Cristina Clemente
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra SubmissaClemente, CristinaUna dona ens explica com va començar tot. Fa temps que el seu cos la domina i decideix dir coses i moure's independentment d'ella. Sorgeixen tics, hi ha paraules que se li escapen de la boca imperioses i fora de tot context, i ella intenta demanar perdó. Però té por, perquè això va començar quan no tenia ni feina ni parella, i ara s'ha accentuat. I qui la voldrà, a la feina? Qui s'enamorarà d'ella? Una amiga li diu que la gent l'ha de valorar pel que és, però ella mateixa diu que és un cos i una llengua descontrolats, amb unes convulsions que és totalment incapaç controlar.Obra Trivial(2007) Clemente, CristinaLa Marta presenta la seva nova parella, el Marc, a l’Albert i l’Ainara, que també estan junts. Per fer la vetllada més amena juguen al Trivial Pursuit. En Marc és un molt bon jugador, o això diuen: enmig de la partida, l'Ainara demana a l'Albert si pot llegir les preguntes ella. Sap que en Marc estava fent trampes, i ho denuncia. L'Albert li diu que s'està passant, que només és un joc, i ella li recrimina que, precisament perquè només és un joc, pot dir-ho, i que s'ha adonat que ell fa el mateix amb la vida, no dir les coses i acotar el cap, i que ja no li agrada. El Marc s'aixeca i reconeix que estava fent trampes, i recrimina a la Marta haver-li-ho demanat: a ell no li sap greu ser menys culte i presentar-se com a tal, i voldria caure bé als seus amics per qui és i no representant un paper, cosa que fa que sembli que la Marta s'avergonyeix d'ell. L'Ainara li diu al Marc que li agrada, i proposa fer una altra partida canviant les parelles.Obra Marc i Paula(2008) Clemente, CristinaEn Marc té 18 anys i està tip dels seus pares: mai han anat als sopars de "l'insti" i avui, per fi, hi aniran. En Marc, que sempre està jugant a casa del seu amic Òscar, arriba al sopar amb ell i la seva família. Un cop allà, es troba els seus pares palplantats, desubicats i sense saber què dir ni amb qui parlar. Per no tenir-los a prop ni enfadar-s'hi, s'asseu a l'altra punta de la taula. Tots els nois, animats per l'Òscar, es burlen del pare d'en Marc, però no li volen dir per què ho fan. Finalment la Paula, una noia enamorada d'en Marc, l'hi explica. En Marc s'aixeca i pega l'Òscar, però quan arriba a casa, és el seu pare qui el pega a ell. I d'ençà d'aquell dia, no s'han tornat a veure. Ara, uns vint anys després, la Paula fantasieja amb un home que no és en Marc, el seu marit. Estan junts des d'aquell sopar de l'institut, però alguna cosa ha canviat: ara en Marc li fa massa cas, però també li fa pena. Ja res és emocionant.Obra Consell familiar(2013) Clemente, CristinaLa família Romero-Soler ho ha tingut sempre molt clar: en contra de la típica tirania familiar d'on venien, el Ramon i la Maria van voler crear una família que se sostingués per una democràcia pròpia. Així, l’Anna i el Pol han crescut amb aquest sentit del deure, la llei i la necessitat dels consells familiars. Ara tots dos ja són majors d’edat i volen prendre part activa del procés: l’Anna vol reformar la seva habitació per poder portar-hi en Mark, el seu nòvio, i el Pol vol una bateria. Així doncs, davant la convulsa situació, el Ramon, el pare-president, dimiteix, i deixen entrar en joc els fills per a la següent campanya electoral. Cap d’ells juga massa net i, com és evident, tots es voten a si mateixos, de manera que no hi ha guanyador. Decideixen fer entrar a la família en Mark, que vota l’Anna. La noia està molt il·lusionada, però la seva política del sentit comú acaba fent figa quan els familiars comencen a estafar-se i fer trampes.Obra Lapònia(2019) Angelet, Marc; Clemente, CristinaLa Mònica, el Ramon i el seu fill Martí han anat a passar la nit de Nadal a casa la germana d’ella, la Núria, que viu a Lapònia amb la seva parella, l’Olavi, i la seva filla Aina. Però ha passat una cosa que no s’esperaven: l’Aina li ha explicat al Martí que el Pare Noel no existeix, que són els pares, i que avui a la nit qui apareixerà a casa seva és el seu veí Gunter disfressat. El nen té un greu disgust, però més gran és el dels pares, que no han pogut escollir quan seria l’hora de dir-li-ho. Per contra, l’Olavi defensa la seva filla, que l'únic que ha fet és dir la veritat. La discussió, però, va molt més enllà i la Mònica acaba traient el tema tabú: l’Aina no és la filla biològica de l’Olavi. Ell reconeix que és el seu tendó d’Aquil·les, i proposa que o tots menteixin i facin veure que l’Aina sí és filla seva i que el Pare Noel existeix, o que tots diguin la veritat sobre tot plegat.