Ricard Gázquez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1969. Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctorat en Arts Escèniques. Actualment, és el director artístic de l’Aula de Teatre de la UAB i treballa com a professor de dramatúrgia i escenificació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre els textos que ha escrit i dirigit destaquen: "Els Satèl·lit" (Premi Born 2019), "Glásnost" (2018), "S'horabaixa" (finalista Premi Born 2016), "Cocina Límite" (2016), "La Montaña Virtual" (2014), "La Lengua Atolondrada" (2013), "Folie en famille" (2007), "Sweet Dreams" coescrita amb Enric Nolla (2005), "Niederungen" (Premi Butaca al millor espectacle de petit format i a la millor escenografia 2002) i "Addictes a la Pepsi" (1999). També convé destacar la seva tasca investigadora, la qual, els darrers anys, s’ha centrat sobretot en les noves tendències teatrals, amb especial atenció a l’escena interdisciplinària del segle XXI.
Nom
10 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 10
Obra Niederungen(2002) Gázquez, Ricard; Moreno, AnabelMüller recrea els escenaris i les imatges de l'experiència dura i dolorosa dels anys de la dictadura de N. Ceaucescu a Romania, i "Niederungen" indaga en la memòria de Käthe, una víctima de la repressió en un entorn rural i submís, en una 'terra baixa'. Així doncs, en un espai oníric, irreal, van filant-se de manera desordenada i espasmòdica escenes que passen per la memòria de la protagonista, en una mena de viatge iniciàtic fatal i traumàtic en què la nena descobreix la misèria domèstica, quotidiana, i la degradació moral dels seus. En un nucli patriarcal endogàmic i despòtic, en aquest entorn depriment i decebedor, fred, la Käthe creix, fent front a les ires dels adults i entrant de ple a la vida adulta, desafiant les pors infantils i convocant la mort. Així, es barregen en la caòtica acció de repeticions rutinàries els desvariejos de cada personatge, amb un aire ritualitzat: personatges reals i familiars i d’altres de contístics, com una bruixa vampírica o un home enorme, i el fantasma de l'avi, que fa de les seves.Obra La lengua atolondrada(2013-05) Gázquez, RicardL’Ana és una professora de literatura que viu amb la seva filla de 19 anys, l’Helena. Tenen una relació aparentment bona, però que es veu alterada quan la noia porta el seu nòvio a viure a casa. L’Ana es veu obligada a mantenir-los a tots dos, però cada cop se sent més contrariada quan veu que la seva filla s’està distanciant molt d’ella. Alhora, el Fernando, pare de l’Helena i ex-marit de l’Ana, torna a les seves vides amb la intenció d’instal·lar-se a casa. Tot plegat fa que l’Ana s’atabali amb la situació i es queixi. Però un dia s’assabenta que el Fernando, pel seu compte, va agafar el nòvio de l’Helena, se’l va endur amb cotxe i li va fer entendre que no havia de tornar ni amb l’Helena ni a casa. Ella, malgrat que no li agrada gens que hagi estat violent i li sàpiga greu per la seva filla, no diu res. I això és el que desencadenarà l'allau dins la família: l’Helena cada cop estarà més fora de si i se sentirà més estranya. La noia se suïcida.Obra Els Satèl·lit(2019) Gázquez, RicardLa Jennifer ha desaparegut. Les seves amigues i veïnes imaginen què li deu haver passat. Cadascuna mira de donar respostes als motius que la poden haver portar a fugir de la barriada i a escapar de les condicions complexes que l'envolten.Obra Lengua de Buey(2000-06) Gázquez, RicardMarcelo Buey ha comès un crim i va pels carrers parlant d’allò que l’obsessiona. El xivarri de la gentada de la ciutat vella l’envolta, les veus dels veïns ressonen al seu cap. Marcelo parloteja sense treva i va revivint les escenes del delicte. Però tenia tantes ganes de matar-la... Quan finalment es troba assetjat pels testimonis que l’acusen, es talla la llengua per no confessar davant la multitud que pretén ajusticiar-lo.Obra Folie en familleGázquez, RicardLa Irene ha mort a mans del seu marit, el Felip. Les dones de la família (la Glòria, germana del Felip, la Rosa, germana de la Irene, i la Laura, la filla de la parella) queden en un estat de xoc que les fa actuar de manera irracional. Les hores que segueixen a l’assassinat, un crim de violència masclista, podrien no existir si haguessin trucat a la policia. Però no hi truquen, i es produeix un silenci carregat de dolor i desesperança. Les tres protagonistes es troben lligades al lloc dels fets pel seu vincle de sang, i ho posen tot en dubte per mirar de sobreviure a la situació, però de tant trasbalsades només fan que agreujar-ho tot. Intenten, de totes maneres, dilatar el moment d’enfrontar-se als fets: la mort d’una germana, cunyada i mare, i la mort simbòlica d’un home (germà, pare, marit i amant) que s’ha anat tiranitzant fins matar la seva dona.Obra Nocturn a quatre mans(2008-11) Gázquez, RicardL'obra mostra la relació entre Clara Wieck i el seu marit, Robert Schumann. Ell se n'enamora quan la veu tocar en un concert, de joveneta, i mantenen una relació ferma fins el dia que ella esdevé major d'edat. Un cop casats, la Clara es veurà obligada a deixar de composar, sobretot per manca de temps, ja que fa gires per tot Europa i ha de dur al món molts fills del seu marit; però també perquè Robert es dedica plenament a la composició i és ella l'encarregada d'interpretar les seves peces. Robert va ser el descobridor de Johannes Brahms, que va esdevenir amic íntim de la parella, sobretot durant la malaltia de Robert, que li perjudicava la salut mental i física, i el recloïa en sanatoris.Obra Una nit(2008-05) Gázquez, RicardDues veus insomnes passen revista, poèticament i fins a trenc d'alba, dels veïns d'un barri cosmopolita, un veïnatge bigarrat, amb habitants indígenes i nouvinguts que conviuen en un barri multiètnic d'una ciutat de la qual no en sabem el nom, però que podria ser qualsevol. Aquestes veus es passegen pel paisatge urbà que mostra aquest barri - que podria ser el del Raval de Barcelona - per donar compte de la mescla d'identitats, en un batibull d'hàbits, tonalitats i paisatges canviants.Obra S'horabaixa(2016-06) Gázquez, RicardUna parella de barcelonins estiueja en una casa d’una petita localitat de la serra de Tramuntana. Un dia senten un soroll i troben amagada al seu jardí una noia. Entenen que està fugint i volen ajudar-la. La noia no parla, no els diu res, i ells interpreten el seu silenci com una llicència per adoptar-la. D’aquesta manera, comencen a fer vida tots tres junts i hi projecten les seves il·lusions. Per passar desapercebuts, la dona i la noia es fan el mateix tall de cabells per semblar mare i filla. Un dia apareixen els perseguidors de la jove, amenacen la parella i destrossen el pis. Decideixen fugir i dur-la, com sigui, cap a Barcelona. Però descobreixen que la persegueix el seu pare, que els reté en un hotel de Migjorn. La noia els diu exactament què han de fer perquè tot surti bé, i ho fan. El pare abandona la lluita.Obra Tarta tatin(2001) Gázquez, RicardLa Marta és morta: l'ha matat el seu marit. Si més no, això diu la gent: que l'ha assassinat amb una navalla, que ha fugit en bicicleta, i s'ha tallat la llengua per no haver-ho d'explicar. La Marta diu que és l'única que sap realment què ha passat. I veu que la Teresa, que feia veure que era amiga seva, ara s'acosta al seu marit, i sembla que la vol substituir. La Marta actua i fa que la Teresa mori, i hagi de passar l'eternitat amb ella, com un esperit. Quan estan juntes li confessa què és el que realment va passar.Obra La montaña virtual y otros cuentos tecnológicos(2014) Gázquez, RicardEn aquesta obra passen moltes coses, o potser no n’hi passa cap. Tothom va a la muntanya però hi va amb el seu mòbil, només estan pendents d’això, i perceben el paisatge com un museu virtual sense catalogar; ja no hi ha silenci perquè hi va tothom el seu dia de festa. Un hotel en què ningú no es vol entendre: ni a recepció, ni els clients fan l’esforç de buscar un idioma com a punt de trobada. Unes dones espien un home i es creuen amb el dret de saber més sobre la seva vida. Una venedora ensenya un pis amb una tauleta on hi apareixen fotos del senyor gran que encara hi viu, però garanteix que és una inversió i, remarca, el senyor és molt gran. Dues amigues d'infantesa es retroben per Facebook; una està molt depressiva i li demana ajuda a l’altra, que intentarà entabanar-la perquè li deixi diners. Una desfilada d’SMS que mostren declaracions, comiats i traïcions. Dos paisatges literaris en realitat virtual: “En las soledades de Tocqueville” i “Recordando la invención de Morel”. Una audio-descripció per a cecs de pel·lícules antigues. Una dona ens explica que és "hacker" però que el seu marit i els seus fills ni s’ho pensen, i que escriurà un best-seller i tots es pensaran que té una imaginació desbordant. Una parella grava les 24 hores del seu dia a dia amb finalitats artístiques. I, per acabar, es mostra la desconnexió a través d’un panell d’informació del contestador automàtic.