Toni Cabré Masjuan
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mataró, 1957. Dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. Format en el teatre independent, l’any 1976 va participar a la primera edició del Festival Grec amb el grup Xaloc al muntatge "La pau (retorna a Atenes)". Com a autor teatral ha guanyat els premis Crítica Serra d’Or, Ciutat d’Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat d’Alzira, Recvll, Ciutat de Manacor i Crèdit Andorrà. A Barcelona ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, a La Villarroel, al Teatre Gaudí, al Teatre Borràs, a l’Artenbrut i al Versus Teatre. També ha estrenat a Madrid i a Mèxic en castellà i als EUA en anglès. Ha estat guionista de les sèries de TV3 "Poble Nou", "Secrets de família", "Nissaga de Poder", "Laberint d’ombres", "La Riera" i "Olor de Colònia". És professor de dramatúrgia i guió de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva creació. Professionalment també ha exercit de professor de matemàtiques (1981-1987), d’enginyer informàtic (1988-1997), de gestor cultural (2002-2016) i de Subdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017-2022).
Nom
20 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 20
Obra Vladimir(2008) Cabré Masjuan, ToniEn Vladimir ha decidit, per fi, posar acció al que diuen les paraules que fa massa anys que repeteix: deixar d'esperar Godot, que mai no arriba, i abandonar Estragó. Abandonar també la seva desídia, l'automatisme i l'absurditat del seu diàleg, que només s'aguanta si va acompanyat d'accions també absurdes. Tindrà temps per ell. Tindrà temps, fins i tot, d'anar al teatre. I trobar-hi l'Estragó. I rememorar el seu paper d'espera, encara que amb una vitalitat i emocions noves.Obra Fantasies(2002) Cabré Masjuan, ToniElla intenta seduir-lo i ell s'hi nega. D'ençà l'accident que cap dels dos no és el mateix. Ella fa que s'acostin, cadascú a la seva pròpia cadira: ella asseguda en una de normal, ell en una de rodes. Ella li parla dels bons temps junts, de quan es van conèixer, de quan ballaven, de quan ell conduïa i ella es feia l'adormida, o paraven i feien l'amor. Però el dia de l'accident no van parar. Ell esclata, s'aixeca i li diu que prou, que no estan bé, i que no poden fer com si res. L'agafa en braços i l'asseu a la cadira de rodes. Ella li diu covard, i ell abaixa la mirada.Obra Demà coneixeràs en Klein(2008) Cabré Masjuan, ToniUna executiva es reincopora a la feina després d’una baixa per maternitat i s’adona que és víctima de mobbing per part de l’empresa: es troba arraconada en un despatx incomunicat, sense cap tasca a realitzar i sense cap mena de personal subordinat. La seva antiga secretària, però, és l’única que pren contacte amb ella, i, per demostrar-li que no és còmplice de l’empresa, l’ajuda amb un projecte que hauran de fer passar desapercebut. Així doncs, essent-ne testimonis una becària i una netejadora, les dues dones tracen un pla brillant, sempre tenint present l’ambició personal de cadascuna i la malfiança mútua. A l’hora de la veritat, però, l’executiva és acomiadada i el projecte fracassa.Obra Navegants(1998) Cabré Masjuan, ToniEll i Ella són dos personatges que s’han conegut xatejant. Dos personatges que, després d’haver-se reunit fora de la xarxa, decideixen seguir-se trobant mantenint així una relació en la que s'ho podran inventar tot, pactant una realitat que serà com la que han viscut fins llavors a internet. Mica a mica la mentida ocuparà la totalitat de la relació mantinguda des de realitat, mentre que, paradoxalment, el terreny de la veritat quedarà relegat a les seves ciberxerrades. La relació s'anirà complicant. El grau de perversió al que arribaran els durà finalment a representar la seva mort real, l'un al costat de l'altre, per així poder tornar al començament de la història, altra vegada a la xarxa, cadascun amb un nou partenaire.Obra Oh, bit!(1984) Cabré Masjuan, ToniUn grup de vells regala a un dels companys un ordinador amb motiu del que creuen que pot ser el dia del seu aniversari. En principi l'aparell li servirà de distracció i divertiment, tot i que també ajudarà en la retenció dels esdeveniments i, així, substituir la precària memòria del grup octogenari. Poc a poc, l'informàtica esdevindrà enemiga, convertint-los en esclaus de la memòria. Això, però, farà, que els personatges reptin el passat i aprenguin a viure d'una manera diferent, emocionat i, sobretot, imprevisible.Obra Overbooking(1995) Cabré Masjuan, Toni"Cabré ens descriu al llarg de tretze escenes la situació límit que viuen un home ( de poc més de 60 anys ) i una noia ( de poc menys de 30 ), -una nit, en una de les terminals d'algun aeroport internacional llunyà. La llarga i tensa espera mena tots dos personatges a establir-hi una relació circumstanciada que permet copsar-hi les diferents actituts davant la realitat. La globalitat de la conversa -contrasts culturals, anotació de les respectives vides privades...- es dilueix progressivament per donar pas a la reflexió vitalista que l'autor fa arribar al lector de l'obra en les escenes finals." Pròleg a "Històries d'amor" i "Overbooking" a carrec d'Enric Gallén. Accent en la diferent percepció de la realitat dels dos personatges: la de la noia més utòpica, més estètica; la de l'home, més pragmàtica. Aquests dos mons estan representats per objectes. Una maleteta amb els papers del projecte, en el cas d'ell, i una màquina fotogràfica en el cas d'ella. Al final de l'obra, els objectes seran destruïts.Obra Estrips(1987) Cabré Masjuan, ToniMarta i Isabel són veïnes de condicions socials i vitals ben diferents. La primera viu sola i rep esporàdicament el seu amant, treballa com a infermera i en els moments d'oci escriu obres de teatre. Creient que ni la seva vida ni la del seu entorn no és prou interessant pel guió d'una obra dramàtica compromesa socialment, s'inspira en la vida de la seva veïna Isabel. Isabel està casada amb un home aturat i alcohòlic, carregada de fills i condemnada a treballar dia i nit en la seva 'overlock' per tirar endavant la seva família. Marta grava en un magnetòfon una conversa amb Isabel per obtenir material. Isabel se n'assabenta i, indignada, li demana explicacions. L'obra dóna un gir quan Isabel, que no creu que la seva vida -tal com és i tal com Marta la descriu- sigui prou interessant, planteja a Marta una improvisació en la qual ella mateixa farà de marit i Marta interpretarà el paper d'Isabel.Obra Teoria de catàstrofes(2004) Cabré Masjuan, ToniDesprés d’un fort i imprevisible aiguat, el pont d’una autovia cau, però només el tram que havia renovat l’Oriol. Aquest queda abatut i, obsessionat per refer tots els càlculs, va fins al pont. Allà hi troba una noia, i mantenen una conversa en què s’endevina que l’accident els ha trastocat a tots dos, però no s’ho expliquen. En Roger, un antic company de l’Oriol, el ve a veure per reconfortar-lo. Intenta convèncer-lo perquè deixi d’obsessionar-se, ja que els seus càlculs eren perfectes, i li proposa de treballar junts. L’Oriol se sent extremament culpable, i és a partir d’aquí que comença a sorgir informació amagada que els inclou ambdós. En la seva baralla, tornen a coincidir amb la noia, que està molt trista i enfadada perquè creu que la seva amiga va morir en l’enfonsament, malgrat ningú no n’hagi donat notícia. En saber que és l’Oriol l’enginyer responsable de la catàstrofe, s’enfada molt. Ell, però, se sent molt atret per ella. En Roger intenta aturar-lo, però la teoria de catàstrofes només ha començat.Obra Treva(1990) Cabré Masjuan, ToniUna dona fa venir un home per solucionar un problema amb una noia jove. Cadascun dels personatges es manté ferm en la seva posició, cosa que fa molt difícil l'entesa. Només la dona, al final de l'obra, farà un gir: passarà al terreny de la jove i s'afegirà al seu món particular. Mitjançant el conflicte -un conflicte essencialitzat, que no es desvetlla mai- es copsen les diferentes actituts davant l'inexplicable ( el valor o la fugida )Obra Els camaleons també paguen(1983) Cabré Masjuan, ToniBerthold Schwarz, alquimista i mestre inventor al servei del dux de Venècia, és empresonat i portat a una masmorra on haurà d'esperar la seva execució el dia següent. Comparteix la sitja amb un altre presoner. Al llarg de la nit es presentaran tots els fantasmes de l'alquimista, els personatges vinculats als esdeveniments que l'han portat a aquesta situació. Finalment, el mateix presoner amb qui comparteix cel·la resultarà ser un altre fantasma que viu dins la ment de Schwarz com 'alter ego' o veu de la consciència.



