La peça recorre cronològicament la història del ferrocarril a Espanya i la seva relació amb la família reial espanyola. Des de la mort de Ferran VII, el 1833, la regent Maria Cristina i la seva filla Isabel esdevenen còmplices de la creació i expansió d’una xarxa ferroviària marcada per la corrupció, fins que ambdues són desterrades a França. A l’exili, Isabel procura justificar les seves accions. Molts anys més tard, al segle XXI, el comissari Villarejo grava en secret diverses converses de Corinna Larsen, amant del rei Joan Carles I. Mentre parla de la possible participació del monarca en una trama corrupta vinculada a la construcció de la línia d’alta velocitat a La Meca, Larsen afirma que el problema del rei és que no entén la diferència entre diners públics i privats.
