Cristina Clemente

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom

Filtres

2007 - 200922010 - 20171
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2007 × Paraules clau: Parella ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Submissa
    Clemente, Cristina
    Una dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.
  • Miniatura
    Obra
    Trivial
    (2007) Clemente, Cristina
    La Marta presenta la seva nova parella, el Marc, a l’Albert i l’Ainara, que també estan junts. Per fer la vetllada més amena juguen al Trivial Pursuit. En Marc és un molt bon jugador, o això diuen: enmig de la partida, l'Ainara demana a l'Albert si pot llegir les preguntes ella. Sap que en Marc estava fent trampes, i ho denuncia. L'Albert li diu que s'està passant, que només és un joc, i ella li recrimina que, precisament perquè només és un joc, pot dir-ho, i que s'ha adonat que ell fa el mateix amb la vida, no dir les coses i acotar el cap, i que ja no li agrada. El Marc s'aixeca i reconeix que estava fent trampes, i recrimina a la Marta haver-li-ho demanat: a ell no li sap greu ser menys culte i presentar-se com a tal, i voldria caure bé als seus amics per qui és i no representant un paper, cosa que fa que sembli que la Marta s'avergonyeix d'ell. L'Ainara li diu al Marc que li agrada, i proposa fer una altra partida canviant les parelles.
  • Miniatura
    Obra
    Consell familiar
    (2013) Clemente, Cristina
    La família Romero-Soler ho ha tingut sempre molt clar: en contra de la típica tirania familiar d'on venien, el Ramon i la Maria van voler crear una família que se sostingués per una democràcia pròpia. Així, l’Anna i el Pol han crescut amb aquest sentit del deure, la llei i la necessitat dels consells familiars. Ara tots dos ja són majors d’edat i volen prendre part activa del procés: l’Anna vol reformar la seva habitació per poder portar-hi en Mark, el seu nòvio, i el Pol vol una bateria. Així doncs, davant la convulsa situació, el Ramon, el pare-president, dimiteix, i deixen entrar en joc els fills per a la següent campanya electoral. Cap d’ells juga massa net i, com és evident, tots es voten a si mateixos, de manera que no hi ha guanyador. Decideixen fer entrar a la família en Mark, que vota l’Anna. La noia està molt il·lusionada, però la seva política del sentit comú acaba fent figa quan els familiars comencen a estafar-se i fer trampes.