Bernat Joan Marí

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

1993 - 19983
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2000 × Paraules clau: Llibertat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    El Gegant des Vedrà
    Joan Marí, Bernat
    En un futur llunyà on tothom està controlat per les màquines, el pare de l’Antonieta i la Pepita desitja una mica de fonoll marí. Les noies decideixen buscar a la zona d’exclusió on hi ha el robot MISSILAX-Z instal·lat pels americans. El robot accepta informar-les d’on poden trobar el fonoll marí, si a canvi li duen plutonita, però l’Antonieta destrueix el robot. Finalment troben el fonoll marí però de tornada cap a casa un control de la policia els el fa deixar per ser una espècie extingida. Però de forma inesperada, apareix el Gegant des Vedrà, que ha viatjat en el temps i s’ha amagat a la carcassa del robot, per donar a les noies fonoll marí, tot i que a canvi se les pensa menjar. Les noies fugen i el Gegant les persegueix.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Carn de psiquiàtric crua
    Joan Marí, Bernat
    Un psiquiatre alcohòlic i obsessionat sexualment per la seva infermera, demana ajuda a uns dimonis que se li apareixen enmig dels seus deliris. A la seva consulta, arriba un pacient a qui després de psicoanalitzar, el psiquiatre comença a envejar per haver estat capaç d'enfrontar-se a les seves frustracions. Convençut que cal actuar i seguir els propis desitjos, el psiquiatre demana a la seva infermera que l'acompanyi de viatge i deixa que el pacient es faci càrrec de la consulta.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Fàtima a Teheran
    (1997) Joan Marí, Bernat
    "Fàtima a Teheran" és una denúncia del fonamentalisme religiós en general i de les seves repercussions sobre la llibertat i la dignitat de les dones en particular. A través d'un seguit de monòlegs on un personatge femení homosexual es desdobla en una dona occidental (la Carme) i en una dona iraniana empresonada per la seva opció sexual (la Fàtima), l'obra mostra la injustícia impune d'una tradició aberrant i la hipocresia i la passivitat occidentals davant d'uns fets inacceptables. A l'escena final, el doble personatge femení es despulla de la seva teatralitat per donar pas a l'actriu que interpreta el paper, en un gir últim que fa més palesa la cruel realitat que l'obra vol denunciar.