"Pedra de tartera" és un recorregut per la vida de la Conxa, una dona d’un poble del Pallars, durant la primera meitat del segle XX, des de la seva infantesa quan ha de marxar de casa per anar a viure amb els seus oncles, fins a la seva vellesa a Barcelona, passant pel primer amor, el seu casament, el naixement dels fills, la guerra civil espanyola, la mort del marit o el naixement dels néts. Els tres personatges femenins de l'obra representen indistintament la Conxa i d’altres personatges secundaris que hi apareixen.
L’Agnès, de vint-i-tres anys, es queda òrfena i paraplègica en un accident automobilístic i és internada en una residència hospitalària. Allà comparteix la crua realitat amb altres pacients, acompanyants i personal de servei, entre els quals destaquen una dona invàlida i la seva filla Glòria –que ha renunciat a una vida pròpia per tal de poder-la cuidar–, el Rafael –un home obsessionat pel seu passat–, o el Carles –un voluntari que s’enamora de l’Agnès–. La nova vida li canvia la personalitat i la porta a intentar enverinar la mare de la Glòria, per tal que aquesta pugui viure, per fi, la seva vida. Però el pla no funciona i, al final, és el Rafael el que acaba prenent el verí.
