Xavier Puchades

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), Àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Filtres

2001 - 200912010 - 20182
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Puchades, Xavier × Paraules clau: Immigració ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Desapercibir
    (2000) Puchades, Xavier
    En una exposició fotogràfica amb visitants (que són els espectadors), una dona surt d'entre el públic per parlar d'una de les fotos, on es veuen dos joves immigrants magribins. La dona assenyala la foto davant de tothom i comença a parlar d'un dels dos joves. Al principi sembla que està denunciant una agressió sexual, però a mesura que avança el monòleg ens adonem que en realitat està enfadada amb ell perquè la va deixar i va desaparèixer en comptes de quedar-se amb ella.
  • Miniatura
    Obra
    Els nostres
    (2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, Begoña
    Un seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.
  • Miniatura
    Obra
    Saqueig
    (2015) Puchades, Xavier
    Una senyora d'edat avançada amb demència senil és cuidada per la seva filla, que des de fa tres anys es dedica exclusivament a tenir-ne cura. Entre les dues dones hi ha un ressentiment explícit, un forta relació d'amor-odi, i en moments dubtem si la senyora realment té demència senil o només ho fa veure per humiliar la seva filla. La filla, per la seva banda, sap que va ser adoptada i està amargada perquè no sap si la seva mare l'estima o ni tan sols per què l'està cuidant. Són dues dones soles barallant-se per treure l'entrellat d'un passat massa fosc i un futur inexistent.