Una dona encongida amb una manta sobre les espatlles canvia constantment el dial d’una ràdio i en totes les emissores amb les que sintonitza se senten proclames bèl·liques o consultoris tipus Elena Francis. Sempre és amb la veu de la dona que sentim totes aquestes emissores. Al final, la dona recorda els seus tres fills, que ja han mort, i critica que les dones hagin de dur una vida centrada en les petites coses de cada dia.
L’Ester, la Judit i la Rut, es retroben, després d’algun temps sense veure’s, a l’enterrament de la Sara, una amiga comuna que s’ha suïcidat. Allí a través del record, es farà present la relació que tingueren amb la Sara i veurem com a poc a poc aquesta relació es va tornar més conflictiva i com progressivament es van anar allunyant.
