Alexandre Ballester Moragues

Foto de perfil
Adreça de correu electrĂČnic
Data de naixement
GavĂ , Baix Llobregat, 1934. Resideix a Sa Pobla, Mallorca, des que tenia un any. Autor de teatre des dels anys 60, prĂ cticament tota la seva obra ha estat premiada i s'estrenĂ  als anys 60 i prinicpi dels 70.
Nom

Filtres

Restablir filtres

ConfiguraciĂł

Data de finalització: 2009 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Miniatura
    Obra
    Velles i noves converses
    (2008) Ballester Moragues, Alexandre
    En una terrassa d'un cafĂš, dos homes i dues noies tenen converses paral·leles. Els homes parlen i xafardegen sobre les dues noies. Una d'elles acaba d'explicar al seu pare que Ă©s lesbiana i li ho conta a l'altra noia, que Ă©s la seva parella. El pare s'ho ha pres bĂ©; en canvi, la seva madrastra no ho accepta. Sigui com sigui, han decidit emprendre una nova vida juntes i ningĂș no les aturarĂ .
  • Miniatura
    Obra
    Les llĂ grimes del VienĂšs
    Ballester Moragues, Alexandre
    El CafĂš VienĂšs Ă©s a punt de tancar, perquĂš el seu amo l’ha hagut de vendre per problemes econĂČmics. Es tracta d’un cafĂš a l’antiga, amb el seu piano i els seus parroquians incondicionals, amb histĂČries de gran famĂ­lia i un personal fidel i insubornable. L’acciĂł tĂ© lloc durant l’Ășltim dia d’obertura del local, i de mica en mica anem coneixent les intricades relacions dels uns amb els altres, en una comĂšdia coral d’atmosfera enigmĂ tica i nostĂ lgica. Finalment, tot i perdre el local, entre tots decideixen comprar-ne un de nou i construir-hi novament el CafĂš VienĂšs, mantenint-ne, sobretot, el seu esperit.
  • Miniatura
    Obra
    Massa temps sense piano : Faula cronicada en tres actes
    Ballester Moragues, Alexandre
    Donya VictĂČria, fadrina, verge i mĂ rtir segons les males llengĂŒes, Ă©s la darrera representant d’una antiga nissaga que ha vingut a menys. Com que necessita diners, lloga el pis que hi ha damunt de casa seva a un nord-americĂ . Amb ella, viuen els seus dos nebots, en Perico (un tarambana que li xucla tot el que pot) i l’Anna (enamorada d’un home amb molts ideals perĂČ pocs diners), i la visita assĂ­duament un admirador, el mariscal ValentĂ­ Valent i Brau. Quan Donya VictĂČria s’assabenta que el nord-americĂ  organitza orgies, decideix iniciar un procĂ©s penal per fer-lo fora. Ara bĂ©, quan un dia, mentre ella i el mariscal l’espien amb periscopi, el veu en calçotets, s’ho repensa. Al final de l’obra, el nord-americĂ  haurĂ  hagut d’anar-se’n, l’Anna estĂ  prenyada i vol ser mare soltera, i el mariscal porta a Donya VictĂČria un piano que cau per les escales. Just llavors el seu advocat li fa saber que hi ha un rus que vol llogar-li el pis.
  • Miniatura
    Obra
    Un baĂŒl groc per a Nofre Taylor
    Ballester Moragues, Alexandre
    Nofre Taylor Ă©s un d’aquells grans homes que s’ha creat a si mateix del no-res. TĂ© un estol de criats que fan el que els diu fins al mĂ©s petit detall, i totes les dones estan desitjoses de caure als seus peus. El seu gran competidor Ă©s en BielĂł Roig. En BielĂł necessita set minuts trenta segons per vestir-se, mentre que ell ho fa en set minuts trenta-dos segons, la qual cosa Ă©s una gran desgrĂ cia. D’altra banda, perĂČ, ell fabrica 690.000 tiradors a l’any, mentre que en BielĂł en produeix 689.999. La competĂšncia Ă©s, doncs, aferrissada. Un dia arriba a casa d’en Nofre la Beatriu, una noia a qui en Nofre havia conegut de petita. En Nofre creu que caurĂ  als seus peus immediatament, perĂČ la Beatriu Ă©s diferent: li agrada somniar, gaudir d’una posta de sol i passejar. No pot entendre el ritme de vida que duu en Nofre i, desprĂ©s que el seu xicot passi a treballar per a ell, se’n va. Com a regal de comiat, perĂČ, li envia un baĂŒl groc, el lloc on en Nofre anirĂ  a parar faci el que faci.
  • Miniatura
    Obra
    Dins un gruix de vellut : (Facem comĂšdia)
    Ballester Moragues, Alexandre
    El Megarca serenĂ­ssim d'AlbopĂ s, Adalgot III, estĂ  malalt i tĂ© els dies comptats. Fa vint anys que va aconseguir el poder a travĂ©s d'un cop d'estat i durant tot aquest temps ha conduĂŻt el paĂ­s amb mĂ  de ferro. Ara AlbopĂ s estĂ  a les acaballes i ha esdevingut un paĂ­s endarrerit. Un dia, Adalgot s'adona que mai no ha rigut i ordena buscar qui el faci riure. Pocs temps desprĂ©s, uns comediants sĂłn detinguts a la frontera i duts davant d'Adalgot per complir les seves ordres. El governant, perĂČ, mor durant la seva actuaciĂł i Sibil·la, la filla d'aquell a qui Adalgot usurpĂ  el tron, esdevĂ© la nova monarca. Just llavors, perĂČ, apareix el sentinella de la frontera i anuncia que ha plogut tant que AlbopĂ s s'ha encongit i ha quedat reduĂŻt a aquella cambra de palau, les parets de la qual comencen a tremolar just en aquell moment.
  • Miniatura
    Obra
    Fins al darrer mot : Gatada en XV peus
    Ballester Moragues, Alexandre
    Un rodamĂłn, en Benet TarlĂ , arriba a la plaça de la ciutat independent de Paraleda, on governa de fa anys en Ciriac Curriola a travĂ©s de la por i la repressiĂł. Aquell dia en Ciriac Ă©s matat per dos sĂșbdits seus, en Marraco i en Peirot, i tota la ciutat de Paraleda celebra aquesta mort com l’inici d’un perĂ­ode de llibertat. Els antics consellers de Ciriac esdevenen els caps del govern transitori mentre es preparen unes eleccions que faran que en Marraco o en Peirot esdevinguin president. NomĂ©s en Benet i una boja, la MĂČnica, sĂłn conscients que el tirĂ  el porta tothom dintre seu. Quan falta poc per les eleccions, els antics consellers de Ciriac s’adonen que sĂłn a punt de perdre el poder, i decideixen aplaçar les eleccions amb l’excusa que no sĂłn viables fins que tothom no entengui cada paraula del diccionari... Mentrestant, en Benet i la MĂČnica han decidit abandonar junts el poble.
  • Miniatura
    Obra
    Siau Benvingut
    Ballester Moragues, Alexandre
    DesprĂ©s que un ambaixador i la seva famĂ­lia abandonin la casa d’estiueig per tornar al fred paĂ­s on ell treballa, dos rodamĂłns, l’August i en Clau, ocupen la casa amb el beneplĂ cit de la dona de fer feines per passar-hi l’hivern. L’August paga a aquesta dona alguns diners, i en Clau treballa per a l’August. Al llarg de l’hivern es desenvolupa entre els dos rodamĂłns una relaciĂł d’amistat. Coincidint amb el final de la primavera i amb unes maniobres militars que es fan a les rodalies, l’August i en Clau deixen la casa, car l’arribada dels senyors Ă©s prĂČxima. Aquests arriben l’endemĂ  i, enmig d’una visita de benvinguda per part de les autoritats civils, apareix en Clau per enunciar que l’August ha estat mort per un projector llançat per error durant les maniobres.
  • Miniatura
    Obra
    L'Ășnica mort de Marta Cincinnati
    Ballester Moragues, Alexandre
    El darrer exemplar de l’espĂšcie de colom migrador “Ectopistes Migratoris”, anomenat Marta, va morir l’u de setembre de 1914 a Cincinnati. Si bĂ© aixĂČ Ă©s el que figura arreu, perĂČ, el cert Ă©s que Marta va sobreviure grĂ cies a un vell doctor amic de la famĂ­lia, que va tenir-ne cura desprĂ©s d’un atac de cor. Des de llavors, Marta ha anat d’un paĂ­s a un altre fugint de PelegrĂ­ Hawks FalcĂł, l’Ășnic objectiu del qual Ă©s matar Marta Coloma Cincinnati. Un dia Marta decideix anar a AlbopĂ s, on viu una branca de la seva famĂ­lia, els Colomer, per passar-hi els que sap que seran els darrers dies de la seva existĂšncia, ja que intueix que PelegrĂ­ la segueix de prop. A mesura que PelegrĂ­ s’acosta a Marta, les relacions entre els Colomer es van enverinant a causa de la disputa sobre la propietat d’una font. Finalment les picabaralles s’estenen per tot el poble i, quan PelegrĂ­ Ă©s a punt de matar Marta, una pedra que entra per la finestra se li avança i treu la vida a la coloma. Just en aquell moment arriba la notĂ­cia que la font causant de tots els maldecaps s’ha assecat.