Cristina Clemente

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom

Filtres

Mostrar més
20081
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Feina ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Submissa
    Clemente, Cristina
    Una dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Zèppelin
    (2007) Clemente, Cristina
    Avui és un dia important i l’estadi està gairebé ple: avui ens juguem el passaport per a la final de Copenhaguen. Però quan l’Enric, un home d’uns vuitanta anys, arriba al seu seient no hi troba el seu amic, amb qui comparteixen els partits des de fa anys, sinó en Hans, un xicot d’uns trenta anys, que amaga alguna cosa. Durant el partit l’Enric no pot parar de pensar que té la mort a tocar; en canvi en Hans està nerviós pensant en el moment en què hagi de disparar. La locutora de ràdio està pletòrica amb cada nou gol, i somia passar amb el seu tècnic de so el cap de setmana de la final. La venedora de frankfurts mai falla: fa un munt de ventes en un temps rècord. I al Marc, que només té disset anys, li toca substituir a un dels millors jugadors de l'equip i, no sap com, passa de ser el jugador més estimat al més odiat. Fins que l’expulsen, i la injustícia de l’arbitratge resulta flagrant. Ha arribat l’hora: en Hans es treu la roba, baixa de pressa al camp vestit d’àrbitre, i li treu targeta a l’oficial. Una munió de gent salta a la gespa del camp i suplanten els protagonistes, mentre un zepelí deixa anar milions de pilotes. Ara tothom sap que poden fer el que vulguin, el que més desitgin.