Aina Tur

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Menorca, 1976. Dramaturga i directora.Estudia farmàcia per la UB, enginyeria agrònoma a la UPC, interpretació al Col·legi del Teatre, dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i, actualment, llengua i literatura catalanes a la UOC. És autora de diversos textos teatrals i també ha publicat narrativa i assaig. Actualment és responsable de Programació de la Sala Beckett i és membre del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Fotofòbia
    (2015-01) Tur, Aina
    La Maria està preocupada perquè la seva parella, l’Albert, pateix fotofòbia i evita que tinguin qualsevol mena de contacte sexual. Ella descobreix que pren Levitra, un medicament contra la disfunció erèctil, indicat per practicar sexe en grup. L’Albert, que és actor, li confessa que després de la llei Wert -que ha aplicat l’IVA reduït a la pornografia en contraposició al del teatre, que es manté al 21%-, ell i la seva companyia s’han vist obligats a estrenar una versió porno de “Hàmlet” per tal que l’espectacle sigui viable econòmicament. Després del xoc inicial, aquesta confessió durà la parella a explorar més a fons la seva sexualitat.
  • Obra
    Es lloga habitació
    (2013-06) Tur, Aina
    La Maria i en Robert, una parella que ronda la trentena, es veuen obligats a llogar una habitació de casa seva per tal de fer front a les dificultats econòmiques que pateixen des que ell no té feina. En Pol s’instal·la al seu pis, i ben aviat la parella ho viu com un problema que compromet seriosament la seva intimitat. Tanmateix, a mesura que passen els dies, en Pol cada cop està més integrat, fins al punt que entre ell i la Maria s’estableix una connexió especial. Una connexió que potser mai s'hauria produït si la situació econòmica d’en Robert i la Maria hagués estat una altra.
  • Obra
    Dimecres
    (2009-12) Tur, Aina
    En Pau és un escriptor menorquí que despenja les cortines de la casa del seus somnis per tornar-se’n a viure a casa dels seus pares; o potser les penja el dia que tot just s’hi ha instal•lat. A partir d’aquest senzill gest, en Pau viatja -entre el somni i el record- a través de vint-i-una dones que han format part de la seva vida. Dones que no ha conegut però imagina, dones que encara recorda, dones que potser ja ha oblidat. Vint-i-una dones amb una cosa en comú: totes tenen el rostre de la dona que estima.