Marta Buchaca

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Obra
    Litus
    (2012) Buchaca, Marta
    Fa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe i avui els seus amics decideixen fer una festa en nom seu, organitzada pel Toni, el seu germĆ , al pis on ell vivia. Es reuneixen la que va ser la seva companya, la Laia, els seus dos amics, en Pau i en Marc, i el que va ser el seu antic company de mĆŗsica, en Josep, que s’ha convertit en una estrella de la mĆŗsica catalana. En Toni els entrega un sobre que el Litus els va deixar. Alguns estan contents, però hi ha coses que no encaixen: la carta del Pau, el seu millor amic, estĆ  en blanc, i a la Laia li diu coses que mai no gosaria dir-li. AixĆ­, la Laia ho entĆ©n tot, furiosa: ha estat el Toni qui ha escrit aquestes cartes. El Toni confessa, i els explica que ell va ser l’únic que va rebre una carta seva abans de matar-se, on li parlava de tota la seva gent i la sort que tenia, i els animava a que seguissin quedant, xerrant i jugant com quan eren nens, fent-lo present. I els demana perdó i que espera que l’entenguin. Llavors, per fi, tots s’animen i comencen a jugar, recordant-lo.
  • Obra
    A mi no em diguis amor
    (2010) Buchaca, Marta
    A Barcelona, en un futur pròxim (l’obra s’escriu el 2010 i es projecta el 2015), l’amor i les famĆ­lies han quedat prohibits, de manera que qui s’hi oposi ha d’exiliar-se en uns pĆ rquings convertits en habitatges. AixĆ­ doncs, la famĆ­lia que la Mari i el Jaume han construĆÆt ha de canviar de casa, ja que la parella estĆ  convenƧuda que no vol trencar i que Ć©s el millor per a tots. La filla, però, estĆ  decidida a fer-los canviar d’idea i intenta subministrar a la mare unes injeccions per deixar d’estimar, però no ho aconseguirĆ . Finalment, tots, animats per l’avi, faran veure al Jaume que el millor Ć©s separar-se. AixĆ­, l’avi l’ajuda a desidealitzar la parella que feien amb la seva dona, explicant-li la veritat: no estaven feliƧment casats, com ell es pensava, sinó que tot era una farsa per no fer-li mal. El Jaume mig es decideix, i trenca amb la Mari. Però hi ha coses que no es poden, ni es volen, trencar.
  • Obra
    L'olor sota la pell
    (2005) Buchaca, Marta
    El Marc i la SĆ­lvia s’han traslladat a un poble: han pactat de rebre una casa a canvi que la criatura que esperen creixi allĆ . Entrant com si fos casa seva, els reben l’Alcalde, l’Avi i la Georgina, la seva nĆ©ta. Tots són molt amables, però tots amaguen alguna cosa, i alhora tots es vigilen entre ells. La casa on s’estĆ  el Marc Ć©s l’antiga casa de l’Alcalde. De petita, la Georgina hi va anar sense voler i es va enamorar del seu fill. Ara, la Georgina s’ha embolicat amb el Marc, i li reclama unes postals del seu amic, que vĆ©nen de Londres. Al llac, l’Alcalde li retreu al Marc que ha incomplert el pacte: sap que la SĆ­lvia el va deixar abans de venir al poble, i que no hi haurĆ  criatura. Però ell ha traƧat un pla: vol demanar a la Georgina de viure junts. Apareix ella i recrimina a l’Alcalde que hagi anat al llac, al seu llac: havia promĆØs no tornar-hi mai mĆ©s desprĆ©s de cometre el crim de llanƧar la criatura que la noia i el seu fill van tenir junts.
  • Obra
    Kramig
    (2017) Buchaca, Marta
    Ell pateix atacs d'ansietat des de jovenet, sempre preocupant-se per coses que és molt probable que no passin, i ara s'ha d'enfrontar al procés de ser pare. Així, tots dos es troben a la sala d'espera de l'hospital i, en totes les converses que van tenint, ella mira de calmar-lo. A ella li faria molta il·lusió que es digués Kramig, com l'osset de peluix que tenen de l'Ikea i els ha acompanyat durant tota la relació, en comptes de posar-li el nom del seu avi, Juan. Aquesta disputa, sumada al fet que la mare d'ell ha deixat el pare per un infermer vint anys més jove, i el pare ha començat una relació per internet, fa que acabin tenint una discussió molt gran: davant la necessitat d'escollir, durant el part, entre la vida de la criatura o la d'ella, qui triar? Ella ho té clar, i li demana que salvi el nen; ell s'hi oposa. Finalment es perdonen, i deixen de pensar en aquestes coses perquè saben que són altament improbables i no val la pena patir. Però arriba el dia del part i li diuen que ha de decidir, ella li agafa la mà i li ho demana amb la mirada. El Kramig s'ha anat fent gran, van sovint a l'Ikea, tal com feia la seva mare, i van a visitar els avis, cada un amb la seva nova parella. També ha conegut la Blanca, i, sense oblidar la dona que li ha donat un fill preciós i rialler, refarà la seva vida i començarà a viure-la de nou.
  • Obra
    Una famĆ­lia normal
    (2017) Buchaca, Marta
    La mort de la mare va ser un accident, però li n'han donat sempre les culpes a la Joana. Des que són petits que el pare l'odia i la menysprea i ella se sent sola i culpable. Tots ho han anat portant tan bĆ© com han pogut: la Joana anant al psicòleg i suportant aquesta cĆ rrega de culpa; el Toni, el germĆ , entre drogues i malifetes; i el pare anant a veure dia sĆ­ dia tambĆ© el seu psiquiatre de confianƧa, desfet pels seus sentiments d'odi i pĆØrdua. Amb tot, ara es troben a la casa que tenen a la muntanya. TambĆ© hi ha el Marc, la parella de la Joana. Fa uns mesos que han decidit tenir fills, però la seva relació s’estĆ  distanciant. Un dia la Joana sent d'amagat una trucada que rep el Marc: Ć©s la Laura, la parella del Toni, i se sobreentĆ©n que fa temps que estan embolicats. La Joana, com si res, el saluda i dona a entendre que potser estĆ  embarassada. El Marc queda petrificat. L'endemĆ  el Toni i la Joana veuen una nota de la Laura explicant que ella i el Marc s'han enamorat i que marxen. Al cap de molta estona, passat el mal trĆ ngol, el Marc torna de córrer i fa veure que no sap res, però quan la Joana diu que estĆ  embarassada ell rectifica i li diu que l'estima i vol tenir aquest fill amb ella. Però la Joana ho tĆ© clar: n'estĆ  farta de sentir el pes de la culpa. MarxarĆ , abandonarĆ  tot el que ha estat fins ara, la seva famĆ­lia i fins i tot el seu nom: ara es dirĆ  Laia, com la nena dels contes que somiava ser de petita, guardarĆ  els millors records de la seva mare i ho reviurĆ  amb la criatura que espera.
  • Obra
    Losers
    (2013) Buchaca, Marta
    La Sandra entra a una botiga de telefonia mòbil per demanar que donin de baixa el mòbil de la seva mare morta, i l’atĆ©n el Manel. Els dos són solters i d’uns quaranta anys, ell acaba de ser abandonat per la seva nòvia de fa 8 anys, l’Anna, que se n’ha anat amb un teleoperador colombiĆ , i ella busca l’amor desesperadament, i va explicant al pĆŗblic quĆØ li sembla en Manel. DesprĆ©s d’aquesta trobada esbojarrada, acaben fent-se un petó de pelĀ·lĆ­cula. Un any mĆ©s tard, els trobem discutint a casa seva: han anat a viure junts i, malgrat les discrepĆ ncies, estan organitzant un sopar que, a mĆ©s de celebrar el seu primer any, servirĆ  per celebrar l’aniversari de la mare morta i fer que els familiars es coneguin. La parella comenƧa a barallar-se, i acaben partint peres.
  • Obra
    EmergĆØncia
    (2006) Buchaca, Marta
    L'Isa ha donat, per si hi haguĆ©s una emergĆØncia, la clau del seu pis a les seves amigues, (la Llum, la BĆ rbara i la Bruna), i elles la fan servir tot sovint per a les seves emergĆØncies sentimentals, que són moltes. Decideixen anar a passar juntes el cap de setmana fora i, just abans de marxar, apareix en Manu, un amic de la germana de l’Isa, per instalĀ·lar-se al pis. Quan tornen, passen tots dos un vespre xerrant molt a gust i bevent vi, i abans d’anar a dormir el Manu es llanƧa i li fa un petó. Hi ha una nova emergĆØncia: a l’Isa li agrada el Manu; la BĆ rbara s’ha enamorat per primer cop i no sap gestionar-ho i, com que el noi no li fas cas, entre totes l’engeguen; la Llum tĆ© una cita i se’n va; i la Bruna ha deixat la seva nòvia. De cop i volta, en Manu li demana a l’Isa si vol anar al cinema. Quan es queden soles, la Bruna sedueix la BĆ rbara i s’emboliquen. Al cap de sis mesos, totes, d’una manera o altra, es deslliuraran de la parella que havien creat aquell dia. Mai haurien pensat que desitjarien tornar a la solteria que abans odiaven.