Xavier Puchades

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), Àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Obra
    A-normal o la oveja errante
    (2017) Puchades, Xavier; Verdugo, Ángela
    Per mitjà de la figura d'unes ovelles humanitzades, una mare parla a la seva filla petita de qüestions relacionades amb la memòria personal i col·lectiva, l'acceptació del pas del temps i l'inconformisme (drogues, música i actitud de joventut, etc.). En última instància, les diferents històries que van configurant aquestes ovelles són un cant a la llibertat i a la diversitat.
  • Obra
    Els nostres
    (2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, Begoña
    Un seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.
  • Obra
    Hasta que el infierno se congele
    (2017) Puchades, Xavier
    A través de diferents quadres o escenes independents i dialogades, tres personatges de gènere indiferent van configurant un paisatge postapocalíptic, on la violència, les brutals conseqüències del canvi climàtic i la solitud de les persones han passat a formar part de la vida quotidiana.
  • Obra
    Desnutrició teatral
    (2013) Puchades, Xavier
    Una persona que es dedica al teatre convida la seva veïna de vuitanta anys a berenar a casa seva. Li dona magdalena rere magdalena mentre reflexiona en veu alta sobre el teatre contemporani i el teatre que s'ha de fer i el que no. La veïna, quan està farta de magdalenes, se'n torna a casa seva recomanant a l'autor que no mengi porqueries, i deixant entendre que les noves generacions no patiran tant com va patir la seva.
  • Obra
    S_C Santa Cultura
    (2019) Puchades, Xavier; Verdugo, Ángela
    Una ballarina-actriu-performer representa la Santa Cultura, un personatge que personifica la idea de cultura i que té un seguit de visions místiques-punks que la fan reflexionar al voltant de la cultura contemporània, les seves perversions i les seves trampes. Per mitjà de monòlegs i "visions", en última instància la Santa defensa la senzillesa i l'autenticitat per damunt de tot, l'actitud punk davant de la vida i la cultura.
  • Obra
    I tornarem a sopar al carrer
    (2017) Puchades, Xavier; Tena, Begoña
    Els habitants del barri del Cabanyal de València resisteixen els embats de l'especulació immobiliària que els vol fora per fer apartaments de luxe per a nous rics i turistes. Un "hipster" despistat que busca modernor i un polític-empresari especulador simbolitzen aquests dos perfils de persones que destrueixen el barri. Els veïns del Cabanyal de tota la vida, cadascú amb els seus matisos, estimen el barri i volen defensar-lo perquè continuï sent el lloc genuí que ha estat sempre.
  • Obra
    Una indígena els va guiar a través de les muntanyes
    (2017) Puchades, Xavier; Tena, Begoña
    Una resident del Cabanyal, València, es dedica a fer tours turístics per a valencians dins de casa seva, simulant que els turistes estan en un bus turístic i explicant-los la verdadera història de la ciutat i de la seva família. Per mitjà de l'humor, la guia turística denuncia les operacions d'especulació al barri i a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i reivindica la vida autèntica del barri, la de sempre, simbolitzada per la figura del seu avi difunt.
  • Obra
    Todos estos fragmentos
    (2017) Puchades, Xavier
    Sota l'aparença d'una única veu femenina, el text engloba un conjunt de diferents veus de dona (d'aquí que l'obra es tituli 'Todos estos fragmentos') que expressen la situació de violència sistemàtica a què són sotmeses les dones en situacions de guerra i de pobresa. Una violència que s'hereta, que passa de pares a fills, de mares a filles, i que implica la violació i la violència sexual com a pràctica quotidiana.
  • Obra
    Tan jove com ets i que major que sembles
    (2015-09) Puchades, Xavier
    Una veu en cerca d'identitat ens exposa poèticament el seu jo a través d'una sèrie d'afirmacions sobre qui és. La veu sovint coincideix amb personatges o situacions de les obres del mateix autor, de manera que entenem que la veu és, en realitat, el conjunt de personatges que l'autor ha escrit.
  • Obra
    Els nostres
    (2018) Disla Sanz, Juli; Tena, Begoña; Pardo, Patrícia; Puchades, Xavier
    Una dona contempla com una bomba li destrossa la casa i mata la seva filla. Decideix tornar a Europa fent un llarg camí on coneixerà una fotògrafa francesa que vol retratar la misèria. Quan arriben a la Costa de Líbia han de pagar a uns traficants sense escrúpols que els han promès a elles i a molts migrants més una barca. De nit, la barca arriba i tots els migrants hi pugen, però la fotògrafa és descoberta i retinguda pels traficants. Paral·lelament, un temporer explotat carrega contenidors en un vaixell que el durà a l'altra punta del món. El viatge comença i és obligat a fer tota mena de feines dins el gran vaixell. El temporer i la resta de mariners hi sobreviuen en condicions infrahumanes i fa mesos que no cobren, però hi han de continuar treballant. La barca on viatja la dona està a punt de naufragar i just en aquell moment es creua amb el vaixell on viatja el temporer, però el capità del vaixell no vol perdre temps i decideix no ajudar-los. La dona i l'adolescent sobreviuen i arriben al camp de refugiats de Grècia. La noia decideix emprendre un viatge perquè vol arribar a França, però a la primera frontera que vol travessar és assassinada per un home que vol impedir que els migrants entrin al seu país. La dona emprèn la llarga ruta dels Balcans i vol arribar a Alemanya, però acaba morint pel tret d'un soldat.