Miquel Maria Gibert Pujol

La Granadella (Garrigues), 1956. Professor d'universitat. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals i ha rebut alguns premis literaris.

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2

El vi més ardent : (Concert per a garbí, cent roses i oboè d'amor)
(1981) Gibert Pujol, Miquel Maria
Emond, un servent ja ancià i ressentit amb els seus amos, ha estat cuidant durant anys el casal dels Vilalta, juntament amb la Mercé i el jove Romà. Un estiu, i després de molts anys sense rebre visita dels senyors, arriben a la casa l’Antoni, descendent dels propietaris, i la seva companya, l’Elena. L’Antoni intentarà conèixer la fosca història de la seva nissaga, que a poc a poc Edmond i Mercè aniran evocant i que s’anirà materialitzant sota la forma d’ombres del passat. Mentre Antoni descobreix diversos adulteris, amors, passions, crims, odis i conflictes socials, la història es repetirà en part, ja que Romà i Elena es convertiran en amants.
El somriure de marbre
(1986) Gibert Pujol, Miquel Maria
La peça s'estructura bàsicament en dos grans blocs: 1. Albert de Gualter, l'acadèmic autor de la peça inspirada en fets suposadament reals que conta la trajectòria del Sr. de Vilalta; la comenta amb Pere Ricomà, un jove i pretenciós dramaturg. 2. La història de Don Lluís de Vilalta; el cabdill que encapçala una rebelió contra el rei, i ens trasllada a les intrigues de la cort, a les de taverna, al paper de l'església en relació a ambdós plans -el poble i la cort-, tot amenitzat pel triangle amorós que protagonitza Don Lluís i que està directament relacionat amb les intrigues que determinen els fets.