Joan Tomàs Martínez Grimalt

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat. És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, el darrer dels quals "Guia de supervivència per al desgel" (2022). També ha estrenat altres obres com "Cendres. Cartografia de l’exili" (Premi Pare Colom, 2016); Comviure (Premi Ciutat de Palma, 2018); conjuntament amb Joan Fullana i Diego Ingold; "Cul-de-sac" (Premi Llorenç Moyà, 2025) o "Mudanzas Portas" (2025), conjuntament amb Lluki Portas. Com a guionista ha treballat a la sèrie "Mai neva a Ciutat" i a la minisèrie "Llim". Com a poeta ha publicat "Els Jorns" (Premi Miquel Costa i Llobera, 2008), "Proètica dels plaers" (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2009), "Obagues i solanes" (2016), "Epigramari" (2021) i "Fosca negra" (Premi Jocs Florals de Barcelona, 2023).
Nom

Filtres

20241
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Martínez Grimalt, Joan Tomàs × Paraules clau: Ciutat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    De la ciutat eixuta
    (2025) Fullana Company, Joan; Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    Dues dones viatgen de matinada en un autobús nocturn conduït per una tercera dona. De cop, després d'una estranya explosió, la ciutat sencera es queda a les fosques i l'autobús s'atura de cop. Després d'uns instants de dubte i veient que s'han tallat totes les comunicacions, les tres dones decideixen anar caminant a buscar un altre autobús a la següent parada. En arribar al lloc on hi havia hagut la parada, però, es troben un esvoranc que ha destruït la carretera i un home que crida des de dins de l'esquerda. Les dones decideixen endinsar-se al forat per mirar d'ajudar-lo i allà comença un periple subterrani durant el qual es trobaran amb personatges cada cop més surrealistes mentre fugen d'un cor de gavines àvides de carn que les persegueix. Finalment, en sortir de nou a la superfície, les tres dones es troben amb el cos immòbil d’un Indi que canta enmig de l'autopista. L’Indi els explica que va morir en un accident en caure del cavall fa cent cinquanta anys, que el seu cos va quedar allà sense que ningú el sepultés i els demana que l’enterrin abans que se’l mengin les gavines. Quan les dones enterren el cos de l’Indi, l’electricitat torna, la ciutat reprèn el seu funcionament normal i les gavines, que les havien seguit fins a aquell lloc, fugen.
  • Miniatura
    Obra
    Cul-de-sac
    (2024) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    En una ciutat gentrificada fins a l'extrem, on gairebé tots els veïns han estat expulsats, la Núria busca la manera de plantar cara al poder que oprimeix els pocs que encara hi viuen. En aquest context, coneix la Flora, que li explica que forma part d'una cèl·lula de resistència. La Flora l'adverteix que si vol unir-s'hi, haurà de renunciar al seu passat, amagar-se i acceptar que tothom qui la coneix la donarà per morta. També li explica que no coneixerà ningú més de l'organització i que serà ella mateixa qui farà d'enllaç. Després de moltes setmanes amagada en un soterrani, la Núria rep la visita de la Flora, que l'avisa que, per fi, els han assignat un objectiu: han de col·locar uns explosius per fer volar l'ajuntament. En el moment de l'atemptat, però, la Flora dubta del que està a punt de fer i només s'activen els explosius que ha col·locat la Núria. Mentre fugen per les clavegueres, la Núria li demana explicacions i la Flora acaba confessant que l'organització no existeix i que és ella qui ho ha dissenyat tot. Finalment, totes dues comencen a ofegar-se per culpa del gas que la policia —a punt de trobar-les— llança per tot el clavegueram.