Yaiza Berrocal

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llinars del Vallès, 1991. És escriptora, dramaturga i guionista. És autora de les obres "Intenta viure sense mi" (2023) per a la companyia La Candelera; "La isla de los lobos" (2022, Beca Dramaturgias Actuales de l’INAEM), "Ni temeré les feres" (guanyadora d’una Ajuda Carlota Soldevila del Teatre Lliure 2021) i "La croada dels infants: remake de les visions de Schwob" (Arsènic, Granollers, 2018). Amb "La cadena del fred" va guanyar el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca el 2020. Publica la seva novel·la "Curling" el 2022. Com a guionista, ha treballat en ficció televisiva per a RTVE i ha escrit el guió de "Papallones negres", pel·lícula de David Baute guanyadora dels premis Goya, Gaudí i Forqué a Millor Llargmetratge d’Animació. Reconeguda amb beques i residències internacionals, ha estat beneficiària, entre d’altres, del programa per a joves autors de l’European Theatre Academy en el marc del Festival de teatre d’Avignon el 2024, el programa europeu CELA per a autors emergents, una residència d’escriptura a Eslovènia per la UNESCO, la beca Montserrat Roig, la Barcelona Crea i la beca de residència de la Fundación Antonio Gala para Jóvenes Creadores.
Nom

Filtres

20251
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2025 × Paraules clau: Neoliberalisme ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    La cadena del frío
    (2020) Berrocal, Yaiza
    L’any 1996, la Dolores i la seva família guanyen un concurs d’una marca de llet: rebran el seu pes en llet, garantint el subministrament familiar durant sis mesos. Aquell dia, per celebrar-ho, la Dolores deixa que la seva filla Lola es compri el que vulgui per menjar, i la nena descobreix les patates McCain. El sabor de les patates captiva la Lola, que fins ara només havia menjat patates casolanes mal fetes, i veu en la marca un futur millor. La seva devoció cap a la marca la porta a apuntar-se al Club McCain, on envia cartes amb tots els temes que li preocupen esperant rebre consell. La Lola creix, el seu pare es queda sense feina i passa el temps fent maquetes de llocs emblemàtics d’Espanya. El Club McCain passa a ser en línia, i en un dels seus xats la Lola coneix el Damià. L’any 2012, la Lola fa vint-i-dos anys i ho celebra amb la seva mare: el seu pare ha mort d’un atac de cor i el seu xicot, el Damià, l’ha abandonada. La mare no entén les decisions vitals de la filla, que li retreu que ells mai han tingut somnis i que ella, en canvi, sí que en té. La Lola li explica que, aprofitant que, a causa d'un escàndol, les accions havien caigut en picat a la borsa, ha invertit tots els estalvis en accions de McCain. La mare comprèn que per a la Lola les patates McCain representen el que, per a ella, van ser els cupons de llet: cartes a l’esperança. Finalment, la Lola viatja al Canadà per fer una entrevista i treballar a McCain.