Cristina Clemente

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Obra
    Andrea pixelada
    (2019) Clemente, Cristina
    L’Andrea té 18 anys i és booktuber: recomana llibres i explica les seves teories sobre la ficció i l’escriptura al seu canal de Youtube, “Andrea pixelada”. Ja compta amb 300.000 seguidors, i creu que si fa classes privades a dues persones molt interessades, ells començaran una cadena i faran comunitat. Però l’Andrea llegeix una novel·la que reflecteix la seva vida, dins i fora de la pantalla. La Luisa, l’alumna, ha guanyat un premi amb la novel·la que reescriu la vida de l’Andrea, i l'ha escrit seguint els seus consells i teories. L'Andrea decideix parlar-ne a la classe d’avui; la Luisa està atemorida, però en Jairo, l’altre alumne, n’està encantat.
  • Obra
    Nit de ràdio dos punt zero
    Clemente, Cristina
    Està a punt de començar el programa de ràdio de mitjanit “Ho busco però no ho trobo”: la Candela, el Llorenç, el Pedro i la Blanca estan llestos. Avui, però, serà un dia diferent perquè l’Anna, la becària, també participarà en la locució. La Candela, la conductora del programa, té molt carisma i és estimada pels oients i els seus companys; en Llorenç, que ja fa temps que s’embolica amb la Candela, avui li demanarà si vol que faci de pare del fill que espera; Pedro, un apassionat de la ràdio que també té els seus lligams amb la Candela, frisa per poder parlar per antena, però la seva dicció li ho impedeix. Avui, però, l’Anna aconsegueix una oportunitat que no pensa desaprofitar: una trucada trastoca el mecanisme habitual del programa, en què els espectadors truquen demanant on poden trobar certs objectes, i ella decideix reconduir-lo cap a un sentit metafòric i existencial, aprofitant els embolics dels seus companys per construir el seu discurs. Així, l’Anna dinamitarà l’statu quo i prendrà el lloc de la Candela. El programa té molt d’èxit i els proposen passar a l’horari de tarda, però la Candela, en Llorenç i el Pedro refusen: malgrat tot, ells són una família.
  • Obra
    Submissa
    Clemente, Cristina
    Una dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.
  • Obra
    Volem anar al Tibidabo
    (2008) Clemente, Cristina
    L’Eli i la Marta maleeixen el metge que els ha explicat que la seva mare té Alzheimer. Explicar-li a ella no serviria de res, i explicant-li al pare només aconseguirien arravatar-li la felicitat. Així que decideixen, com un joc, fer dia a dia una gimcana particular i amagar-los que la mare està malalta. Quan la cosa comença a complicar-se, li demanen a la Lucía, una amiga, que tingui cura de la mare unes hores al dia. Amb el temps s’adonen que no passen prou temps amb ella i que, a més, només té ulls per la ‘seva’ Lucía, així que decideixen fer-la fora. Finalment, quan la mare mor, s’adonen que, malgrat que aquest projecte les feia contentes, s’hi van capficar tant que van acabar perdent la seva vida: deixant la feina i els estudis, la parella i els amics. I el pare, finalment, ha refet la seva vida amb una nova companya.
  • Obra
    Vimbodí vs. Praga
    Clemente, Cristina
    La comissió que prepara la guarnició del carrer de Praga de la Festa Major de Gràcia es reuneix per organitzar la d’aquest any, que li toca proposar a l’Ariadna. Tots estan espantats per quin disseny portarà i ja comencen a descartar-lo abans de veure’l, perquè aquest any tenen clar que volen deixar el seu etern segon lloc i guanyar els del carrer Duero. Aquest any, però, hi ha una novetat: deixaran treballar al mateix local a la Pilar i la seva família que, com que ella té un càncer molt avançat i sense solució, s’han animat tots a decorar el passatge de Vimbodí perquè a ella li fa molta il·lusió. L’Ariadna havia presentat una proposta sobre Puff, el drac màgic, que representava la seva majoria d’edat com a grup, però quan els de Praga veuen el projecte ideat per la Pilar, que representa molt bé el seu cos cancerós per dins, li proposen de dur-lo a terme. Així, l’Ariadna acabarà, gràcies a la Pilar, fent-lo al passatge, i tot plegat serà un èxit. Abans d’anar-se’n, la Pilar ha acabat fent d’aquest estiu el millor per l’Ariadna, ensenyant-li moltes coses, entre elles el caliu de l'amistat.
  • Obra
    Una dent sota el coixí
    Clemente, Cristina
    La Lluïsa treballa en un magatzem de joguines. És l'encarregada de triar quin regal s'ha d'enviar a una criatura quan a aquesta li cau una dent. La Lluïsa, que treballa a les ordres del Ratolí Pérez, la Fada de les Dents i els angelets, s'està fent gran i els seus superiors volen que es busqui un ajudant. La Lluïsa, convençuda que ella pot continuar fent la feina tota sola, no veu amb bons ulls cap dels candidats que es presenten a l'oferta de feina, però, davant la insistència de la fada, acaba contractant la Violeta, una noia molt tímida i nerviosa que només sap expressar-se cantant. A la Lluïsa no li agrada gens la manera de treballar de la Violeta, que fa servir una tauleta i tecnologies que ella creu que són inútils, però tot canvia quan s'han d'embarcar en una missió per descobrir qui és el propietari d'una dent molt estranya que els ha arribat. En aquesta aventura, la Lluïsa descobreix que la Violeta és una persona molt sensible capaç de saber com se senten realment les persones, i entén que aquesta qualitat la converteix en la persona perfecta per ser la seva ajudant.
  • Obra
    Tensiòmetre
    (2020) Clemente, Cristina
    Any 2040. La Virgínia s'ha descarregat una aplicació que permet saber quin és el grau d'amor que senten dues persones entre elles. En Marc, el seu marit, no està gaire a favor d'utilitzar-la perquè creu que pot donar peu a malentesos i baralles. Tots dos van a visitar l'Alfons, un amic que fa dos anys es va quedar vidu i no aixeca el cap. Per animar-lo, li proposen d'anar a veure la Loli, una dona de qui l'Alfons es va enamorar fa molts anys, però amb qui no va poder establir una relació perquè es van conèixer just el dia abans del decret de l'estat d'alarma provocat per la pandèmia de la Covid-19. Al cotxe, de camí cap a buscar la Loli, comencen entre ells a fer proves amb l'aplicació. Tots els resultats són els esperats excepte quan mesuren l'amor que senten els dos amics, l'Alfons i en Marc. El resultat és tan baix que la Virgínia es veu obligada a mentir per no provocar una situació incòmoda dins el cotxe. Però la llavor del dubte ja s'ha sembrat dins la relació de tots tres i farà que la Virgínia vulgui emparellar tant sí com no l'Alfons amb la Loli per perdre'l de vista.
  • Obra
    Supremacistes
    (2017) Clemente, Cristina
    La Maria i la Núria són dues professores d'escola. La Maria se sent culpable perquè quan la Patricia, una altra professora de l'escola, li ha anunciat que marxava per tornar-se'n a Andalusia, se n'ha alegrat perquè ha pensat que era una espanyolista menys que votaria a les següents eleccions. Aquest fet porta les dues professores a compartir el dubte i la culpa pels sentiments contradictoris que tenen respecte de moltes de les coses que estan passant. Així doncs, dubten dels seus valors democràtics, noten que estan posant ideals nacionalistes per davant de la lluita feminista i acaben admetent, -i desitjant que no ho sàpiga ningú-, que, segurament, són una mica supremacistes, tot i que no saben exactament què vol dir aquesta paraula.
  • Obra
    Patchwork
    (2019) Clemente, Cristina
    En Pol parla amb la seva mare de la seva autopercepció un cop ha acabat la transició de gènere. La conversa el duu a explicar-li una experiència recent en la que socialitzant com a home s'ha sentit incòmode respecte a la seva pròpia transició. Els dubtes d’en Pol fan trontollar la seva mare, que veu qüestionat l’esforç i el patiment pels quals ha passat durant tota la vida. Finalment, en Pol es qüestiona si és possible realment trencar les normes de gènere o només es possible escollir-ne un on les convencions, la pressió i les expectatives són immutables.
  • Obra
    Ventura
    Clemente, Cristina
    "Ventura" gira al voltant de l’atzar i les bifurcacions de l’existència a partir de dues vides paral·leles unides per un mateix fet. La Pepita i en Manel van tenir bessons: la Maria Teresa i el Ventura. Però, la Pepita no estava bé, patia d’una mena de malenconia o mal d’amors, i va prendre una decisió: en un cas, quedar-se amb els seus petits, en l’altre, marxar. Així, es tracen dues històries paral·leles, la de dues dones ben diferents: la Maria, amb una mare que no li agrada i un germà que queda paraplègic, patirà d’alcoholisme i donarà en adopció els seus bessons, amb un dels quals es retrobarà al cap de molts anys i, això, li retornarà les ganes de viure; i la Teresa, sense mare, que es casarà amb un metge i viuran a l’estranger, amb una gran carrera professional, vídua, animarà Ventura sempre a viure i, ja de gran, ella en perdrà les ganes.