeix al públic i l'amenaça d'esbudellar-lo amb una navalla. Diu que és conscient que no correspon a la imatge que la gent té dels delinqüents perquè té estudis universitaris i parla valencià, però que a vegades a la vida cal fer el que toca per tirar endavant. Afirma que a la vida actual li cal innovació, i que si esbudella algú acabarà sortint als diaris i fent-se un nom.
  • Obra
    Un vol de coloms
    (2007-12-16) Molins Casaña, Manuel
    Dos personatges de la ficció de Mercè Rodoreda (la Colometa, de 'La Plaça del Diamant' i Mercè Goday, de 'Mirall trencat') es troben en plena Guerra Civil i recorden que havien estat amigues. Un notari acompanya Goday. Quan la parella se'n va, un home s'acosta a la Colometa i intenta convèncer-la de passar-se al bàndol feixista. La Colometa el rebutja i quan l'home és a punt d'agredir-la, apareix George Orwell i la defensa. La Colometa i George Orwell es fan amics.
  • Obra
    Marqueu el 13
    (2007-02) Molins Casaña, Manuel
    Un orangutan del futur que viu en un món desolat i postapocalíptic truca al cel per parlar amb Déu. L'atén un àngel, que li diu que Déu no s'hi pot posar, però que té a la seva disposició bisbes, capellans, etc. L'orangutan insisteix dient que el món s'està extingint, que abans al riu Ebre hi havia aigua, que la diversitat de fauna i flora està sota mínims, etc., i que això Déu ho ha de solucionar. L'àngel, però, se'n desentén i diu que Déu no pot fer-hi res, que creure això és mentalitat del passat. L'àngel penja el telèfon, però igualment l'orangutan ja s'estava quedant sense monedes.
  • Obra
    Ginesta
    (1980-02) Molins Casaña, Manuel
    A les acaballes dels anys setanta del segle passat, una dona, Ginesta, parla del descobriment de la seva sexualitat, de les amigues de l'institut, de les seves parelles i de com, amb el pas dels anys, han anat evolucionant les seves relacions de parella i les de les seves amigues.
  • Obra
    Declassified
    (2003-01) Molins Casaña, Manuel
    Entrant al quart mil·leni, es desclassifiquen les converses que a principis del tercer mil·leni van mantenir dos líders polítics sense escrúpols. Pel seu nom (Bushòlius i Aznàrius) i pels fets que tracten, els podem identificar com a Bush i Aznar. Planegen envair un país, dubten de si un tercer líder, anglès, pot ser un bon aliat i Bushòlius s'assegura que Aznàrius serà un fidel servent a la seva causa.
  • Obra
    Adieu (De nouvelles chairs, de nouvelles langues)
    (2000) Molins Casaña, Manuel
    Es tracta d'un breu collage textual escrit en català, castellà, anglès i francès inspirat en versos de Rimbaud. El text forma part d'un espectacle eminentment gestual.