Iván Morales
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Iván Morales (Barcelona, 1979). Actor, director i guionista. Entre els anys 2011 i 2017, gestiona, juntament amb Xavi Sàez i Anna Alarcón, la companyia teatral Prisamata. A partir del 2018 dirigeix, amb la col·laboració de Júlia Simó, la productora teatral i audiovisual Los Montoya.
Nom
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra (títol per determinar) Un documental polític(2013-01) Morales, Iván1, 2 i 3 són tres personatges grotescos que es troben en un espai tètric on hi ha una pissarra amb un espai buit allà on hi hauria d'haver escrit el títol de l'obra que s'està representant. 1 i 2 interpel·len algú del públic (el Protagonista), el porten al mig de l'escena i li expliquen que tot l'espectacle és una excusa per haver-lo dut fins allà. Li diuen que ell (el Protagonista) és la peça fonamental que necessiten, algú que els ha de liderar. A continuació, 1 demana al Protagonista que els digui què és el més important per a ell. 2 apunta la resposta a l'espai buit de la pissarra, i 1 assegura que aquesta resposta és l'esperança que els ha de guiar a partir d'aquell moment. Finalment, 1 i 2 diuen al protagonista que s'ha de posicionar i li pregunten si vol ser el seu líder.Obra Toc toc(2011-11) Morales, IvánJ i F es troben al davant d'una porta, i F du una carpeta amb papers per signar. Truquen a la porta i, com que no obtenen resposta, obren i J entra. Quan surt, diu que la persona que hi ha a dins està estirada i, tot seguit, entren tots dos. Passats uns instants F surt amb un pot de pastilles que la persona que està estirada, una dona gran, tenia al seu costat; comenta que ell ha anat fins allà perquè la dona firmi, i J diu que no es pensa sentir culpable, perquè la feina que ells fan algú l'ha de fer. Aleshores fan una trucada i queden a l'espera que els seus interlocutors arribin i buidin l'estómac de la dona per intentar salvar-li la vida.Obra Ens direm adéu algun dia?(2019) Morales, IvánSamuel Beckett (Sam) està assegut a la taula d'un bar; arriba Valerie Solanas (Val) amb taques de sang a la roba. Sam pregunta si ha d'anar a veure algú i Val respon que no. Ella comenta que la sang que du a les mans no marxa, i que no hauria hagut de fer mal a algú de qui no esmenta el nom si aquesta persona li hagués tornat el manuscrit. Sam li pregunta a Val si no ha vist a cap alemany i confessa que està en crisi creativa. Val l'acusa de tenir por i Sam respon que potser hauria de tenir una arma. Aleshores, Sam comença a proposar idees de pel·lícules o propostes teatrals que puguin fer-lo triomfar. Recorda, diverses vegades, que ell en una ocasió va arribar a conèixer un gegant. Val, que intenta rentar-se les mans de sang sense èxit, dona la seva pistola a Sam. Val afirma que, amb el seu crim, ha canviat la història de l'art. Sam marxa, amb l'arma de Val, qui torna a recordar-li que ell va conèixer un gegant. Sam s'acomiada de Val, tot i que ella dubta que mai arribin a dir-se adéu del tot.