Joan Tomàs Martínez Grimalt

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història Comparada i doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat. És membre de la companyia Corcada Teatre amb la qual ha estrenat diversos espectacles com a dramaturg, el darrer dels quals "Guia de supervivència per al desgel" (2022). També ha estrenat altres obres com "Cendres. Cartografia de l’exili" (Premi Pare Colom, 2016); Comviure (Premi Ciutat de Palma, 2018); conjuntament amb Joan Fullana i Diego Ingold; "Cul-de-sac" (Premi Llorenç Moyà, 2025) o "Mudanzas Portas" (2025), conjuntament amb Lluki Portas. Com a guionista ha treballat a la sèrie "Mai neva a Ciutat" i a la minisèrie "Llim". Com a poeta ha publicat "Els Jorns" (Premi Miquel Costa i Llobera, 2008), "Proètica dels plaers" (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2009), "Obagues i solanes" (2016), "Epigramari" (2021) i "Fosca negra" (Premi Jocs Florals de Barcelona, 2023).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    De com la inèrcia condiciona la mecànica
    (2015) Martínez Grimalt, Joan Tomàs; Fullana Company, Joan
    En una reunió de veïns, un home exposa els problemes amb la bombeta del seu replà. Cada cop que canvia la bombeta, aquesta es fon en menys de vint-i-quatre hores. Això el porta a buscar una hipòtesi i a arribar a la conclusió que no estem preparats per controlar-ho tot. A partir d'aquesta especulació sobre la incertesa en la qual vivim, l'home reflexiona sobre com el capitalisme i la societat de l'espectacle creen individus que viuen per inèrcia. Amb exemples com el de Raymond Poulidor —que va fer podi vuit vegades al Tour de França i no el va guanyar mai—, l'home argumenta que el conformisme és el que ens fa acceptar les normes i que això ens impedeix agafar les regnes de la nostra vida, la qual cosa seria un acte totalment revolucionari.
  • Obra
    De la ciutat eixuta
    (2025) Fullana Company, Joan; Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    Dues dones viatgen de matinada en un autobús nocturn conduït per una tercera dona. De cop, després d'una estranya explosió, la ciutat sencera es queda a les fosques i l'autobús s'atura de cop. Després d'uns instants de dubte i veient que s'han tallat totes les comunicacions, les tres dones decideixen anar caminant a buscar un altre autobús a la següent parada. En arribar al lloc on hi havia hagut la parada, però, es troben un esvoranc que ha destruït la carretera i un home que crida des de dins de l'esquerda. Les dones decideixen endinsar-se al forat per mirar d'ajudar-lo i allà comença un periple subterrani durant el qual es trobaran amb personatges cada cop més surrealistes mentre fugen d'un cor de gavines àvides de carn que les persegueix. Finalment, en sortir de nou a la superfície, les tres dones es troben amb el cos immòbil d’un Indi que canta enmig de l'autopista. L’Indi els explica que va morir en un accident en caure del cavall fa cent cinquanta anys, que el seu cos va quedar allà sense que ningú el sepultés i els demana que l’enterrin abans que se’l mengin les gavines. Quan les dones enterren el cos de l’Indi, l’electricitat torna, la ciutat reprèn el seu funcionament normal i les gavines, que les havien seguit fins a aquell lloc, fugen.
  • Obra
    Cul-de-sac
    (2024) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    En una ciutat gentrificada fins a l'extrem, on gairebé tots els veïns han estat expulsats, la Núria busca la manera de plantar cara al poder que oprimeix els pocs que encara hi viuen. En aquest context, coneix la Flora, que li explica que forma part d'una cèl·lula de resistència. La Flora l'adverteix que si vol unir-s'hi, haurà de renunciar al seu passat, amagar-se i acceptar que tothom qui la coneix la donarà per morta. També li explica que no coneixerà ningú més de l'organització i que serà ella mateixa qui farà d'enllaç. Després de moltes setmanes amagada en un soterrani, la Núria rep la visita de la Flora, que l'avisa que, per fi, els han assignat un objectiu: han de col·locar uns explosius per fer volar l'ajuntament. En el moment de l'atemptat, però, la Flora dubta del que està a punt de fer i només s'activen els explosius que ha col·locat la Núria. Mentre fugen per les clavegueres, la Núria li demana explicacions i la Flora acaba confessant que l'organització no existeix i que és ella qui ho ha dissenyat tot. Finalment, totes dues comencen a ofegar-se per culpa del gas que la policia —a punt de trobar-les— llança per tot el clavegueram.
  • Obra
    Guia de supervivència per al desgel
    (2022) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    En Josep, la Clara, la Mercè i l'Albert presenten el seu llibre anomenat "Guia de supervivència per al desgel". Després d'una breu introducció, la presentació del llibre es converteix en un acte performatiu en el qual els quatre intèrprets representen diferents materials argumentalment inconnexes, però que giren al voltant del tema central del llibre: la responsabilitat de l'ésser humà en el fet que el planeta Terra sigui un lloc cada cop menys habitable. Els actors narren el passatge bíblic de l'arca de Noè, representen una assemblea de diferents éssers vius que volen posar fi a l'antropocentrisme i simulen una gala televisiva corrupta d'una distopia futurista en la qual s'intenta enganyar els espectadors en nom de la lluita contra el canvi climàtic. Mentre ho fan, els quatre intèrprets també reflexionen sobre si el teatre i la mateixa obra que estan representant poden tenir realment un efecte en la conducta dels espectadors i provocar un canvi real.
  • Obra
    Cendres. Cartografia de l'exili
    (2016) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    Poc després de l’alçament militar franquista, tres dones es veuen obligades a fugir de l’illa de Mallorca. La Mercè marxa a Barcelona embarassada de la seva filla després que hagin afusellat el seu marit i acaba instal·lant-se a Mèxic gràcies a un dels vaixells oferts per la Generalitat; la Xesca i la seva mare s’enrolen en una barca clandestina que les duu fins a Alger i la Rosa, que només té setze anys i que és a Barcelona per casualitat quan esclata la guerra, acaba exiliada a París després d’ajudar el bàndol republicà. Després d’anys instal·lades cadascuna a la seva ciutat d’exili, les tres dones acaben tornant a Mallorca guiades per somnis recurrents que els empenyen a prendre el camí de tornada.