Cristina Clemente
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom
8 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 8 de 8
Obra Andrea pixelada(2019) Clemente, CristinaL’Andrea té 18 anys i és booktuber: recomana llibres i explica les seves teories sobre la ficció i l’escriptura al seu canal de Youtube, “Andrea pixelada”. Ja compta amb 300.000 seguidors, i creu que si fa classes privades a dues persones molt interessades, ells començaran una cadena i faran comunitat. Però l’Andrea llegeix una novel·la que reflecteix la seva vida, dins i fora de la pantalla. La Luisa, l’alumna, ha guanyat un premi amb la novel·la que reescriu la vida de l’Andrea, i l'ha escrit seguint els seus consells i teories. L'Andrea decideix parlar-ne a la classe d’avui; la Luisa està atemorida, però en Jairo, l’altre alumne, n’està encantat.Obra Nit de ràdio dos punt zeroClemente, CristinaEstà a punt de començar el programa de ràdio de mitjanit “Ho busco però no ho trobo”: la Candela, el Llorenç, el Pedro i la Blanca estan llestos. Avui, però, serà un dia diferent perquè l’Anna, la becària, també participarà en la locució. La Candela, la conductora del programa, té molt carisma i és estimada pels oients i els seus companys; en Llorenç, que ja fa temps que s’embolica amb la Candela, avui li demanarà si vol que faci de pare del fill que espera; Pedro, un apassionat de la ràdio que també té els seus lligams amb la Candela, frisa per poder parlar per antena, però la seva dicció li ho impedeix. Avui, però, l’Anna aconsegueix una oportunitat que no pensa desaprofitar: una trucada trastoca el mecanisme habitual del programa, en què els espectadors truquen demanant on poden trobar certs objectes, i ella decideix reconduir-lo cap a un sentit metafòric i existencial, aprofitant els embolics dels seus companys per construir el seu discurs. Així, l’Anna dinamitarà l’statu quo i prendrà el lloc de la Candela. El programa té molt d’èxit i els proposen passar a l’horari de tarda, però la Candela, en Llorenç i el Pedro refusen: malgrat tot, ells són una família.Obra SubmissaClemente, CristinaUna dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.Obra Volem anar al Tibidabo(2008) Clemente, CristinaL’Eli i la Marta maleeixen el metge que els ha explicat que la seva mare té Alzheimer. Explicar-li a ella no serviria de res, i explicant-li al pare només aconseguirien arravatar-li la felicitat. Així que decideixen, com un joc, fer dia a dia una gimcana particular i amagar-los que la mare està malalta. Quan la cosa comença a complicar-se, li demanen a la Lucía, una amiga, que tingui cura de la mare unes hores al dia. Amb el temps s’adonen que no passen prou temps amb ella i que, a més, només té ulls per la ‘seva’ Lucía, així que decideixen fer-la fora. Finalment, quan la mare mor, s’adonen que, malgrat que aquest projecte les feia contentes, s’hi van capficar tant que van acabar perdent la seva vida: deixant la feina i els estudis, la parella i els amics. I el pare, finalment, ha refet la seva vida amb una nova companya.Obra Trivial(2007) Clemente, CristinaLa Marta presenta la seva nova parella, el Marc, a l’Albert i l’Ainara, que també estan junts. Per fer la vetllada més amena juguen al Trivial Pursuit. En Marc és un molt bon jugador, o això diuen: enmig de la partida, l'Ainara demana a l'Albert si pot llegir les preguntes ella. Sap que en Marc estava fent trampes, i ho denuncia. L'Albert li diu que s'està passant, que només és un joc, i ella li recrimina que, precisament perquè només és un joc, pot dir-ho, i que s'ha adonat que ell fa el mateix amb la vida, no dir les coses i acotar el cap, i que ja no li agrada. El Marc s'aixeca i reconeix que estava fent trampes, i recrimina a la Marta haver-li-ho demanat: a ell no li sap greu ser menys culte i presentar-se com a tal, i voldria caure bé als seus amics per qui és i no representant un paper, cosa que fa que sembli que la Marta s'avergonyeix d'ell. L'Ainara li diu al Marc que li agrada, i proposa fer una altra partida canviant les parelles.Obra Vimbodí vs. PragaClemente, CristinaLa comissió que prepara la guarnició del carrer de Praga de la Festa Major de Gràcia es reuneix per organitzar la d’aquest any, que li toca proposar a l’Ariadna. Tots estan espantats per quin disseny portarà i ja comencen a descartar-lo abans de veure’l, perquè aquest any tenen clar que volen deixar el seu etern segon lloc i guanyar els del carrer Duero. Aquest any, però, hi ha una novetat: deixaran treballar al mateix local a la Pilar i la seva família que, com que ella té un càncer molt avançat i sense solució, s’han animat tots a decorar el passatge de Vimbodí perquè a ella li fa molta il·lusió. L’Ariadna havia presentat una proposta sobre Puff, el drac màgic, que representava la seva majoria d’edat com a grup, però quan els de Praga veuen el projecte ideat per la Pilar, que representa molt bé el seu cos cancerós per dins, li proposen de dur-lo a terme. Així, l’Ariadna acabarà, gràcies a la Pilar, fent-lo al passatge, i tot plegat serà un èxit. Abans d’anar-se’n, la Pilar ha acabat fent d’aquest estiu el millor per l’Ariadna, ensenyant-li moltes coses, entre elles el caliu de l'amistat.Obra VenturaClemente, Cristina"Ventura" gira al voltant de l’atzar i les bifurcacions de l’existència a partir de dues vides paral·leles unides per un mateix fet. La Pepita i en Manel van tenir bessons: la Maria Teresa i el Ventura. Però, la Pepita no estava bé, patia d’una mena de malenconia o mal d’amors, i va prendre una decisió: en un cas, quedar-se amb els seus petits, en l’altre, marxar. Així, es tracen dues històries paral·leles, la de dues dones ben diferents: la Maria, amb una mare que no li agrada i un germà que queda paraplègic, patirà d’alcoholisme i donarà en adopció els seus bessons, amb un dels quals es retrobarà al cap de molts anys i, això, li retornarà les ganes de viure; i la Teresa, sense mare, que es casarà amb un metge i viuran a l’estranger, amb una gran carrera professional, vídua, animarà Ventura sempre a viure i, ja de gran, ella en perdrà les ganes.Obra Consell familiar(2013) Clemente, CristinaLa família Romero-Soler ho ha tingut sempre molt clar: en contra de la típica tirania familiar d'on venien, el Ramon i la Maria van voler crear una família que se sostingués per una democràcia pròpia. Així, l’Anna i el Pol han crescut amb aquest sentit del deure, la llei i la necessitat dels consells familiars. Ara tots dos ja són majors d’edat i volen prendre part activa del procés: l’Anna vol reformar la seva habitació per poder portar-hi en Mark, el seu nòvio, i el Pol vol una bateria. Així doncs, davant la convulsa situació, el Ramon, el pare-president, dimiteix, i deixen entrar en joc els fills per a la següent campanya electoral. Cap d’ells juga massa net i, com és evident, tots es voten a si mateixos, de manera que no hi ha guanyador. Decideixen fer entrar a la família en Mark, que vota l’Anna. La noia està molt il·lusionada, però la seva política del sentit comú acaba fent figa quan els familiars comencen a estafar-se i fer trampes.