Marta Buchaca
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
17 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 17
Obra Litus(2012) Buchaca, MartaFa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe i avui els seus amics decideixen fer una festa en nom seu, organitzada pel Toni, el seu germà, al pis on ell vivia. Es reuneixen la que va ser la seva companya, la Laia, els seus dos amics, en Pau i en Marc, i el que va ser el seu antic company de música, en Josep, que s’ha convertit en una estrella de la música catalana. En Toni els entrega un sobre que el Litus els va deixar. Alguns estan contents, però hi ha coses que no encaixen: la carta del Pau, el seu millor amic, està en blanc, i a la Laia li diu coses que mai no gosaria dir-li. Així, la Laia ho entén tot, furiosa: ha estat el Toni qui ha escrit aquestes cartes. El Toni confessa, i els explica que ell va ser l’únic que va rebre una carta seva abans de matar-se, on li parlava de tota la seva gent i la sort que tenia, i els animava a que seguissin quedant, xerrant i jugant com quan eren nens, fent-lo present. I els demana perdó i que espera que l’entenguin. Llavors, per fi, tots s’animen i comencen a jugar, recordant-lo.Obra Crits(2016) Buchaca, MartaAl Jordi se li barregen els crits de la seva dona, que li retreu que no li fa prou cas a la seva filla i als seus estudis, amb els crits infinits que sent allà, a Lesbos: "són els que fan que torni cada vegada". Quan ella li pregunta com li ha anat, ell intenta no fer de polític i no contestar amb xifres, perquè sap que les morts al mar no es poden comptabilitzar de veritat, i es limita a dir-li que bé. No li explica la impotència d'haver de decidir qui salva i qui no, com promet a algú que tornarà i quan torna aquell algú ja no hi és, o com, quan arriba a la costa i veu els nens atemorits, sap que la decisió no ha estat la bona i hauria d'haver salvat una família sencera. Ni tampoc li diu que un dia es troba exactament en la mateixa situació, a l'aigua, amb ells, i sent que la seva vida val ben poc. "I tires endavant amb l'error, amb morts a les espatlles, i intentes no empatitzar, perquè si ho fas, tu també estàs mort". En Jordi ja no sap què fer-ne, del seu món, d'elles: els seus problemes li semblen ridículs i només sent els crits de tota aquesta gent. Necessita tornar-hi, potser per sempre.Obra A mi no em diguis amor(2010) Buchaca, MartaA Barcelona, en un futur pròxim (l’obra s’escriu el 2010 i es projecta el 2015), l’amor i les famílies han quedat prohibits, de manera que qui s’hi oposi ha d’exiliar-se en uns pàrquings convertits en habitatges. Així doncs, la família que la Mari i el Jaume han construït ha de canviar de casa, ja que la parella està convençuda que no vol trencar i que és el millor per a tots. La filla, però, està decidida a fer-los canviar d’idea i intenta subministrar a la mare unes injeccions per deixar d’estimar, però no ho aconseguirà. Finalment, tots, animats per l’avi, faran veure al Jaume que el millor és separar-se. Així, l’avi l’ajuda a desidealitzar la parella que feien amb la seva dona, explicant-li la veritat: no estaven feliçment casats, com ell es pensava, sinó que tot era una farsa per no fer-li mal. El Jaume mig es decideix, i trenca amb la Mari. Però hi ha coses que no es poden, ni es volen, trencar.Obra L'olor sota la pell(2005) Buchaca, MartaEl Marc i la Sílvia s’han traslladat a un poble: han pactat de rebre una casa a canvi que la criatura que esperen creixi allà. Entrant com si fos casa seva, els reben l’Alcalde, l’Avi i la Georgina, la seva néta. Tots són molt amables, però tots amaguen alguna cosa, i alhora tots es vigilen entre ells. La casa on s’està el Marc és l’antiga casa de l’Alcalde. De petita, la Georgina hi va anar sense voler i es va enamorar del seu fill. Ara, la Georgina s’ha embolicat amb el Marc, i li reclama unes postals del seu amic, que vénen de Londres. Al llac, l’Alcalde li retreu al Marc que ha incomplert el pacte: sap que la Sílvia el va deixar abans de venir al poble, i que no hi haurà criatura. Però ell ha traçat un pla: vol demanar a la Georgina de viure junts. Apareix ella i recrimina a l’Alcalde que hagi anat al llac, al seu llac: havia promès no tornar-hi mai més després de cometre el crim de llançar la criatura que la noia i el seu fill van tenir junts.Obra Última escena de "Plastilina"Buchaca, MartaLa Lali, de 18 anys, dona voltes al llit: són les 4 del matí i no pot dormir. El seu nou nòvio, l'Arnau, i els seus amics estan de festa, i voldria ser amb ells; podria marxar i els seus pares ni se n'adonarien. Amb l'Arnau ho han fet per primer cop, a la plaça, i li ha encantat, perquè és més dolç i tendre que els altres amb qui ho ha fet, encara que a les seves amigues els diu que ho fan molt fort i molt més sovint del que és en realitat. De cop, l'Arnau li envia un SMS amb un missatge multimèdia. L'obre i veu un vídeo de com l'Arnau i els seus amics apallissen un vagabund que dorm al banc de la plaça. Puntades de peu, cops de puny i garrotades amb una barra de ferro en què participen tots: l'home queda desfigurat i ensangonat. Llavors el ruixen amb alcohol i li llencen al damunt una cigarreta. La Lali queda impressionada, és el millor vídeo que ha vist mai. L'home mor i la justícia no deixa que el seu cos sigui enterrat.Obra Prémer el botó(2007-08) Buchaca, MartaUn home explica el discurs que ha fet davant del jutge, després que la seva dona el denunciés per maltractament. És la segona vegada que el denuncia, però ell evidencia que la primera la va retirar i que, a més, és boja: ell mateix té els papers que ho diuen. L'home ens explica la retòrica que va fer servir, orgullós, però és plena de disbarats. Explica una història: algú t'ofereix la possibilitat que un pescador vell, a punt de morir, mori que premis un botó: saps que morirà igualment, per tant no canvies el curs de la història, però a canvi tu podràs tenir tot allò que vols. Ens fa veure que tant ell com el jutge -com qualsevol- premeria el botó. Passa el mateix amb la dona. Des de sempre els homes peguen les dones, però simplement ara comencen a dir-ho. Hi ha un munt d'accidents de trànsit i tots seguim pujant al cotxe. No perquè hi hagi quatre mortes els homes deixaran de pegar les dones. Satisfet del seu discurs, es menja un 'Bony'.Obra Només una vegada(2018) Buchaca, MartaEn Pau i l’Eva són parella des de fa set anys. Ell és novel·lista i ella és editora, fet pel qual coneix les necessitats d’un escriptor ja que n'ha tractat molts. Ara tots dos es troben al despatx de la Laura, una psicòloga dels serveis socials, per fer teràpia obligada. Un dia van tenir un “accident” a casa: mentre discutien perquè l’Eva s’havia vist amb un altre escriptor, el Pau la va empènyer, ella va caure i es va trencar el braç. Espantada, va voler enviar un missatge d’ajuda a una amiga seva, però el va enviar al grup familiar. El pare va denunciar el Pau, i per això ara fan teràpia. A la Laura tots dos li diuen que estan perfectament bé, però més endavant l’Eva explica coses i el Pau la renya, ja que prèviament l’havia coaccionat per no fer-ho. Va tornar a passar:l’Eva havia hagut de trucar l’escriptor per feina i ell va entrar en còlera. Ara l’Eva ja ha pres consciència de què està passant, que el maltractament va molt més enllà i que totes les dones hi estan exposades.Obra Kramig(2017) Buchaca, MartaEll pateix atacs d'ansietat des de jovenet, sempre preocupant-se per coses que és molt probable que no passin, i ara s'ha d'enfrontar al procés de ser pare. Així, tots dos es troben a la sala d'espera de l'hospital i, en totes les converses que van tenint, ella mira de calmar-lo. A ella li faria molta il·lusió que es digués Kramig, com l'osset de peluix que tenen de l'Ikea i els ha acompanyat durant tota la relació, en comptes de posar-li el nom del seu avi, Juan. Aquesta disputa, sumada al fet que la mare d'ell ha deixat el pare per un infermer vint anys més jove, i el pare ha començat una relació per internet, fa que acabin tenint una discussió molt gran: davant la necessitat d'escollir, durant el part, entre la vida de la criatura o la d'ella, qui triar? Ella ho té clar, i li demana que salvi el nen; ell s'hi oposa. Finalment es perdonen, i deixen de pensar en aquestes coses perquè saben que són altament improbables i no val la pena patir. Però arriba el dia del part i li diuen que ha de decidir, ella li agafa la mà i li ho demana amb la mirada. El Kramig s'ha anat fent gran, van sovint a l'Ikea, tal com feia la seva mare, i van a visitar els avis, cada un amb la seva nova parella. També ha conegut la Blanca, i, sense oblidar la dona que li ha donat un fill preciós i rialler, refarà la seva vida i començarà a viure-la de nou.Obra Playoff(2017) Buchaca, MartaLes protagonistes d’aquesta obra ho tenen clar: el futbol és una part essencial de la seva vida. Perquè jugant és quan poden desconnectar de tot i connectar més que mai amb elles mateixes, perquè al camp és on demostren coses que enlloc més no poden demostrar, i perquè algunes d’elles han nascut per això, viuen per això. Però, totes són conscients i ja estan fartes de totes les dificultats a què s’han d’enfrontar: insults, floretes fora de to, el menysteniment de l’esport femení, poques oportunitats o un salari baixíssim quan s’està a primera divisió. Avui els toca jugar un partit que, si guanyen, tenen entrada directa a la copa d’Espanya, i totes tenen clar que hi deixaran la pell. Però totes arrosseguen la seva pròpia càrrega personal, i pot jugar-los una mala passada. La Mami rep cada dos per tres trucades del seu home: que tenen els bessons malalts i no sap com fer-s’ho; la Princess està enfonsada perquè ha descobert que té sida i la seva parella l’ha deixat; la Capi sent el pes d’haver de dirigir l’equip, ja que avui l’entrenador no hi és, i totes s’adonen del pes simbòlic que té per a elles una figura masculina; la Toni, ex-jugadora professional, avui les ajudarà a guanyar; la Pippi està colada per la Núria, que el dia abans es va embolicar amb la Júlia; i la Júlia, germana de la Toni, té la ràbia al cos perquè la seva mare està a punt de morir. Però el partit continua, i no se'l deixaran perdre.Obra El professor(2017) Buchaca, MartaEll no vol ser fred com el seu pare, que mai no participava en cap feina de casa ni molt menys es cuidava d’ell: tan sols es limitava a portar diners. Ni l'agafava en braços, ni li canviava els bolquers, ni li feia regals. El dia que va néixer el seu fill, li va voler donar en braços, cerimoniosament, al qui seria el seu avi, però ell el va rebutjar. Des d'aleshores va decidir que seria tot el contrari que el seu pare, i que passaria tants moments com pogués amb el seu fill, sense escatimar cap petó ni abraçada. Ara el pare va a veure el professor, perquè el nen li ha explicat que l'ha pegat. El professor diu que és mentida, que no l'ha pegat, però que sí que l'ha fet fora de classe perquè l'ha insultat: li ha dit "fill de puta". El pare l'excusa, dient que no sap ni què vol dir, i que als nens els fa gràcia dir paraulotes. Però el professor li diu que no s'enganyi, i li ensenya una redacció que el seu fill ha fet. Ha quedat aprovada, perquè escriu molt bé, però el contingut és inadmissible: expressa com veu el seu pare, un calçasses que treballa a l'empresa paterna i que l'avi vol acomiadar, i diu que desitjaria que es morís, que agafés una depressió i se suïcidés, que és absolutament mediocre i que prefereix mil vegades la seva mare. El pare s'excusa i diu que se n'ha d'anar, que si no farà tard a una reunió que té amb el cap de l'empresa: el seu propi pare.