Albert Boadella Oncins

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1943. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona i al Centre Dramatique de l'Est, Estrasbourg, funda l'any 1962 la companyia Els Joglars. La seva activitat com a actor, director i dramaturg es desenvolupa quasi totalment dins d'aquesta companyia amb la qual ha creat una trentena de títols, sovint premiats, amb gran acceptació de públic, tant a Espanya com a l'estranger.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Columbi lapsus
    (1989) Boadella Oncins, Albert
    Uns periodistes visiten la Fundazione i s'interessen pel nou Albíssimo Master, un home ple de bones intencions. Quan Albíssimo s'adona de la corrupció existent dins la Fundazione voldrà evitar-la. Els Honorabile, que controlen els negocis bruts de la Fundazione no toleren que el Master s'interposi en els seus assumptes i tramen una conspiració contra ell. L'Albíssimo és avisat i ajudat per agents de la K.G.B. i membres de la seva guàrdia personal, els quals no poden evitar que el Master mori en estranyes circumstàncies. El polonès Karol Wojtilla, és elegit nou Master, amb el nom de Joan Pau II. Aquest seguirà el joc als Honorabile, que podran continuar fent de les seves dins la Fundazione.
  • Obra
    Yo tengo un tío en América
    (1991) Boadella Oncins, Albert
    Un grup de pacients del frenopàtic de Pruit inicien una sessió de teràpia que consisteix en reproduir el descobriment i colonització d'Amèrica mitjançant un psicodrama. Els pacients s'identifiquen amb indígenes d'una tribu que es veu envaïda per uns colonitzadors. Aquests són els mateixos treballadors i doctors del frenopàtic. Durant la sessió apareixen diverses imatges que recorden fets històrics, les quals, un cop filtrades a través de la bogeria dels interns, s'acosten més a un somni que a la realitat.
  • Obra
    El retablo de las maravillas: cinco variaciones sobre un tema de Cervantes
    (2003) Boadella Oncins, Albert
    Chanfállez, Rabelín i Arbequino són tres estafadors que, en ple segle XVI, es dediquen a anar de palau en palau mostrant l'inexistent retaule de les meravelles. Com que afirmen que només el poden veure aquells que són fills legítims i que tenen la sang neta de tota impuresa, ningú s'atreveix a desemmascarar-los, i tothom acaba lloant la bellesa del retaule. També el lloen els Condes de Daganzo, el fill dels quals és Don José, que té una discapacitat psíquica. Per guanyar-se la simpatia dels comtes, Chanfállez afirma que el retaule els pot ser d'algun consol, ja que els pot mostrar com, en el futur, discapacitats psíquics triomfaran. Els comtes accepten veure-ho, i el retaule mostra quatre escenes en les quals uns personatges idèntics a Don José triomfen en els camps de l'església, l'art, la gastronomia i la política. Després d'aquestes escenes, els comtes es mostren escandalitzats davant tanta hipocresia, i demanen als estafadors que se'n vagin immediatament.