Joan Casas Fuster

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
L'Hospitalet de Llobregat, 1950. Crític teatral, traductor, dramaturg i professor. Ha publicat obres de teatre, narrativa breu, poesia i assaig, i ha estat traduït al castellà, al francès i al rus. Ha rebut diversos premis literaris i algunes de les seves obres han estat estrenades als escenaris barcelonins.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Nocturn corporal
    (1993) Casas Fuster, Joan
    Un metge forense es disposa a iniciar l'autòpsia d'una dona. Irromp en l'espai un home que afirma conèixer la morta. La dona ressuscitarà i el nou vingut ocuparà el seu lloc.
  • Obra
    La platja : Quasi monòleg per una actriu en bikini
    (1991) Casas Fuster, Joan
    Una dona ajaguda a la sorra parla dels homes i de l'amor.
  • Obra
    Els jugadors
    (1994) Camps, Christian (coord.); Camps, Christian (coord.)
    El JUGADOR PRIMER i el JUGADOR SEGON són en un bar esperant al JUGADOR TERCER per començar l'habitual partida de cartes. El joc requereix tres jugadors; per aquest motiu, els dos jugadors presents decideixen esperar uns minuts més al jugador absent. Per fer més amena l'espera demanen un beure i se submergeixen en un diàleg sobre la necessitat de tornar a proposar uns principis ètics que facin de contrapès a l'individualisme dominant, és a dir, a la falta de sentit de responsabilitat de cara als altres i de cara al temps.
  • Obra
    Una jornada particular
    Casas Fuster, Joan
    Mentre el locutor d’una ràdio anuncia que el govern de Madrid ha aprovat la legalització del Partit Comunista, un tècnic intenta fotre mà a una noia, que se n’acaba afartant i li tira el cafè a la cara. El cafè, però, també cau sobre els plafons de control, cosa que provoca un curtcircuit. A partir de llavors, el locutor es posa a parlar dels avantatges del PC, cosa que fa que la noia s’adoni que ells i les seves idees ja són cosa del passat.
  • Obra
    Nus
    (1990) Casas Fuster, Joan
    Un home i una dona entren a les golfes de la casa d'ella. En diferents escenes veurem com el temps s'ha aturat i la situació es repeteix tres vegades consecutives, sense aparent connexió ni memòria, tot i que l'espai i els personatges són els mateixos cada vegada. Els objectes semblen ser els únics testimonis del passat.