Alexandre Ballester Moragues

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
GavĆ , Baix Llobregat, 1934. Resideix a Sa Pobla, Mallorca, des que tenia un any. Autor de teatre des dels anys 60, prĆ cticament tota la seva obra ha estat premiada i s'estrenĆ  als anys 60 i prinicpi dels 70.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Massa temps sense piano : Faula cronicada en tres actes
    Ballester Moragues, Alexandre
    Donya Victòria, fadrina, verge i mĆ rtir segons les males llengües, Ć©s la darrera representant d’una antiga nissaga que ha vingut a menys. Com que necessita diners, lloga el pis que hi ha damunt de casa seva a un nord-americĆ . Amb ella, viuen els seus dos nebots, en Perico (un tarambana que li xucla tot el que pot) i l’Anna (enamorada d’un home amb molts ideals però pocs diners), i la visita assĆ­duament un admirador, el mariscal ValentĆ­ Valent i Brau. Quan Donya Victòria s’assabenta que el nord-americĆ  organitza orgies, decideix iniciar un procĆ©s penal per fer-lo fora. Ara bĆ©, quan un dia, mentre ella i el mariscal l’espien amb periscopi, el veu en calƧotets, s’ho repensa. Al final de l’obra, el nord-americĆ  haurĆ  hagut d’anar-se’n, l’Anna estĆ  prenyada i vol ser mare soltera, i el mariscal porta a Donya Victòria un piano que cau per les escales. Just llavors el seu advocat li fa saber que hi ha un rus que vol llogar-li el pis.
  • Obra
    Fins al darrer mot : Gatada en XV peus
    Ballester Moragues, Alexandre
    Un rodamón, en Benet TarlĆ , arriba a la plaƧa de la ciutat independent de Paraleda, on governa de fa anys en Ciriac Curriola a travĆ©s de la por i la repressió. Aquell dia en Ciriac Ć©s matat per dos sĆŗbdits seus, en Marraco i en Peirot, i tota la ciutat de Paraleda celebra aquesta mort com l’inici d’un perĆ­ode de llibertat. Els antics consellers de Ciriac esdevenen els caps del govern transitori mentre es preparen unes eleccions que faran que en Marraco o en Peirot esdevinguin president. NomĆ©s en Benet i una boja, la Mònica, són conscients que el tirĆ  el porta tothom dintre seu. Quan falta poc per les eleccions, els antics consellers de Ciriac s’adonen que són a punt de perdre el poder, i decideixen aplaƧar les eleccions amb l’excusa que no són viables fins que tothom no entengui cada paraula del diccionari... Mentrestant, en Benet i la Mònica han decidit abandonar junts el poble.
  • Obra
    Siau Benvingut
    Ballester Moragues, Alexandre
    DesprĆ©s que un ambaixador i la seva famĆ­lia abandonin la casa d’estiueig per tornar al fred paĆ­s on ell treballa, dos rodamóns, l’August i en Clau, ocupen la casa amb el beneplĆ cit de la dona de fer feines per passar-hi l’hivern. L’August paga a aquesta dona alguns diners, i en Clau treballa per a l’August. Al llarg de l’hivern es desenvolupa entre els dos rodamóns una relació d’amistat. Coincidint amb el final de la primavera i amb unes maniobres militars que es fan a les rodalies, l’August i en Clau deixen la casa, car l’arribada dels senyors Ć©s pròxima. Aquests arriben l’endemĆ  i, enmig d’una visita de benvinguda per part de les autoritats civils, apareix en Clau per enunciar que l’August ha estat mort per un projector llanƧat per error durant les maniobres.
  • Obra
    Un baül groc per a Nofre Taylor
    Ballester Moragues, Alexandre
    Nofre Taylor Ć©s un d’aquells grans homes que s’ha creat a si mateix del no-res. TĆ© un estol de criats que fan el que els diu fins al mĆ©s petit detall, i totes les dones estan desitjoses de caure als seus peus. El seu gran competidor Ć©s en Bieló Roig. En Bieló necessita set minuts trenta segons per vestir-se, mentre que ell ho fa en set minuts trenta-dos segons, la qual cosa Ć©s una gran desgrĆ cia. D’altra banda, però, ell fabrica 690.000 tiradors a l’any, mentre que en Bieló en produeix 689.999. La competĆØncia Ć©s, doncs, aferrissada. Un dia arriba a casa d’en Nofre la Beatriu, una noia a qui en Nofre havia conegut de petita. En Nofre creu que caurĆ  als seus peus immediatament, però la Beatriu Ć©s diferent: li agrada somniar, gaudir d’una posta de sol i passejar. No pot entendre el ritme de vida que duu en Nofre i, desprĆ©s que el seu xicot passi a treballar per a ell, se’n va. Com a regal de comiat, però, li envia un baül groc, el lloc on en Nofre anirĆ  a parar faci el que faci.