Felip Gallart Fernández

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Artesa de Lleida (Segrià), 1962. Mestre. Ha publicat llibres de narrativa breu, teatre, assaig i poesia.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Degotalls
    Gallart Fernández, Felip
    A finals del segle XIX, un grup d’actors representa una obra escrita pel propi director, en Carles. Aquesta obra, “Degotalls”, explica la tràgica història de dos enamorats, en Ferran i la Beatriu. Els pares d’ella l’obliguen a casar-se amb el comte Obac, un home sense escrúpols. Un duel entre en Ferran i el comte acaba amb la vida del primer, i Beatriu mor dolçament als peus de la tomba del seu estimat. Aquest tipus de teatre romàntic és criticat per un dels actors, l’Ignasi Iglésias, qui defensa un teatre més acostat a la realitat. El cert, però, és que l’obra està basada en les experiències personals del propi director: en la seva joventut, ell va ser part d’un triangle amorós i, per gelosia, va matar en Ferran, l’home de qui estava enamorada la dona a qui ell estimava, la Beatriu. La pena per aquesta mort va fer que Beatriu morís uns anys després. La consciència d’en Carles no l’ha deixat viure des de llavors, i “Degotalls” és una forma d’intentar expiar la seva culpa.
  • Obra
    En Joan Silencis
    Gallart Fernández, Felip
    En una ciutat en la qual es potencia al màxim el soroll i en la qual aquells que en són contraris són considerats uns agitadors, en Joan odia el soroll i li encanta el silenci. Les veïnes, l’escola i els propis pares es preocupen i el consideren anormal, però després que en Joan convenci els pares de posar-se taps a les orelles, aquests descobreixen la tranquil·litat que es desprèn del silenci i en resten meravellats. Finalment, tots tres decideixen anar a viure el camp, on encara poden sentir-se els rossinyols.
  • Obra
    Màrius Torres, l'última rosa
    Gallart Fernández, Felip
    L’obra, centrada en la figura de Màrius Torres, està dividida en tres actes clarament diferenciats temàticament. En el primer, se’ns deixa entreveure quina era l’opinió del poeta sobre temes com ara la música, la poesia, la natura, l’amistat, l’amor i la guerra. En el segon acte, es fa un recorregut pels moments més significatius de la seva vida: la joventut, el primer amor, la irrupció de la malaltia, etc. Finalment, el tercer acte constitueix una meditació sobre la mort, el sentit de la vida, i Déu. Tot plegat combinant mostres de la seva poesia amb intervencions del propi poeta, ja internat al sanatori i a les acaballes de la vida.
  • Obra
    No hi ha pany que tanqui
    Gallart Fernández, Felip
    Una companyia de còmics es troba en un castell preparant un acte sacramental, el qual havia estat l’espectacle preferit del vell comte. El seu fill i nou comte preferiria alguna cosa més divertida, però com que veuen impossible improvisar un nou espectacle en tan poc temps, decideixen tirar endavant amb l’acte sacramental. Mentre preparen l’escenografia, un dels actors, en Met, comença a explicar les seves peripècies sexuals: com va perdre la virginitat amb la Genoveva, fent-se passar per l’enamorat d’aquesta; com es va embolicar amb dues amigues fent veure que els marits d’aquestes s’havien burlat d’ell; com se’l va rifar la Dorotea, una dona amb molts bon atributs però només interessada en els seus diners, etc. El comte, que ha estat escoltant durant bona part de la història d’amagat, fa que s’adonin que aquesta història és precisament l’espectacle còmic que ell havia demanat abans, cosa que posa en evidència l’estret vincle que hi ha entre el teatre i la vida.