Rosa Molina

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Rosa Molina (Terrassa, 1974) té lligams amb les ciutats de Barcelona i Oslo. Ha rebut formació en interpretació, direcció i dramatúrgia en diverses escoles, així com a l’Obrador de la Sala Beckett. També és llicenciada en Periodisme i té un Postgrau en Teatre i Educació per l’Institut del Teatre. Les seves obres més destacades són 'La contemplació de la bellesa (i skjønnhet)' (2019), 'Gustafsson R60' (2020) i 'Gràcia' (2021). Ha escrit les peces de microteatre 'My heart will go on', 'Cafè Hippodrome' i 'Tequila'. Ha dirigit bona part de les obres que ha escrit i és la fundadora de la companyia Pomodoro. És coautora de l’obra sobre immigració 'Migrante'. Des del 2016 participa al laboratori de creació Peripècies de la Sala Beckett, coordinat per Sergi Belbel. Ha format part comitè organitzador de l’Oslo Impro Festival 2019 i és membre del projecte artístic Variations of Beckett de Schouskollektivet i del col·lectiu Impro Neuf. La seva primera obra en noruec es titula 'Manglende biter' i ha estat becada per la Dramatikkens hus d’Oslo.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    La contemplació de la bellesa (i skjønnhet)
    (2019) Molina, Rosa
    L'obra està inspirada en fets reals. El 1900 Pablo Picasso i el seu bon amic i també pintor Carles Casagemas arriben a París per participar a l'Exposició Universal. Allà coneixen la model Laure Gargallo, que en cercles artístics es fa dir Germaine. És una dona amb un gran esperit de supervivència que prové d’un dels barris més pobres de la ciutat. Carles Casagemas se n'enamora perdudament. En ser rebutjat, se suïcida al Cafè Hippodrome, després d’haver-la disparat. La mort de Casagemas afecta profundament Picasso i és el detonant del seu període blau. Germaine sobreviu a l’incident i Picasso i ella es fan amants, tot i que la relació, plagada de sentiments de culpa i desconsol, no pot durar gaire temps.
  • Obra
    Gràcia
    (2021) Molina, Rosa
    En Roberto i la Maria són veïns i una tarda es troben per casualitat al terrat del seu bloc de pisos, situat al barri de Gràcia de Barcelona. Ell treballa de cuidador en una residència d'avis i ella és repartidora. Tot dos conversen de manera distesa sobre la vida fins que la Maria revela que té la intenció de suïcidar-se. En Roberto, que fins aquell moment s'havia mostrat amigable i distès, se sent responsable de la vida de la Maria i intenta fer-la canviar d'idea. Al llarg d'aquesta estona parlaran sobre temes centrals dels temps actuals: la pressió estètica i social a què ens sotmet la societat, la superficialitat i la hipocresia a què ens aboquen les noves tecnologies, la manca de drets i llibertats, la violència contra les dones, els drets del col·lectiu LGTBIQ, etc. Amb sensibilitat i sentit de l'humor, en Roberto condueix la conversa i aconsegueix que la Maria li expliqui per quin motiu està tan deprimida: la mort del seu pare i tot el que això ha provocat. Finalment, la coincidència de la seva trobada i les confessions que comparteixen sobre el seu passat els uneix i els abstreu momentàniament de la soledat.