Joan Yago
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
15 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 15
Obra Gossos perduts(2013) Yago, JoanDesprĆ©s de la mort del seu pare, en Marc ha decidit invertir l'herĆØncia en descobrir un invent nou que faciliti la vida de les persones. Per fer-ho ha contractat en DĆdac, un enginyer premiat i amic seu de la infĆ ncia. Ja fa un any que hi treballen, però encara no han trobat el que busquen. O bĆ© l'invent no era prou bo, o era immoral, o ja l'havia patentat algĆŗ altre. En DĆdac comenƧa a pensar que volen fer coses massa grans, no se sent còmode pensant idees per canviar el món. Del que realment tĆ© ganes Ć©s d'obrir una gelateria amb preus assequibles al barri del Poble Sec. En saber-ho, en Marc s'enfada amb en DĆdac i se sent traĆÆt. Però de la discussió que tenen n'acaba sortint una idea. La idea definitiva. La idea que havien estat buscant tot aquest temps.Obra You say tomato(2015) Yago, JoanEn Santi i la Rosó fa anys que són parella i es guanyen la vida com a duo de festa major que canta un "medley" de canƧons romĆ ntiques. Han anat a un poble a fer un espectacle i estan a l'escenari del teatre esperant l'hora d'inici de l'esdeveniment. En Santi estĆ ofuscat perquĆØ han tingut un petit accident amb el cotxe i no s'ha sentit ben tractat ni pel tĆØcnic, ni per l'organització de la festa. A mĆ©s, en Pere Lo, un antic company d'en Santi que ara triomfa com a cantautor, tocarĆ l'endemĆ a l'escenari gran de la plaƧa major, i això el treu de polleguera. La Rosó intenta calmar el seu xicot per poder-se concentrar per l'actuació, però no hi ha manera. La tensió entre els dos anirĆ creixent i s'acabaran plantejant la seva carrera artĆstica i, fins i tot, la seva relació. Hauran de decidir si continuen junts navegant en el còmode fracĆ s en quĆØ s'han convertit les seves vides o si se separen per complir els seus somnis.Obra Martingala(2012) Yago, JoanEn JonĆ s i en Quim comparteixen pis. En Quim Ć©s fotògraf de vocació, però no troba la manera de tirar endavant amb la seva carrera. Per sobreviure tots dos juguen a la loteria, la quiniela i apostes de tota mena amb un mĆØtode que no els dona l'ĆØxit que esperaven. L'Aurora ha sofert un desmai al carrer just davant d'en Quim i en JonĆ s, i aquests l'han dut a casa seva perquĆØ es recuperi. AgraĆÆda, sembla que l'Aurora pot ajudar en Quim a trobar feina. La JĆŗlia tĆ© una cita amb en JonĆ s. Ella es fa passar per prostituta i ell fa veure que Ć©s fotògraf utilitzant la cĆ mera d'en Quim. Al final de la cita tots dos descobreixen la veritat de l'altre però, amb tot, comencen una relació. Al cap d'uns dies, quan en Quim ja ha trobat feina grĆ cies a l'Aurora, aquesta i la JĆŗlia es troben per casualitat a la cuina dels dos companys de pis. L'Aurora confessa a la JĆŗlia que fa poc que s'ha mort el seu marit i que li preocupa no sentir-se tan malament com creu que s'hauria de sentir. Els quatre personatges acaben dinant junts celebrant la nova feina d'en Quim i units per una estranya confianƧa mĆŗtua que s'ha establert entre ells.Obra El futur(2018) Yago, JoanUna neta ens explica la història de quan la seva Ć via va arribar a Barcelona procedent d'un poblet d'Almeria en plena postguerra, i del canvi de vida que això li va comportar. Una filla ens parla del dia que els seus pares, quan ella estava a punt de nĆ©ixer, van anar a comprar el pis on viurien tota la seva vida i de com es van adonar que s'havien fet grans. Un tiet ens explica com creu que serĆ la vida de les seves nebodes l'any 2034, quan tinguin uns vint-i-cinc anys i una d'elles surti amb dos nois que s'autodenominen "cohabitants", Ć©s a dir, dues persones diferents que comparteixen un mateix cos. Una mare explica com serĆ la vida de la seva filla quan tingui vint-i-cinc anys l'any 2061 i s'hagi inventat una aplicació que permetrĆ esborrar records immediats amb l'objectiu de fer menys pesats els viatges en avió que, a causa de la contaminació i les restriccions, s'hauran tornat molt mĆ©s pesats, llargs i incòmodes. Una Ć via ens ensenya com a finals dels anys 2070 la seva neta Laura es veurĆ obligada a tancar el seu germĆ , un robot auto-conscient, en un centre especialitzat perquĆØ haurĆ arribat a la seva obsolescĆØncia programada.Obra El fantasma de CantervilleYago, JoanDesprĆ©s de la Segona Guerra Mundial i durant l'anomenat Pla Marshall, es troben, a Londres, Lord Canterville i el Sr. Otis, un important empresari nord-americĆ . Lord Canterville convida el Sr. Otis i la seva famĆlia a passar un cap de setmana al seu castell on, segons explica, hi habita el fantasma del seu avantpassat, Simon de Canterville. El Sr. Otis, que no creu en absolut en la presĆØncia de fantasmes, fa una aposta: si durant el cap de setmana ell i la seva famĆlia comproven que el fantasma de Canterville existeix, li donarĆ una important quantitat de diners i si, per contra, el fantasma no apareix, el Sr. Otis es quedarĆ amb el castell. Amb la complicitat de Marigold -la majordoma-, Sir Simon -el fantasma de Canterville- procura espantar i foragitar els nouvinguts americans. El Sr. Otis, però, no es deixa impressionar i es mostra materialista i pragmĆ tic enfront de Sir Simon, el qual es desespera a mesura que comprova que els seus recursos seculars per espantar ja no funcionen. Finalment, serĆ VirgĆnia -la filla del Sr. Otis- qui ajudarĆ a Sir Simon a obtenir el repòs que fa quatre-cents anys que busca.Obra Entrevistes breus amb dones excepcionals(2016) Yago, JoanLa Natalia Ć©s una "influencer" obsessionada amb la perfecció i la bellesa, que assegura que a travĆ©s de la meditació ha aconseguit accedir a records de les seves vides anteriors i que sap que va nĆ©ixer en un planeta molt llunyĆ . La Susan Ć©s una consellera regional del partit republicĆ que defensa aferrissadament el dret dels ciutadans americans a tenir armes emparant-se en la llibertat individual. La Roberta Ć©s dissenyadora industrial i estĆ treballant dins el programa Iniciativa 2045, un ambiciós projecte que pretĆ©n assolir la immortalitat de l'Ć©sser humĆ mitjanƧant la conversió de les persones en hologrames que habiten un món virtual. La Rosie Ć©s una nena de sis anys pionera del moviment "trans-edat". Va nĆ©ixer en un cos d'home i va dir-se John Thompkins fins als cinquanta-dos anys, però grĆ cies a l'ajuda de la seva terapeuta, que ara Ć©s la seva mare, va aconseguir ser la persona que sentia que era. La Glenna Ć©s una grangera que s'ha tornat blava des que s'automedica amb plata colĀ·loĆÆdal per guarir un quadre de dermatitis. La doctora Sayderman l'alerta a ella i a la Jacky, la seva parella, dels perills que això pot comportar per a la salut de les dues. Totes aquestes dones responen a les preguntes d'una veu masculina que les entrevista.Obra Breu introducció al western(2016) Yago, JoanEn Pere Ć©s funcionari a l'oficina de treball i ha estat agredit per un home a qui el servei estatal ha denegat el subsidi d'atur. La mateixa tarda de l'agressió, l'home ha estampat un cotxe contra l'oficina. No hi ha hagut ferits, però l'home estĆ en coma. En Pere queda molt afectat pel que li ha passat i es reclou a casa seva. En VĆctor, el seu fill, i en Toni, el seu germĆ , intenten que reprengui la seva vida. Mentrestant, centenars de manifestants han comenƧat a acampar davant les oficines de treball de la ciutat per protestar contra la situació d'atur massiu, i han erigit l'agressor d'en Pere com a sĆmbol. En Pere, d'alguna manera, se sent culpable per la situació i comenƧa a sentir-se mĆ©s a prop dels manifestants que de l'Estat pel qual ha treballat tota la vida. Finalment, quan l'agressor mori a l'hospital i les protestes ocupin els carrers de la ciutat, en Pere decidirĆ baixar al carrer amb el seu fill i el seu pare, -que tĆ© alzheimer i creu que viu en una pelĀ·lĆcula de l'oest-, per unir-se a les manifestacions.Obra FeĆsima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel IYago, JoanL'any 1504, Isabel, reina de Castella, es troba al llit, greument malalta i dictant el seu testament. El Cardenal adverteix la reina que Juana, princesa de Castella, Ć©s a punt d'arribar i que es troba en un estat d'estranya confusió. Per la seva banda, Fernando II, rei d'Aragó i espòs d'Isabel, manifesta la seva preocupació per una suposada alianƧa entre el rei de FranƧa i Felipe, arxiduc d'Ćustria i espòs de Juana. Quan aquesta arriba, es posen a sopar. El Cardenal i Fernando s'interessen per la relació de Felipe amb el rei de FranƧa, i la reina i la princesa acaben discutint pels assumptes de la corona. Posteriorment, el Cardenal suggereix als reis que facin successora a Juana de TrastĆ”mara. En arribar Felipe, trobant-se Isabel ja moribunda, s'enfronta amb Fernando per la successió. Fernando intentarĆ , sense ĆØxit, que Juana i Felipe no ocupin el tron. Isabel, finalment, acaba agonitzant i morint.Obra Una retallada(2010) Yago, JoanUn client ha acudit a una barberia per fer-se afaitar. Fins aquĆ tot sembla normal, el client es queixa que res Ć©s com abans, que el món ha canviat, etc., però res fa sospitar que al final li entregarĆ al barber un document per signar. Diu que passarĆ al cap d'una estona a recollir-lo. El client se'n va i entenem que el que ha de signar el barber Ć©s l'expulsió del local perquĆØ properament serĆ demolit.Obra La nau dels bojos(2012) Yago, JoanEnmig d'una plaga de pesta, un antic bisbe expulsat per robar l'almoina, un poeta, una tavernera i una dama amb amnĆØsia viatgen pel riu Rin en una barca capitanejada per en Klaus. En Klaus Ć©s un bufó retirat a qui la Mort ha encomanat la tasca de dur totes aquestes persones que havien perdut l'esperanƧa a un lloc on puguin refer les seves vides. Si en Klaus no ho aconsegueix abans d'un any, la Mort se'ls endurĆ a tots. Falten poques hores perquĆØ aquest any hagi passat i els passatgers de la Barca, en assabentar-se de la veritat, es desesperen. Però llavors la barca arriba al mar i davant seu apareix la ciutat de Geer. La ciutat sembla el paradĆs anhelat, però en entrar-hi descobreixen que Ć©s massa tard: la ciutat ja Ć©s plena a vessar de gent i el caos Ć©s insuportable. La barca reprĆØn la marxa i la Mort apareix per reclamar les seves vides. Ćs llavors quan la tavernera decideix estabornir la Mort d'un cop de paella. La nau dels bojos continuarĆ navegant per sempre buscant la terra promesa.