Jordi Casanovas

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Vilafranca del Penedès, 1978. Dramaturg i director teatral. Fundador i director artístic de la SALAFlyHard des de la temporada 2010 – 2011 fins el 2013. Estudis d’Enginyeria Superior de Telecomunicacions 1996 – 2001. Estudis de la Llicenciatura de Belles Arts 2001 – 2005. Ha escrit més d'una trentena de textos teatrals.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: true × Paraules clau: Amistat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Conspiranoia
    (2023-10) Angelet, Marc; Casanovas, Jordi
    El Roger ha convocat dos amics, la Sònia i l’Àlex, per ajudar la seva dona, la Clara, que s’ha tornat terraplanista. Aprofitant un moment en què el Roger surt de casa per atendre una trucada, la Clara exposa que és ell l’artífex dels grups de WhatsApp creats per criticar el quart amic absent. A banda del que desaprova les seves conviccions terraplanistes, el Roger n’ha fet un per retreure que l’Àlex lligui amb nois força joves i un altre per criticar l’exparella de la Sònia. La Clara els instiga a convèncer el Roger perquè deixi de ficar-se en la vida dels altres. La conversa acabarà derivant en un intercanvi d’acusacions entre els quatre amics. Al llarg de la conversa tots acabaran confessant el que pensen de debò, revelant que sempre han detestat l’exparella de la Sònia per hipòcrita, que no suporten que el Roger sigui un controlador i un reaccionari i que l’Àlex va tenir una cita amb el fill del Roger i la Clara. Finalment, en Roger confessa que està fart de la vida que porta, de la feina i de sentir-se lluny de tothom, i decideix fer-se terraplanista per poder compartir estones amb la Clara. Però aquesta li respon que aquella mateixa tarda, després de comprovar empíricament amb el grup de terraplanistes que la Terra no és plana, han dissolt el grup, i confessa que fer esclatar els secrets amagats dels amics ha estat el seu objectiu des del principi de la vetllada.
  • Miniatura
    Obra
    Un menú tancat
    (2025-02) Casanovas, Jordi
    En Mateu i l’Eduard han quedat per sopar amb el seu amic Oriol al restaurant d’aquest darrer. Mentre el Mateu no arriba, l'Eduard explica a l’Oriol que ell i la seva dona havien anat a veure una obra de teatre on tot el públic va sortir colpit, però a ell li va provocar incomoditat. L’Oriol es pregunta per què ells mai no han plorat els uns davant dels altres. Més tard, els tres amics reflexionen sobre com demostren els homes les emocions davant d’altres homes. L’Oriol els proposa que acabin de preparar els plats que soparan, perquè justament ha preparat una experiència culinària emocional: tots els plats els remetran a un dia en què no van estar a l’alçada emocionalment com a homes i quan els mengin ploraran. L'Eduard diu que justament és la ràbia acumulada que té l'Oriol dins el que el fa bon cuiner. L’Oriol diu que és conscient d’aquesta ràbia i que una cuinera en pràctiques del restaurant li va dir que precisament per aquest motiu era un mal cap i això el va fer reflexionar sobre el fet de mostrar-se vulnerable. L’Eduard respon que les noies són fràgils i que ell també n’ha estat víctima a la feina perquè s’ha assabentat que una li ha posat una queixa davant del comitè d’empresa. El Mateu, que treballa amb l’Eduard, confessa que ha estat ell qui ha posat la queixa per abús de poder. S’inicia una discussió on l’Eduard acusa els dos amics de conxorxar-se únicament per fer-lo plorar i, per riure’s d’ells, agafa una ceba, l’obre pel mig i plora. L’Oriol li diu que no és una ceba, és un nap i l’Eduard es desmunta emocionalment. L’Oriol agafa una llàgrima de l’Eduard i amb aquesta acaba una salsa. Tots tres amics la tasten i ploren plegats.