Jaume Serra Fontelles

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Manresa, 1946. Autor dramàtic, director, realitzador i guionista. Als anys 70 es dedicà també a la narrativa. Des d'aleshores, només escriu teatre. En tots dos gèneres ha estat premiat en diverses ocasions. També és realitzador de televisió. Té obres escrites que no figuren a aquesta base, anteriors al 1985.
Nom

Filtres

19831
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Destí ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Darrer vol d'orenetes
    (1994) Serra Fontelles, Jaume
    Un home adult es reconeix en el noi que se li acaba d'aparèixer al davant. És la seua pròpia imatge de la joventut, i aprofita per encarar el passat i reflexionar al voltant de tots els somnis i il·lusions que de jove li mantenien l'interès. El noi jove que té al davant, a la vegada, pren consciència que el seu interlocutor és la pròpia imatge del futur, i també s'hi encara, però per negar el destí que li espera. Enmig d'aquesta discussió, irromp sobtadament un home vell, desvalgut i absolutament desil·lusionat que els mostra com seran els darrers moments de la vida i l'arribada mateix de la pròpia mort. És, lògicament, llur pròpia imatge del futur.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Exclòs
    (1992) Serra Fontelles, Jaume
    Un viatger en busca del seu destí arriba a una estació de ferrocarril on hi ha cinc persones de la zona. Entre ells conversaran de la vida, sobre el present, el futur, el sentit que té la vida, sobre el que fa cadascú... Al final sabem que tot ha estat mentida i el viatger seguirà el seu camí en busca d'aquestes respostes.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Sarsuela de malves
    (1980) Serra Fontelles, Jaume
    Els cinc personatges de "Sarsuela de Malves" -Mateu, Marcel·lina, Bel, Roc i Rita- estan irremeiablement abocats a la mort, i conscientment es posicionen davant d'aquest destí tràgic a través d'una convivència plena de jocs i lluites entre ells, mogudes per una única voluntat: aferrissar-se a la vida i combatre el pas del temps a través de l'acció. Tan sols Mateu accepta l'evidència de la mort i queda al marge de la resta. De fet, a través de la seua postura esdevé un ambaixador de la mort, i al llarg de l'obra es dedica a prendre mides de la resta de companys per a construir-los la caixa amb què iniciaran el camí de l'eternitat.