Jordi Casado i Olivas

Graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a Eòlia ESAD (2018). Ha escrit peces com Aquí no ha passat res (IV Premi de Teatre Vila de Santanyí 2025), Tot Arriba (Teatre Tantarantana, 2025), Allò blanc de la llimona (Teatre Auditori de Granollers, 2025), Passaran coses fantàstiques (Sala Flyhard, 2024), AlexandrIA (Teatre Tantarantana, 2024), Temps Mort (II Premi de Teatre Vila de Sanyanyí 2023), El mateix, però millor (Festival Píndoles 2023), Passar Revista (LAminimAL Teatre – Festival Grec ’21 – Arnau Itinerant ’20), (in)Útil, (Beca Odisseu eòlia i+d 2020), Wasteland (Beca Carme Montoriol 2020), VIVA, (Festival Píndoles, 2020), Correspondència, (Teatre Eòlia/Casa Elizalde, 2018. Escenari Joan Brossa 2020), Entre (Teatre Eòlia 2017), en-Cadena (Espai 104, 2017), o els espectacles de creació internacional i col·lectiva a-Gig-a-Byte (The Barn, Londres, 2017), i Point Zero (The Rose Theatre, 2016). El 2019 creà, coordinà i dirigí els Encontres Absurds dins del marc Escena Germinal a la Nau Ivanow.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7

Passar revista
(2021) Casado i Olivas, Jordi
Una companyia ha d’estrenar un espectacle pel projecte Arnau Itinerant, però com que el Teatre Arnau està en ruïnes es veuen obligats a estrenar-lo a l’Apolo. Els intèrprets comparteixen vivències d’antigues vedets del Paral·lel i reflexionen sobre què vol dir ser dissident i alternatiu en l’actualitat, dins d’un panorama artístic marcat pels talent shows, la cultura de la cancel·lació i la recerca de fama. Quan arriba el moment d’interpretar la Raquel Meller, els intèrprets es barallen perquè tots volen el paper de la vedet estrella. Finalment, intenten tancar l’espectacle amb un número d’humor transgressor, tal com els han indicat, però l’actor a qui li toca fer el monòleg no sap com fer-lo, ja que cal algú de qui riure's i ell no vol triar ningú per fer-ne mofa.
Passaran coses fantàstiques
(2024) Navarro, Sílvia; Casado i Olivas, Jordi
L’Artur va deixar la seva feina de comptable per dedicar-se a fer un pòdcast de divulgació criminalística, però no té èxit i això ha comportat que tingui problemes econòmics. Està convençut que la seva veïna, l'Àgata, una velleta que fa dies que no veuen a l’escala, ha estat assassinada pel seu nebot, l'Enric. Obsessionat com està amb la investigació, l'Artur gairebé no fa cas a la Joana, la seva companya, quan li demana que busqui feina per resoldre els problemes econòmics. Quan l’Enric es presenta al pis de la parella, l’Artur el segresta esperant obtenir informació del cas. El veí confessa que els està investigant perquè ell i l'Àgata treballen per al Departament d’Afers Paranormals de la Generalitat. Sospiten que l’Artur té poders sobrenaturals i que pot materialitzar allò que desitgi. Mentre proven si els poders existeixen, sense voler invoquen l'Àgata, que en realitat només era de vacances. Tots quatre intenten descobrir l’abast real d'aquests poders i l’Àgata s’adona que en realitat és la Joana qui els té. L'Artur creu que amb els poders podran solucionar els problemes econòmics, però la Joana els veu com un perill i només vol que l’Artur i ella tornin a ser feliços com ho eren abans. Finalment, l’Artur reconeix que s’havia deixat endur per la seva ambició de triomfar amb el pòdcast, deixant de banda les necessitats de la parella.
Temps mort
(2023) Casado i Olivas, Jordi
L'obra està construïda a partir de l'alternança entre escenes centrades en la idea d'espera i en com s'omple aquest temps d'espera i escenes associades als cinc sentits on s'enumeren elements relacionats amb cada sentit. A l’última escena, sona un telèfon que ha estat present tota l’estona a escena, però ningú no l’agafa.
Aquí no ha passat res
(2025) Casado i Olivas, Jordi
L’Àlex ha de deixar la casa on viu i replantejar-se el seu futur immediat perquè la seva parella l’acaba de deixar. El personatge mític Sísif apareix a casa seva preguntant per què va deixar d’escriure-li cartes i li demana de quedar-s’hi uns dies; ha deixat enrere la seva condemna d’empènyer la roca eternament. L’Àlex li diu a Sísif que va deixar d’escriure-li perquè era feliç i ja no tenia por de viure, i Sísif respon que potser és allà perquè l’Àlex torna a tenir por. L’Àlex vol saber què va passar quan Sísif va deixar d’empènyer la roca i aquest li diu que no va passar res. L’Àlex explica que ell no pot rebel·lar-se contra les normes de la societat, contra els déus de l’algoritme, contra la necessitat de fer i ser productiu. Sísif demana el mòbil a l’Àlex per vèncer els déus de l’algoritme i comença a interactuar amb personatges que representen les diferents aplicacions del telèfon. L’Àlex li pregunta a Sísif quan tornarà a l’inframon per buscar la roca i aquest li diu que va abandonar el càstig perquè s’havia enamorat d’ell. Passen la nit junts i, cada vegada que desfan el llit, Sísif no pot evitar tornar-lo a fer. L’Àlex acaba de preparar les caixes per al trasllat: ha arribat l’hora que Sísif se’n vagi, i ha d’enfrontar-se finalment, sol, al canvi. Sísif li demana que li torni a escriure. Sísif marxa i l’Àlex li escriu una última carta.
(in)Útil
(2024) Casado i Olivas, Jordi
L’Amèlia arriba al seu traster amb la idea de trobar una joguina que conserva des de petita, però s’adona que se sent igual d’inútil que els trastos que guarda. De sobte, apareix una noia amagada dins d’una caixa del traster. La noia descobreix que l’Amèlia està a l’atur, no té diners i se sent molt perduda en la seva vida. L’Amèlia confronta la noia desconeguda, que li confessa que és una creadora de mites, que apareix quan et sents més perdut i et permet escollir entre el fred i la vida. L’Amèlia li diu a la creadora de mites que en el món actual no es tracta només de qui ets o com ets, sinó de com ets d’útil per a la societat. La creadora li diu que sembla que ha triat el camí del fred, però l’Amèlia acaba escollint el de la vida. De sobte, l’Amèlia està a punt d’entrar en un talent show per presentar una cançó que ha escrit. Després, l’Amèlia és en un plató d’un late night i és una estrella musical mundial. De cop, l’Amèlia fa un discurs d’estil orientador i motivacional, dient que deixar el camí del fred depèn d’un mateix. Finalment, l’Amèlia torna al traster, vol vendre’l i desfer-se de les coses que hi guarda.
Allò blanc de la llimona
(2025) Casado i Olivas, Jordi
En un món en guerra, mentre intenten esbrinar com sobreviure al dia a dia, diversos personatges es plantegen si haurien de valorar més les coses quotidianes, perquè, quan les perdem, són les que més enyorem. Al voltant d’una taula, es retroben per celebrar allò que no havien pogut fer quan es van conèixer, revisen la seva percepció del món, de la política actual i de la guerra, i es pregunten què voldrien si poguessin tenir qualsevol cosa. Després del sopar, mentre fora plou, els personatges ballen, i quan surt el sol recorden els que no han pogut assistir al retrobament a causa de la guerra.
Correspondència
(2018) Casado i Olivas, Jordi
Ell i Ella, cadascú al seu espai i sense dialogar, reflexionen sobre si la immediatesa de les noves formes de comunicació ha devaluat el missatge entre emissor i receptor. A través de diverses escenes, repassen la història de l’evolució dels mitjans interpersonals, des de la correspondència i la carta manuscrita fins a la carta a màquina, el correu electrònic i la missatgeria instantània. Es pregunten si l’amor pot sobreviure a aquestes noves formes de comunicació, on el missatge a la pantalla deixa de mostrar l’altre i esdevé només un mirall de nosaltres mateixos.

Jordi Casado i Olivas

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca