Una dona encongida amb una manta sobre les espatlles canvia constantment el dial d’una ràdio i en totes les emissores amb les que sintonitza se senten proclames bèl·liques o consultoris tipus Elena Francis. Sempre és amb la veu de la dona que sentim totes aquestes emissores. Al final, la dona recorda els seus tres fills, que ja han mort, i critica que les dones hagin de dur una vida centrada en les petites coses de cada dia.
