Victoria Szpunberg Witt

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Obra
    El meu avi no va anar a Cuba
    (2008) Szpunberg Witt, Victoria
    A partir d'un joc metateatral, amb un músic en directe, una actriu que fa alhora d'actriu i personatge, i una cantant que fa alhora de cantant i narradora, anem descobrint fragments de vida d'una de les moltes víctimes de la dictadura argentina i ens fem preguntes sobre com narrar els fets viscuts, com afrontar la por, els records i la fragilitat de la memòria.
  • Obra
    Un lloc segur
    Szpunberg Witt, Victoria
    El dia del seu comiat de soltera, la Bibliotecària diu al Noi que ha de tancar i li demana que marxi. El Noi, que fa moltes hores que és allà, demana a la Bibliotecària que miri per la finestra i li digui si veu un home molt gras i vestit de negre. Ella diu que sí que hi és. El Noi li respon que no pot sortir i demana que el deixi quedar a passar la nit. Tot seguit, la Bibliotecària veu per la finestra les seves amigues, disfressades, que l'esperen per a la celebració. La noia, amb pressa per marxar, accepta que el Noi es quedi. Aleshores, ell explica que l'home que l'espera a fora només és soroll, i que cadascú té el seu. Finalment, la Bibliotecària mira per la finestra i diu que no hi ha ningú al carrer. El Noi, esperançat, li demana que es quedi amb ell.
  • Obra
    La font de la joventut
    (2016) Szpunberg Witt, Victoria
    Un pare parla pel mòbil amb la seva dona, que ha sortit a sopar, i la tranquil·litza dient-li que el seu nadó està bé. El nadó és en una altra habitació i poden sentir-li la veu a través d'un monitor. El nadó, però, de cop i volta creix, ràpidament, i en pocs segons es transforma en un home de la mateixa edat que el seu pare. Pare i fill mantenen un conversa sobre com preveien que seria el futur i com ha acabat sent de veritat. Un futur fosc, de frustració vital i esperances truncades.
  • Obra
    Boys don't cry
    Szpunberg Witt, Victoria
    En Walter, un dramaturg fracassat, i en Juanjo, un destacat dirigent polític, són dos antics amics que es retroben, al cap dels anys, al modern pis del polític, on també viu la Mariona, la seva dona. En Walter ha enviat al Juanjo una peça teatral per veure si el pot ajudar a que s'estreni, però durant la conversa s'adona que el seu antic amic no l'ha llegida. La cita desemboca en una festa de retrobament durant la qual beuen, ballen, escolten música i recorden el passat entre retrets. El Juanjo explica al Walter un projecte polític decisiu per al futur del país que consisteix en obtenir una ambaixada a la lluna, on han adquirit una parcel·la per començar, de zero, una nova societat. Al final apareix el veí de sota, l'Adolescent, demanant si pot quedar-se amb ells una estona i acaben la trobada de matinada.
  • Obra
    Lucis et umbrae
    (2017) Szpunberg Witt, Victoria
    Text d'un espectacle multidisciplinari que a partir del món de la llanterna màgica presenta diferents espais, temporalitats i històries que s'entrecreuen: un pare que deixa un calidoscopi d'herència a les seves tres filles, una dona que treballa a la UNESCO, una dona del segle XVIII que, per mitjà de la màgia, vol tornar a veure el seu marit mort durant la revolució, etc. Un homenatge a la màgia, als calidoscopis, a les llanternes... en definitiva, al món dels ginys precursors de l'audiovisual.
  • Obra
    La memòria d'una Ludisia
    (2008) Szpunberg Witt, Victoria
    Una dona refugiada de la dictadura argentina explica la seva vida actual i recorda com vivia amb la por al cos durant la dictadura del seu país. Una realitzadora de televisió intenta treure-li informació sensacionalista, però la dona té una memòria fràgil, que s'apuntala amb el relat de la seva filla, també present.
  • Obra
    Quan tanco els ulls
    (2006) Szpunberg Witt, Victoria
    La Berta i la Violeta són dues adolescents que han estat castigades per escriure, a classe, una nota on diuen que, en tancar els ulls, s'imaginen un món paradisíac i que volen sortir d'aquella presó. A la nota, que el Professor les obliga a llegir davant de tothom, també parlen de l'amor profund i no correspost que Violeta sent pel Roger. Ridiculitzades i castigades pel Professor, a classe tothom riu d'elles, la qual cosa fa que s'avergonyeixin i desitgin fugir. En un espai indeterminat, la Berta i la Violeta conversen i interactuen amb els seus autèntics desitjos. A continuació, es topen amb els Desitjos impossibles que no es podran complir mai i, posteriorment, amb l'Autenticitat que, a bord d'un avió, mira de resoldre el problema de les dues noies.
  • Obra
    El pes d'un cos
    (2021) Szpunberg Witt, Victoria
    Una filla ha de cuidar el seu pare després que l'home hagi patit un ictus. El pare viu un procés de deteriorament físic i mental avançat que l'acaba convertint en un ésser totalment dependent. Tot i que la filla té una germana, es veu obligada a cuidar-lo ella sola, ja que la germana viu fora i despreocupada de tot. La filla intenta ingressar el seu pare en una residència, però els preus són totalment desorbitats i només algú amb molts recursos econòmics s'ho pot permetre. El periple d'hospitals, metges i frustracions s'acaba quan la filla pren una decisió radical però humanitària.
  • Obra
    Mal de coraçon
    (2022) Szpunberg Witt, Victoria
    L'enamorat busca un sentit a la desaparició de la Maria, la seva exparella. Ha rebut un missatge on ella li diu que la seva relació s'ha acabat i ha desaparegut sense deixar cap rastre. El professor ha sigut expulsat de la universitat per comportament inadequat i la seva dona l'ha fet fora de casa. La cambrera espera una trucada després d'haver fet un càsting per protagonitzar un musical sobre la vida de santa Teresa. Tots tres són al bar en una nit de temporal. A fora està diluviant i ells beuen sense parar. El temps avança lent i els tres personatges estan atrapats en aquest bar del qual no poden sortir. Una vegada i una altra l'enamorat acusa el professor de ser l'amant de la Maria i aquest respon amb cinisme -i una actitud d'una altra època-, i només s'atura per tossir sang. La cambrera repassa repetidament el text del càsting i la vida de santa Teresa i espera una trucada, com si s'agafés a l'última taula de salvació que la podria treure d'aquell lloc.
  • Obra
    Amor mundi
    Szpunberg Witt, Victoria
    L'Aurèlia, una mestra que està a punt de jubilar-se i està perdent la vista, conversa amb la seva neboda Maria sobre un fet succeït durant una jornada lectiva: l'Aurèlia va perdre els estreps i va pegar una alumna per defensar-ne una altra que patia assetjament. L'escena de l'agressió va ser enregistrada amb un mòbil i el vídeo es fa viral a internet. La Cris, una monitora del pati que va presenciar els fets, és qui suposadament va fer la gravació. La Maria, que conviu amb l'Aurèlia, convida la Cris i la força a donar explicacions del que va passar. Ella explica que qui va fer la gravació va ser, en realitat, l'Àngela, l'alumna assetjada a qui l'Aurèlia volia defensar. Entre les tres s'estableix un diàleg a partir del qual reflexionen sobre l'escola i el sistema educatiu. L'Aurèlia, que ha estat expulsada del centre on treballava, acaba deixant l'escola per sempre i es dedica a conviure amb la ceguesa.