Ricard Gázquez

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1969. Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctorat en Arts Escèniques. Actualment, és el director artístic de l’Aula de Teatre de la UAB i treballa com a professor de dramatúrgia i escenificació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre els textos que ha escrit i dirigit destaquen: "Els Satèl·lit" (Premi Born 2019), "Glásnost" (2018), "S'horabaixa" (finalista Premi Born 2016), "Cocina Límite" (2016), "La Montaña Virtual" (2014), "La Lengua Atolondrada" (2013), "Folie en famille" (2007), "Sweet Dreams" coescrita amb Enric Nolla (2005), "Niederungen" (Premi Butaca al millor espectacle de petit format i a la millor escenografia 2002) i "Addictes a la Pepsi" (1999). També convé destacar la seva tasca investigadora, la qual, els darrers anys, s’ha centrat sobretot en les noves tendències teatrals, amb especial atenció a l’escena interdisciplinària del segle XXI.
Nom

Filtres

2002 - 20072
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Família ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Niederungen
    (2002) Gázquez, Ricard; Moreno, Anabel
    Müller recrea els escenaris i les imatges de l'experiència dura i dolorosa dels anys de la dictadura de N. Ceaucescu a Romania, i "Niederungen" indaga en la memòria de Käthe, una víctima de la repressió en un entorn rural i submís, en una 'terra baixa'. Així doncs, en un espai oníric, irreal, van filant-se de manera desordenada i espasmòdica escenes que passen per la memòria de la protagonista, en una mena de viatge iniciàtic fatal i traumàtic en què la nena descobreix la misèria domèstica, quotidiana, i la degradació moral dels seus. En un nucli patriarcal endogàmic i despòtic, en aquest entorn depriment i decebedor, fred, la Käthe creix, fent front a les ires dels adults i entrant de ple a la vida adulta, desafiant les pors infantils i convocant la mort. Així, es barregen en la caòtica acció de repeticions rutinàries els desvariejos de cada personatge, amb un aire ritualitzat: personatges reals i familiars i d’altres de contístics, com una bruixa vampírica o un home enorme, i el fantasma de l'avi, que fa de les seves.
  • Miniatura
    Obra
    Folie en famille
    Gázquez, Ricard
    La Irene ha mort a mans del seu marit, el Felip. Les dones de la família (la Glòria, germana del Felip, la Rosa, germana de la Irene, i la Laura, la filla de la parella) queden en un estat de xoc que les fa actuar de manera irracional. Les hores que segueixen a l’assassinat, un crim de violència masclista, podrien no existir si haguessin trucat a la policia. Però no hi truquen, i es produeix un silenci carregat de dolor i desesperança. Les tres protagonistes es troben lligades al lloc dels fets pel seu vincle de sang, i ho posen tot en dubte per mirar de sobreviure a la situació, però de tant trasbalsades només fan que agreujar-ho tot. Intenten, de totes maneres, dilatar el moment d’enfrontar-se als fets: la mort d’una germana, cunyada i mare, i la mort simbòlica d’un home (germà, pare, marit i amant) que s’ha anat tiranitzant fins matar la seva dona.
  • Miniatura
    Obra
    Nocturn a quatre mans
    (2008-11) Gázquez, Ricard
    L'obra mostra la relació entre Clara Wieck i el seu marit, Robert Schumann. Ell se n'enamora quan la veu tocar en un concert, de joveneta, i mantenen una relació ferma fins el dia que ella esdevé major d'edat. Un cop casats, la Clara es veurà obligada a deixar de composar, sobretot per manca de temps, ja que fa gires per tot Europa i ha de dur al món molts fills del seu marit; però també perquè Robert es dedica plenament a la composició i és ella l'encarregada d'interpretar les seves peces. Robert va ser el descobridor de Johannes Brahms, que va esdevenir amic íntim de la parella, sobretot durant la malaltia de Robert, que li perjudicava la salut mental i física, i el recloïa en sanatoris.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    S'horabaixa
    (2016-06) Gázquez, Ricard
    Una parella de barcelonins estiueja en una casa d’una petita localitat de la serra de Tramuntana. Un dia senten un soroll i troben amagada al seu jardí una noia. Entenen que està fugint i volen ajudar-la. La noia no parla, no els diu res, i ells interpreten el seu silenci com una llicència per adoptar-la. D’aquesta manera, comencen a fer vida tots tres junts i hi projecten les seves il·lusions. Per passar desapercebuts, la dona i la noia es fan el mateix tall de cabells per semblar mare i filla. Un dia apareixen els perseguidors de la jove, amenacen la parella i destrossen el pis. Decideixen fugir i dur-la, com sigui, cap a Barcelona. Però descobreixen que la persegueix el seu pare, que els reté en un hotel de Migjorn. La noia els diu exactament què han de fer perquè tot surti bé, i ho fan. El pare abandona la lluita.