Toni Cabré Masjuan

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Mataró, 1957. Dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. Format en el teatre independent, l’any 1976 va participar a la primera edició del Festival Grec amb el grup Xaloc al muntatge "La pau (retorna a Atenes)". Com a autor teatral ha guanyat els premis Crítica Serra d’Or, Ciutat d’Alcoi, Joan Santamaria, Ciutat d’Alzira, Recvll, Ciutat de Manacor i Crèdit Andorrà. A Barcelona ha estrenat al Teatre Nacional de Catalunya, a La Villarroel, al Teatre Gaudí, al Teatre Borràs, a l’Artenbrut i al Versus Teatre. També ha estrenat a Madrid i a Mèxic en castellà i als EUA en anglès. Ha estat guionista de les sèries de TV3 "Poble Nou", "Secrets de família", "Nissaga de Poder", "Laberint d’ombres", "La Riera" i "Olor de Colònia". És professor de dramatúrgia i guió de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva creació. Professionalment també ha exercit de professor de matemàtiques (1981-1987), d’enginyer informàtic (1988-1997), de gestor cultural (2002-2016) i de Subdirector general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017-2022).
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 28
  • Obra
    Les verges virtuals
    (2013) Cabré Masjuan, Toni
    Algú entra al loft de la Pilar i li regira les coses. Fa dies que rep amenaces d’algú que se sent ofès pel seu bloc: penja una miscel·lània de fotos de verges i atrocitats en nom de la religió produïdes arreu del món. En Genís, el veí de l’àtic, veu qui ha entrat: l’Eva. La mateixa Eva que al cap d’una estona ve a consolar la Pilar. Són amants, i miren d’amagar-se del marit de l’Eva, qui no en sap res. En un viatge que van fer al Tibet van conèixer la Susanna, que ara els fa una visita. La Pilar decideix fer un sopar que les reuneix a totes tres amb en Genís, ja que creu que ha estat ell; l’Eva va a demanar-li que menteixi per ella. Durant el sopar tot es va embolicant: el Genís i la Susanna s’agraden i acabaran entenent-se; la Pilar trencarà els bonsais d’en Genís -allò que més estima- i, finalment, l’Eva confessarà que ha estat ella, que pateix i s’escandalitza amb l’obra artística de la Pilar.
  • Obra
    Okupes particulars
    (2018) Cabré Masjuan, Toni
    Un pis buit de sobte queda ple: una noia l'okupa, marxant de la seva última experiència-malson, i hi treballa fent companyia eròtica telefònicament; un home entra, fugint d'una família que l'asfixia, i prova de convèncer-la de conviure-hi, ja que diu que el pis és de la seva propietat. Al llarg dels dies, però, ella començarà a estar tipa que ell no contribueixi en res, i anirà a veure la seva mare a la residència: resulta que els dos són okupes, perquè el pis està embargat. A partir d’aquí, tots dos comencen a furgar l’un en l’altre i acaben trobant peces que encaixen. S’ajuden i es donen mútuament un afecte que els manca. Allò que ell havia deixat enrere, però, el persegueix, i decidirà plantar-hi cara. Ella, però, no ho veu clar, i l’abandonarà per seguir el seu camí.
  • Obra
    Fantasies
    (2002) Cabré Masjuan, Toni
    Ella intenta seduir-lo i ell s'hi nega. D'ençà l'accident que cap dels dos no és el mateix. Ella fa que s'acostin, cadascú a la seva pròpia cadira: ella asseguda en una de normal, ell en una de rodes. Ella li parla dels bons temps junts, de quan es van conèixer, de quan ballaven, de quan ell conduïa i ella es feia l'adormida, o paraven i feien l'amor. Però el dia de l'accident no van parar. Ell esclata, s'aixeca i li diu que prou, que no estan bé, i que no poden fer com si res. L'agafa en braços i l'asseu a la cadira de rodes. Ella li diu covard, i ell abaixa la mirada.
  • Obra
    Demà coneixeràs en Klein
    (2008) Cabré Masjuan, Toni
    Una executiva es reincopora a la feina després d’una baixa per maternitat i s’adona que és víctima de mobbing per part de l’empresa: es troba arraconada en un despatx incomunicat, sense cap tasca a realitzar i sense cap mena de personal subordinat. La seva antiga secretària, però, és l’única que pren contacte amb ella, i, per demostrar-li que no és còmplice de l’empresa, l’ajuda amb un projecte que hauran de fer passar desapercebut. Així doncs, essent-ne testimonis una becària i una netejadora, les dues dones tracen un pla brillant, sempre tenint present l’ambició personal de cadascuna i la malfiança mútua. A l’hora de la veritat, però, l’executiva és acomiadada i el projecte fracassa.
  • Obra
    Navegants
    (1998) Cabré Masjuan, Toni
    Ell i Ella són dos personatges que s’han conegut xatejant. Dos personatges que, després d’haver-se reunit fora de la xarxa, decideixen seguir-se trobant mantenint així una relació en la que s'ho podran inventar tot, pactant una realitat que serà com la que han viscut fins llavors a internet. Mica a mica la mentida ocuparà la totalitat de la relació mantinguda des de realitat, mentre que, paradoxalment, el terreny de la veritat quedarà relegat a les seves ciberxerrades. La relació s'anirà complicant. El grau de perversió al que arribaran els durà finalment a representar la seva mort real, l'un al costat de l'altre, per així poder tornar al començament de la història, altra vegada a la xarxa, cadascun amb un nou partenaire.
  • Obra
    Lletra petita
    (2016) Cabré Masjuan, Toni
    Un anunci a Internet ofereix la possibilitat de comprar la identitat d'una altra persona a canvi d’una determinada quantitat de diners. El tracte és senzill: nom, casa, cotxe, feina, mòbil, agenda… Dues dones s'avenen al tracte, i tot funciona sobre el previst. Però, un dia, la compradora rep la visita d’una noia que l’acusa de no ser ella, i la tindrà sota amenaça fins que no li porti la dona a qui ha suplantat. La venedora sap que, quan la vegi, les deixarà en pau, perquè la dona que busca tampoc no és ella: aquella identitat pertany, originàriament, a algú que no és a escena.
  • Obra
    L'inútil
    (2012) Cabré Masjuan, Toni
    L’Ia ha de fer una valoració del personal de l’empresa en què treballa l’Ot, un teatre. Ell està nerviós i empipat per aquest procés que li fan passar i el seu propòsit és sobreviure, així que, després de la primera trobada, l’Ot segueix minut a minut què fa i deixa de fer l’Ia. Els dos s’amenacen mútuament. Al cap d’un temps, l’Ot i l’Ia tornen a trobar-se. Ell vol demanar-li que deixi estar el seu informe, ja que l’han ascendit, i ella ve a buscar explicacions, perquè creu que és obra seva que l’hagin acomiadat. L’Ot li ofereix treballar a la seva empresa, de vigilant nocturna; Ia accepta. Van passant els dies i la seva relació es va fent més propera, fins que acaben embolicant-se al magatzem. L’Ia va entenent l’entramat de corrupció que s’amaga dins del teatre, i també el motiu que hagin ascendit l’Ot: sap mirar a una altra banda, acatar ordres i no preguntar. L’Ot, per fi, vol plantar cara als seus superiors i ordeix un pla, una mena de robatori. Per netejar-se les mans, carrega el mort a l’Ia i l’acomiada; però, ella s’hi torna i, sense que ell ho sàpiga, fa que tots els seus companys vegin com es delata dalt de l’escenari.
  • Obra
    Estragó
    (2022) Cabré Masjuan, Toni
    Estragó, el personatge de "Tot esperant Godot" de Samuel Beckett, està tot sol i en començar la primera rèplica de l'obra no obté cap resposta. Després de diversos intents, el silenci el convida a reflexionar sobre la inutilitat de les seves accions. La desesperació el porta a imaginar un company d'escena, Didí, amb qui parla fins que decideix centrar-se en si mateix i els afers terrenals per tal d'aprendre a viure sol.
  • Obra
    Treva
    (1990) Cabré Masjuan, Toni
    Una dona fa venir un home per solucionar un problema amb una noia jove. Cadascun dels personatges es manté ferm en la seva posició, cosa que fa molt difícil l'entesa. Només la dona, al final de l'obra, farà un gir: passarà al terreny de la jove i s'afegirà al seu món particular. Mitjançant el conflicte -un conflicte essencialitzat, que no es desvetlla mai- es copsen les diferentes actituts davant l'inexplicable ( el valor o la fugida )
  • Obra
    Els camaleons també paguen
    (1983) Cabré Masjuan, Toni
    Berthold Schwarz, alquimista i mestre inventor al servei del dux de Venècia, és empresonat i portat a una masmorra on haurà d'esperar la seva execució el dia següent. Comparteix la sitja amb un altre presoner. Al llarg de la nit es presentaran tots els fantasmes de l'alquimista, els personatges vinculats als esdeveniments que l'han portat a aquesta situació. Finalment, el mateix presoner amb qui comparteix cel·la resultarà ser un altre fantasma que viu dins la ment de Schwarz com 'alter ego' o veu de la consciència.