Joan Abellan Mula

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1946. Després de fer estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, va obtenir l'any 1976 el premi Joan Santamaria amb l'obra teatral "El bon samarità, càntir amunt, càntir avall", la qual va ser estrenada a Barcelona aquell mateix any a la temporada popular de l'Assemblea d'Actors i Directors (Grec 76). D'aleshores ençà, ha escrit teatre i guions per a diferents mitjans havent obtingut els seus textos nombrosos premis. Ha destacat especialment en la pedagogia teatral (és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1979) i en la producció de textos teòrics i de divulgació de les arts escèniques, amb nombrosos articles a publicacions especialitzades i assaigs i estudis com "Els artistes plàstics de l'EADAG", "Els Joglars/Espais", "Boal contra Boal", "Artaud i el teatre" i "La representació teatral, introducció als llenguatges del teatre actual".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 12
  • Obra
    Despertar glaçat de primavera
    Abellan Mula, Joan
    Pau és un director de cinema que acaba d’enllestir una pel·lícula: "Despertar glaçat de primavera". Ara busca diners per a una nova producció - vol rodar un Faust - però no troba productor perquè la seva anterior pel·lícula, si bé resulta un èxit de crítica, fracassa a les taquilles. És per això que pacta amb un mafiós per tal de poder aconseguir el seu objectiu. El productor, però, li exigeix com a condició que converteixi la seva protegida, Vera, en una estrella i que, sobretot, mai se n’enamori. Pau accedeix però ràpidament s’enamora de Vera. Aquest fet i les lleonines condicions imposades pel productor, fan que Pau decideixi trencar el pacte i busqui diners en altres llocs. Tot i les amenaces del mafiós, aconsegueix dur endavant el seu projecte. El dia de l’estrena, però, les amenaces es compleixen i Pau és assassinat davant la sala on debuta la seva pel·lícula.
  • Obra
    Una bassa d'oli
    (1977) Abellan Mula, Joan
    La senyoreta és la propietària d’un taller de confecció de camises situat en un pis de l’Eixample on contracta noies que li envien d’una casa d’acollida regida per monges. La senyoreta va a buscar el seu nebot que torna d’Amèrica convertit en un sastre excel·lent i demana a les tres noies que té contractades actualment que arreglin una mica el pis. Durant l’absència de la senyoreta vindrà una monja a portar un informe sobre una nova noia que ha de venir. Després arriba la noia que esperaven i està embarassada. Les altres li donen a la nova noia l’informe i aquesta després de llegir-lo, el crema i decideix marxar.
  • Obra
    Comiat i fi de festa
    (1979) Abellan Mula, Joan
    Uns anys després de la mort de Franco, en una casa burgesa de Bellavista de Mar es prepara una representació on han d'assistir algunes de les més altes instàncies del país. Cleo Vilallonga, una actriu retirada, pensa marxar després de l'espectacle amb Eloi, un jove que actua gràcies al patrocini de la Claudia que li fa de manager. Però l'arribada de Saltamartí, un actor empresonat per la seva actitud crítica i provocadora amb el poder i que s'ha escapat de la presó, ho capgira tot. Saltamartí demana ajuda a Cleo, la seva padrina, i aquesta no dubta en oferir-li el seu carnet d'identitat perquè el fugitiu pugui traspassar la frontera disfressat. Les circumstàncies els porten a tots a rememorar èpoques passades i decideixen representar "Primera història d'Esther", d'Espriu en record dels temps passats. Saltamartí fuig cap a la frontera però com a "comiat i fi de festa" s'enduu el tiberi destinat als espectadors i el vestuari de la representació.
  • Obra
    La temporada a l'hivernacle
    (1987) Abellan Mula, Joan
    Klaus és un noi de família benestant que, camí cap a l'Àfrica, s'atura a la finca del seu avi a Suïssa. L'acompanya un seu amic, Nino, també rodamón vocacional. D'aquesta aturada en el camí, d'aquesta crisi, en serà metàfora l'espai físic de l'hivernacle de la finca de l'avi. Allí Nico i Klaus es reuniran amb cinc noies, per a les quals l'espai també representa un cosmos particular. Aquest parèntesi en el viatge a l'Àfrica permetrà als personatges establir una relació provisional i precària, alhora que permet al lector copsar el passat, el present, l'esdevenir i les diferents actituds davant la vida de cadascun dels set personatges.
  • Obra
    El collaret d'algues vermelles
    (1978) Abellan Mula, Joan; Melendres Inglés, Jaume
    A finals del segle XVIII, quan el corregidor s'assabenta que la seva promesa, la Beatriu, té un amant, l'Albert, decideix renunciar al seu compromís i enviar-la al nou món amb un grup de prostitutes que van a casar-se. Però Albert puja com a polissó al vaixell, on descobreix que el clergue i el tinent d'un escamot també estan perdudament enamorats de la seva estimada. Quan el capità s'assabenta dels sentiments de Beatriu i descobreix Albert al vaixell, els casa simbòlicament. En arribar al nou món, però, el nebot del governador, Gustau, s'enamora de Beatriu a l'instant, i quan el seu oncle s'assabenta que Beatriu i Albert no estan realment casats, ofereix Beatriu a Gustau. En saber-ho, Albert el repta a un duel, al final del qual Gustau mor. Però Beatriu també mor poc després a causa de tot el sofriment que ha patit, i Albert fuig cap a Europa mentre el seu cor es queda al nou món.
  • Obra
    N'hi ha prou amb una mica de coratge
    (1980) Abellan Mula, Joan
    Mentre s’ultimen els preparatius per un espectacle, l’Arpella Blanca -un transvestit sofisticat- arriba amb un paquet que ha d’entregar al Músic; l’atén l’Elèctric, que és l'amant del Músic, i entaulen un joc de seducció fins que l’Arpella se’n va. Aleshores arriba el Músic amb una nostàlgia gens habitual, la moral molt baixa, i decidit a suïcidar-se. Trenca la relació amb l’Elèctric i, després que aquest se’n vagi, intenta suïcidar-se amb una sobredosi. Però de seguida torna l’Arpella per advertir-lo que el material que s’ha injectat no és bo i li proposa d’abandonar plegats aquesta vida que porten. Quan són a punt de fer-ho, l’Elèctric els descobreix i reconeix en l’Arpella un antic amant. Tots tres acaben reflexionant què ha estat de les seues vides i els desenganys en l’amor i el sexe, fins que el Músic desapareix per sempre, i l’Arpella i l’Elèctric abandonen també el local, desenganyats de la vida.
  • Obra
    Eclipsi
    (1986) Abellan Mula, Joan
    Un crític de teatre de renom, Falcó, rep la visita d'un actor també reconegut, Marc Riera. Tots dos han rebut una carta de Claudi, també actor, on explicita la seva voluntat de suïcidar-se. Claudi és la parella actual de Marc i va ser-ho del crític. De l'estat de desesperació de Claudi, Marc en fa responsable a Falcó, que ha enfonsat la seva carrera amb el seu tarannà de crític destructiu i implacable. Aquesta nit, doncs, el visita amb ànim de venjança. Falcó, que ha fet de la seva vida una lluita contra la mediocritat de cert tipus de teatre -un teatre que al seu entendre representen actors com Claudi i Marc- es defensa. Tots dos es debatran en una batalla dialèctica sobre l'art dramàtic. Paral·lelament a aquest esdeveniment, aquella nit hi haurà un eclipsi.
  • Obra
    El bon samarità, càntir amunt, càntir avall, pensava que el cel guanyava i déu se n'aprofitava, o...
    (1976) Abellan Mula, Joan
    Al poble desèrtic de Bell-Hort de Dues Fonts han descobert un pou d’aigua dins la propietat dels Marquesos de Dues Fonts i aquests decideixen abastar el poble d'aigua corrent. Però, amb les obres, el poble s'omple de forasters que alteren la vida tranquil·la dels habitants, molestos perquè ningú no compta amb ells a l'hora de prendre decisions. El conflicte que acaba enfrontant els habitants arriba quan el canal d'aigua ha de passar o bé pel mig del castell dels marquesos o bé per la casa dels seus masovers. En benefici del progrés i el benestar col·lectiu, i per ordre judicial, els marquesos es disposen a enderrocar la casa dels masovers. El poble esdevé un paradís amb tan bones perspectives de futur que arriben especuladors disposats a fer grans inversions i transformar definitivament la tranquil·la població. Però el nou descobriment d'un jaciment àrab al recinte, obliga aturar les obres, i que els avenços que semblaven tan importants quedin aturats indefinidament.
  • Obra
    Concert impuntual
    (1977) Abellan Mula, Joan
    Lluís va a visitar la seva padrina, la vídua Valldaura, però en arribar al seu pis la portera li diu que la senyora Valldaura ha mort. Lluís entra al pis on només queda un piano perquè tota la resta se l’han endut els nebots de la vídua i comença a recordar alguns episodis de la seva relació amb la senyora que va decidir fer-li de padrina, perquè els pares d’en Lluís eren criats a casa seva. Lluís pensa que potser li ha deixat com herència el piano, però la portera apunta la possibilitat que els nebots hagin realitzat algunes maniobres il·lícites per apropiar-se de tota l’herència. Uns camàlics venen a buscar el piano i se l’enduen.
  • Obra
    L'estació de les dàlies
    (1988) Abellan Mula, Joan
    A la sala d'espera d'una estació de trens, on també s'hi troba la cantina, hi conflueixen passatgers de mena ben diversa, que arriben o marxen de viatge per motius també ben diferents: l'Home Solemne que vol arribar fins a davant de l'oceà; El Mariner, que marxa terra endins a treballar a una mina; La Dona amb una cadernera que ven butlletes de la sort; Els Joves Enamorats; La Parella Madura, que se separa; La Dona Sola; L'Anciana i El Vell. De tots ells descobrim, mentre no arriba el tren, els seus somnis, les il·lusions, els desenganys i moltes històries del passat que els desvetlla l'espera en aquesta estació inquietant.