Mentre corregeix exàmens, el professor espera la mare de la Carla, una alumna que acaba de perdre el pare. Però qui apareix és el pare del Jan, un altre alumne, que li demana cinc minuts abans de marxar a una reunió de feina.
Li explica que el Jan li ha dit que el professor l’ha fet fora de classe i l’ha agredit. Assegura que s’esforça a ser un pare present —el seu, diu, no ho va ser mai— i que, tot i haver de marcar límits, manté una relació de confiança amb el seu fill.
El professor nega haver-lo agredit, però admet que el va fer fora per haver-lo insultat després de rebre una mala nota. El pare no reconeix aquest comportament en el seu fill. Llavors, el professor li mostra la redacció del Jan, on aquest diu que tant de bo s’hagués mort el seu pare, perquè és un home normal i pesat.
En silenci, el pare s’excusa: diu que fa tard a una reunió amb el seu pare —i que aquest no suporta que arribi tard.
