Miquel López Crespí

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    Disbauxa
    (2008) López Crespí, Miquel
    Dotze veus diferenciades, de les quals no en sabem res però que es presenten totes amb noms bíblics (Sara, Rut, Simó, Rebeca, Elies, Isabel...), ens enuncien, amb un to crític, diferents aspectes de la vida quotidiana. Així, apareixen, per exemple, crítiques a la por dels rics a ser víctimes de robatoris, a la poca confiança que el sistema educatiu pugui canviar les persones, a l'individualisme exacerbat, a la manca de memòria històrica, a la solitud o a la ciutat moderna, entre d'altres.
  • Obra
    El cadàver
    López Crespí, Miquel
    Al voltant del cadafal d'un empresari falangista mallorquí es reuneixen la seva mare (que ha hipotecat tota la vida per poder cuidar-lo), la seva dona (boja i enganyada), la seva filla (materialista i "femme fatale") i la seva última amant (aprofitada i venjativa), per vetllar-lo i fer un repàs de la seva existència turmentada. Una existència marcada pels assassinats i les violacions de la seva joventut feixista durant la guerra civil, els remordiments inesborrables, els records angoixants i una desmesurada ambició econòmica només comparable a la seva degradació moral i a les seves perversions sexuals. I, pul·lulant al seu voltant, quatre dones frustrades, afamades de diners i d'ambicions malsanes, que no troben en la seva mort sinó un alleugeriment espiritual i noves perspectives econòmiques.
  • Obra
    Signes
    López Crespí, Miquel
    Dotze personatges parlen sobre aquells temes que els preocupen i que, d’una manera o altra, han marcat o marquen les seves vides. Viuen a les Illes Balears i, per tant, es mostren preocupats per la degradació que ha sofert l’illa com a conseqüència del turisme massificat dels darrers anys i la pèrdua d’identitat i tradicions que això ha comportat. Políticament, són persones progressistes que es troben perdudes en un món en el qual els partits polítics que s’autoanomenen d’esquerres només en tenen el nom. També expressen un rebuig total a la globalització i a l’americanització de la vida moderna. El record d’aquelles relacions ja passades també és esmentat sovint a escena. Es tracta, però, de “continuar sempre amb esperança no del tot perduda”. Tot plegat explicat únicament a través de la paraula, ja que, tal com diu un dels personatges referint-se a una obra de teatre, actualment és “impossible fer una obra teatral normal”
  • Obra
    Una llunyana aurora
    López Crespí, Miquel
    A l'estudi del pintor mallorquí Nereu es reuneixen alguns companys i companyes idealistes, militants comunistes i antics joves revolucionaris del maig del 68. Han passat molts anys i els ideals han anat enderrocant-se amb la caiguda de l'URSS i del mur de Berlín. Alguns excompanys han traït la causa i la corrupció política infecta tot el país. A més a més, per agreujar la situació, la dona d'en Nereu els increpa constantment titllant-los de fracassats i pocapenes, incapaços d'adaptar-se als nous temps que corren. I tot això, en una obra coral, feta de frases i d'ideals, on l'expressió de les idees prima per sobre de l'acció dramàtica.
  • Obra
    L'any de les serps
    López Crespí, Miquel
    En el quinzè aniversari de la revolució dels clavells, un grup de persones semblen estar en un local d’assaig. Els joves se senten perduts, sense esperança, per com han anat les coses després de la mort del dictador, i són conscients que l’únic que preocupa actualment a la gent és arribar a finals de mes. Els grans, per la seva banda, no volen recordar les il·lusions que tenien abans i que no s’han acomplert ni volen remoure res que pugui crear conflictes. Els seus companys van morir o han esdevingut part del poder contra el qual havien lluitat tant. S’adonen que és impossible tornar enrere i que no poden inventar-se un passat ideal que no ha existit mai. La soledat i la frustració són les guerres contra les quals s’ha de lluitar avui, ja que causen tants morts com les altres. Tot plegat en “una obra sense principi i sense final”.