Marta Buchaca

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

2008 - 200912010 - 2019152020 - 20241
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2007 × Accés obert: false ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 17
  • Miniatura
    Obra
    Última escena de "Plastilina"
    Buchaca, Marta
    La Lali, de 18 anys, dona voltes al llit: són les 4 del matí i no pot dormir. El seu nou nòvio, l'Arnau, i els seus amics estan de festa, i voldria ser amb ells; podria marxar i els seus pares ni se n'adonarien. Amb l'Arnau ho han fet per primer cop, a la plaça, i li ha encantat, perquè és més dolç i tendre que els altres amb qui ho ha fet, encara que a les seves amigues els diu que ho fan molt fort i molt més sovint del que és en realitat. De cop, l'Arnau li envia un SMS amb un missatge multimèdia. L'obre i veu un vídeo de com l'Arnau i els seus amics apallissen un vagabund que dorm al banc de la plaça. Puntades de peu, cops de puny i garrotades amb una barra de ferro en què participen tots: l'home queda desfigurat i ensangonat. Llavors el ruixen amb alcohol i li llencen al damunt una cigarreta. La Lali queda impressionada, és el millor vídeo que ha vist mai. L'home mor i la justícia no deixa que el seu cos sigui enterrat.
  • Miniatura
    Obra
    Només una vegada
    (2018) Buchaca, Marta
    En Pau i l’Eva són parella des de fa set anys. Ell és novel·lista i ella és editora, fet pel qual coneix les necessitats d’un escriptor ja que n'ha tractat molts. Ara tots dos es troben al despatx de la Laura, una psicòloga dels serveis socials, per fer teràpia obligada. Un dia van tenir un “accident” a casa: mentre discutien perquè l’Eva s’havia vist amb un altre escriptor, el Pau la va empènyer, ella va caure i es va trencar el braç. Espantada, va voler enviar un missatge d’ajuda a una amiga seva, però el va enviar al grup familiar. El pare va denunciar el Pau, i per això ara fan teràpia. A la Laura tots dos li diuen que estan perfectament bé, però més endavant l’Eva explica coses i el Pau la renya, ja que prèviament l’havia coaccionat per no fer-ho. Va tornar a passar:l’Eva havia hagut de trucar l’escriptor per feina i ell va entrar en còlera. Ara l’Eva ja ha pres consciència de què està passant, que el maltractament va molt més enllà i que totes les dones hi estan exposades.
  • Miniatura
    Obra
    El professor
    (2024) Buchaca, Marta
    Mentre corregeix exàmens, el professor espera la mare de la Carla, una alumna que acaba de perdre el pare. Però qui apareix és el pare del Jan, un altre alumne, que li demana cinc minuts abans de marxar a una reunió de feina. Li explica que el Jan li ha dit que el professor l’ha fet fora de classe i l’ha agredit. Assegura que s’esforça a ser un pare present —el seu, diu, no ho va ser mai— i que, tot i haver de marcar límits, manté una relació de confiança amb el seu fill. El professor nega haver-lo agredit, però admet que el va fer fora per haver-lo insultat després de rebre una mala nota. El pare no reconeix aquest comportament en el seu fill. Llavors, el professor li mostra la redacció del Jan, on aquest diu que tant de bo s’hagués mort el seu pare, perquè és un home normal i pesat. En silenci, el pare s’excusa: diu que fa tard a una reunió amb el seu pare —i que aquest no suporta que arribi tard.
  • Miniatura
    Obra
    Litus
    (2012) Buchaca, Marta
    Fa tres mesos en Litus va morir en un accident de cotxe i avui els seus amics decideixen fer una festa en nom seu, organitzada pel Toni, el seu germà, al pis on ell vivia. Es reuneixen la que va ser la seva companya, la Laia, els seus dos amics, en Pau i en Marc, i el que va ser el seu antic company de música, en Josep, que s’ha convertit en una estrella de la música catalana. En Toni els entrega un sobre que el Litus els va deixar. Alguns estan contents, però hi ha coses que no encaixen: la carta del Pau, el seu millor amic, està en blanc, i a la Laia li diu coses que mai no gosaria dir-li. Així, la Laia ho entén tot, furiosa: ha estat el Toni qui ha escrit aquestes cartes. El Toni confessa, i els explica que ell va ser l’únic que va rebre una carta seva abans de matar-se, on li parlava de tota la seva gent i la sort que tenia, i els animava a que seguissin quedant, xerrant i jugant com quan eren nens, fent-lo present. I els demana perdó i que espera que l’entenguin. Llavors, per fi, tots s’animen i comencen a jugar, recordant-lo.
  • Miniatura
    Obra
    En conserva
    (2006) Buchaca, Marta
    La Carla, la Sandra i l'Anna es desperten, sense conèixer-se entre elles ni saber com han arribat a una habitació tancada i sense que ningú els respongui. Van passant els dies i s'adonen que de nit les droguen, les lliguen i els omplen l'habitació de llaunes de menjar. Xerren, es van coneixent i parlen de la seva vida. Realment no estan tan malament allà dins, "els segrestadors" no les maltracten, però segur que les escolten, perquè de certa manera, responen a les seves converses. Fartes de ser allà, la Carla proposa fer torns i que una sempre es quedi desperta, però ella és la única que compleix. Es barallen, i la Carla ho té clar: és l'Anna qui les ha segrestat. De cop, apareix en Jordi. Totes tres el reconeixen: és l'ex-parella de la Carla i també de la Sílvia, i les dues el van deixar perquè era massa bon noi. Ara, però, és la parella de l'Anna. El Jordi els pregunta què hi fan al seu pis, i només es creu l'Anna quan li diu que elles l'han segrestada i li han fet de tot. Finalment, veiem una imatge de la Carla i la Sandra més lligades, brutes i ferides que mai. El Jordi i l’Anna somriuen i es fan un petó, enamorats.
  • Miniatura
    Obra
    Crits
    (2016) Buchaca, Marta
    Al Jordi se li barregen els crits de la seva dona, que li retreu que no li fa prou cas a la seva filla i als seus estudis, amb els crits infinits que sent allà, a Lesbos: "són els que fan que torni cada vegada". Quan ella li pregunta com li ha anat, ell intenta no fer de polític i no contestar amb xifres, perquè sap que les morts al mar no es poden comptabilitzar de veritat, i es limita a dir-li que bé. No li explica la impotència d'haver de decidir qui salva i qui no, com promet a algú que tornarà i quan torna aquell algú ja no hi és, o com, quan arriba a la costa i veu els nens atemorits, sap que la decisió no ha estat la bona i hauria d'haver salvat una família sencera. Ni tampoc li diu que un dia es troba exactament en la mateixa situació, a l'aigua, amb ells, i sent que la seva vida val ben poc. "I tires endavant amb l'error, amb morts a les espatlles, i intentes no empatitzar, perquè si ho fas, tu també estàs mort". En Jordi ja no sap què fer-ne, del seu món, d'elles: els seus problemes li semblen ridículs i només sent els crits de tota aquesta gent. Necessita tornar-hi, potser per sempre.
  • Miniatura
    Obra
    El professor
    (2017) Buchaca, Marta
    Ell no vol ser fred com el seu pare, que mai no participava en cap feina de casa ni molt menys es cuidava d’ell: tan sols es limitava a portar diners. Ni l'agafava en braços, ni li canviava els bolquers, ni li feia regals. El dia que va néixer el seu fill, li va voler donar en braços, cerimoniosament, al qui seria el seu avi, però ell el va rebutjar. Des d'aleshores va decidir que seria tot el contrari que el seu pare, i que passaria tants moments com pogués amb el seu fill, sense escatimar cap petó ni abraçada. Ara el pare va a veure el professor, perquè el nen li ha explicat que l'ha pegat. El professor diu que és mentida, que no l'ha pegat, però que sí que l'ha fet fora de classe perquè l'ha insultat: li ha dit "fill de puta". El pare l'excusa, dient que no sap ni què vol dir, i que als nens els fa gràcia dir paraulotes. Però el professor li diu que no s'enganyi, i li ensenya una redacció que el seu fill ha fet. Ha quedat aprovada, perquè escriu molt bé, però el contingut és inadmissible: expressa com veu el seu pare, un calçasses que treballa a l'empresa paterna i que l'avi vol acomiadar, i diu que desitjaria que es morís, que agafés una depressió i se suïcidés, que és absolutament mediocre i que prefereix mil vegades la seva mare. El pare s'excusa i diu que se n'ha d'anar, que si no farà tard a una reunió que té amb el cap de l'empresa: el seu propi pare.
  • Miniatura
    Obra
    Una família normal
    (2017) Buchaca, Marta
    La mort de la mare va ser un accident, però li n'han donat sempre les culpes a la Joana. Des que són petits que el pare l'odia i la menysprea i ella se sent sola i culpable. Tots ho han anat portant tan bé com han pogut: la Joana anant al psicòleg i suportant aquesta càrrega de culpa; el Toni, el germà, entre drogues i malifetes; i el pare anant a veure dia sí dia també el seu psiquiatre de confiança, desfet pels seus sentiments d'odi i pèrdua. Amb tot, ara es troben a la casa que tenen a la muntanya. També hi ha el Marc, la parella de la Joana. Fa uns mesos que han decidit tenir fills, però la seva relació s’està distanciant. Un dia la Joana sent d'amagat una trucada que rep el Marc: és la Laura, la parella del Toni, i se sobreentén que fa temps que estan embolicats. La Joana, com si res, el saluda i dona a entendre que potser està embarassada. El Marc queda petrificat. L'endemà el Toni i la Joana veuen una nota de la Laura explicant que ella i el Marc s'han enamorat i que marxen. Al cap de molta estona, passat el mal tràngol, el Marc torna de córrer i fa veure que no sap res, però quan la Joana diu que està embarassada ell rectifica i li diu que l'estima i vol tenir aquest fill amb ella. Però la Joana ho té clar: n'està farta de sentir el pes de la culpa. Marxarà, abandonarà tot el que ha estat fins ara, la seva família i fins i tot el seu nom: ara es dirà Laia, com la nena dels contes que somiava ser de petita, guardarà els millors records de la seva mare i ho reviurà amb la criatura que espera.
  • Miniatura
    Obra
    El cim
    (2016) Buchaca, Marta
    L'exalcalde recull totes les seves pertinences del seu despatx. La seva dona el truca i, mig discutint-se, li acaba demanant que s'endugui el quadre de Picasso que hi té penjat. Ell és reticent, però l'acaba despenjant. Entra la nova alcaldessa amb una capsa i comença a deixar les seves coses al despatx. Tenen una conversa d'estira i arronsa però de portes endins. S'evidencia el pas d'una era a una altra, marcada per noves polítiques i per un tarannà diferent: ell té comptes oficials a les xarxes socials, mentre que ella hi participa activament i a títol personal, mostrant-se propera. Ell veu un missatge i, content, li demana una "selfie". Ella hi accedeix. Ell li diu que miri el mòbil: notícia bomba. Han trobat una piulada de fa més de 5 anys on ella deia que tenia un negre al costat, al metro, i que és veritat que fan una olor diferent. S'enfonsa, no es creu que hagin trobat una piulada de fa tant de temps, però no llença la tovallola i seguirà lluitant per mantenir-se al cim de la seva carrera. L'exalcalde marxa airós, content del rebombori que el seu equip ha causat. L'alcaldessa es revenja: avisa que l’aturin davant dels periodistes, ja que du el Picasso sota el braç.
  • Miniatura
    Obra
    Plastilina
    (2009) Buchaca, Marta
    Uns pares intenten fer front, comprendre, acceptar el que ha fet el seu fill, amb dos amics més. El Marc, el Pau i l'Arnau queden sovint, surten a les nits, miren vídeos de coses bèsties que fa la gent i fan alguna bretolada. L'Arnau està "pillat" de la Lali, i els altres dos l'animen a follar-se-la d'una vegada. Al final, queden, i ell explica que ho fan molt sovint i molt bèstia, però no és veritat, només ho han fet una vegada, a la plaça, i amb tendresa. Els dos creuen haver-se enamorat l'un de l'altre, i la Lali vol acompanyar-lo en les sortides nocturnes amb els amics. El Marc, però, no ho voldrà, i els amenaçarà amb explicar que estan junts als pares d'ella. Aquella mateixa nit, la Lali rebrà un missatge al mòbil amb un vídeo: hi surten els tres nois pegant, donant puntades de peu i clavant cops amb una barra metàl·lica a un indigent, fins que el ruixen amb un líquid i el cremen. La Lali s'horroritza i explica als espectadors que es deia Mauricio Pérez, era un indigent del barri i anava a esmorzar cada dia a un bar, on l'amo el convidava. Els pares no saben què fer, què dir, què declarar ni què pensar, però no deixen d'estimar el seu fill. No saben com afrontar la vida, com seguir. Per altra banda, la Lali segueix enamorada de l'Arnau, i li fan pena els seus amics, que tenen uns pares que no els entenen.