Cristina Clemente

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom

Filtres

Mostrar més
20071
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Clemente, Cristina × Accés obert: true ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    La nostra Champions particular
    (2012) Clemente, Cristina
    El Bernat vol convèncer l’Aina de tenir fills, però ella no ho veu clar: no vol donar el pit, es perdrien tots els esdeveniments esportius... Finalment cedeixen a les pressions socials i familiars, i arriba la Rita, una nena encantadora. Però les pressions tornen, i arriben els bessons, el Valeri i l’Artur. Aleshores va arribar la crisi: ell es va quedar sense feina, i estaven tot el dia pendents de les necessitats dels nens. També van haver de fer-se càrrec dels pares d’ella i del seu gos. Els nens van anar creixent, i cada nova etapa era una nova "Champions" per a tots dos, que cada cop han tingut menys temps com a parella. I ara l’Aina fa el mateix que va fer la seva mare: convenç la Rita perquè tingui fills. S'han fet vells i el que sobretot els espanta és que un marxi abans que l’altre, perquè són un equip i volen jugar junts fins al final.
  • Miniatura
    Obra
    Trivial
    (2007) Clemente, Cristina
    La Marta presenta la seva nova parella, el Marc, a l’Albert i l’Ainara, que també estan junts. Per fer la vetllada més amena juguen al Trivial Pursuit. En Marc és un molt bon jugador, o això diuen: enmig de la partida, l'Ainara demana a l'Albert si pot llegir les preguntes ella. Sap que en Marc estava fent trampes, i ho denuncia. L'Albert li diu que s'està passant, que només és un joc, i ella li recrimina que, precisament perquè només és un joc, pot dir-ho, i que s'ha adonat que ell fa el mateix amb la vida, no dir les coses i acotar el cap, i que ja no li agrada. El Marc s'aixeca i reconeix que estava fent trampes, i recrimina a la Marta haver-li-ho demanat: a ell no li sap greu ser menys culte i presentar-se com a tal, i voldria caure bé als seus amics per qui és i no representant un paper, cosa que fa que sembli que la Marta s'avergonyeix d'ell. L'Ainara li diu al Marc que li agrada, i proposa fer una altra partida canviant les parelles.
  • Miniatura
    Obra
    Marc i Paula
    (2008) Clemente, Cristina
    En Marc té 18 anys i està tip dels seus pares: mai han anat als sopars de "l'insti" i avui, per fi, hi aniran. En Marc, que sempre està jugant a casa del seu amic Òscar, arriba al sopar amb ell i la seva família. Un cop allà, es troba els seus pares palplantats, desubicats i sense saber què dir ni amb qui parlar. Per no tenir-los a prop ni enfadar-s'hi, s'asseu a l'altra punta de la taula. Tots els nois, animats per l'Òscar, es burlen del pare d'en Marc, però no li volen dir per què ho fan. Finalment la Paula, una noia enamorada d'en Marc, l'hi explica. En Marc s'aixeca i pega l'Òscar, però quan arriba a casa, és el seu pare qui el pega a ell. I d'ençà d'aquell dia, no s'han tornat a veure. Ara, uns vint anys després, la Paula fantasieja amb un home que no és en Marc, el seu marit. Estan junts des d'aquell sopar de l'institut, però alguna cosa ha canviat: ara en Marc li fa massa cas, però també li fa pena. Ja res és emocionant.